La mítica pujada al duríssim Angliru cobrirà d'espectacle l'etapa d'avui

La primera vegada que es decidí pujar aquest port, descobert per un responsable d'informàtica de l'ONCE, Miguel Prieto, va marcar una fita històrica en el ciclisme professional, ja que es va imposar la utilització del tercer plat. Enguany, la febre entre els responsables de preparar les bicicletes dels corredors ha baixat, atès que es té l'experiència de l'any passat en el qual s'utilitzaren tant multiplicacions del 39x26 amb dos plats, com de 32x25 amb tres. Heras ho va emprar, i li va anar bé. «Enguany també posarem un tercer plat. Va anar bé, i no tenim per què canviar», indicà el director del Kelme, Vicente Belda.

Quasi tos els equips es varen decantar per aquesta fórmula. Totes aquestes càbales les genera un port de 1.573 metres, amb un desnivell de 1.266 metres, una longitud de 12.5 quilòmetres i un pendent mitjà del 10.13 per cent. «És tan dur que no és bo ni pels escaladors», indicà un dels líders del Kelme, Fernando Escartín. El primer guanyador a la duríssima cima va ser José María «El Chaba» Jiménez, qui va inscriure per primera vegada el seu nom en el palmarès del «picu» que pot rivalitzar amb el transcurs dels anys amb els mateixos Lagos. Allà, el fins aleshores millor escalador nacional (condició que ara està en entredit per obra i gràcia de Roberto Heras), va realitzar una ascensió magnífica i deixà clavat a un dels grans de la muntanya, Pavel Tonkov. Aquella imatge va engrandir encara més el deliri que va provocar el mont asturià, que esperava un camí guanyador d'una duresa inusitada. Per incrementar aquella exigència contribuiran els pasos per la Colladiella, de primera categoria, i un 6.43 per cent de desnivell mitjà, i el Cordal, amb un 9.1 de percentatge mitjà.