Glòria olímpica per a Joan Llaneras

Llaneras assolí, als 31 anys, el somni perseguit des de la seva primera participació olímpica, fa quatre anys a Atlanta. Aleshores va obtenir dos diplomes, un d'ells en la modalitat en la qual ahir es va proclamar com a nou monarca. Allà, als Estats Units, el sisè lloc li deixà un mal regust. Ahir es pogué quedar ben a gust.

Després de ser el millor de la disciplina de puntuació als campionats del món de Manchester, al 96, i Burdeus, al 98, a més dels mundials a la prova americana al 97 i 98, Llaneras va veure confirmada la seva excel·lent trajectòria en el món del ciclisme en pista amb la fita més important, el títol a la competició més important a la qual pot aspirar un esportista, els Jocs Olímpics.

I la veritat és que el mallorquí no va decebre en absolut la seva condició de favorit. De fet, es podria dir que va arrasar els seus rivals, als quals dominà amb una autoritat tal que va entrar a la meta amb una volta guanyada sobre els vuit següents classificats, i una altra més amb respecte a la resta de participants.

Llaneras va obrir forat a la meitat del recorregut, juntament a Markov i al coreà Cho Ho-Sung, que finalment va acabar en quarta posició, amb quinze punts, un menys que el rus i tres menys que Wynants, que aconseguí la primera medalla olímpica de la història del ciclisme uruguaià.

Llaneras té avui l'oportunitat de arrodonir la seva esplèndida actuació als Jocs de Sydney. La seva participació a la modalitat americana, juntament amb Isaac Gálvez, també apunta alt, i podria atorgar al mallorquí el seu segon guardó olímpic i convertir-lo ja en el millor esportista de tota la representació de l'equip espanyol a Sydney.