El major dels Galdeano es reivindica

Àlvaro surt de l'ombra del seu germà Igor i s'imposa a Gijón en l'etapa prèvia a l'Angliru

E.P.Gijón.12/09/00 0:00

El major de la nissaga González de Galdeano, Àlvaro, va culminar ahir a Gijón el seu millor any. Campió d'Espanya i vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia, Àlvaro inaugurà el seu palmarès en la Vuelta a Espanya en adjudicar-se la quinzena etapa, disputada entre Cangas de Onís i Gijón sobre 164.2 quilòmetres, en un esprint de força i raça davant d'altres corredors.

A González de Galdeano no li va donar temps per ajustar-se el calapeu i llançar-se desbocat a més de 60 quilòmetres per hora cap el seu triomf més preuat. El jersei nacional havia atrapat sota la pancarta del darrer quilòmetre un trio (Faresin, Odriozola i Gentili) que va integrar una llarga escapada de sis i que es va distanciar en l'alt de l'Infanzón, port de tercera categoria a set quilòmetres de la meta.

No necessità fer una contra rellotge de tots contra un com en el passat Giro. Es va aliar amb els dubtes que sorgiren entre els primers per llançar la seva ofensiva des de darrere sense que els italians imposassin la veterania de sempre. Àlvaro va batre en el miniesprint el francès Pascal Hervé i l'espanyol Jon Odriozola, Gentili i Faresin no varen optar ni tan sols a la victòria. López de Munain, a 15 segons, tampoc. El gran grup, liderat pel txec Jan Svorada, es va retardar cinc minuts més que l'escalador de l'Euskaltel.

A part del nou triomf espanyol, la cursa es va concedir una treva en l'enllaç entre els Llacs i l'Angliru. El ritme de correguda, no obstant això, tampoc no va ser lent, ja que els intents de fuga varen ser constants, fins l'esmentada escapada bona de Gentili, Faresin, López de Munain i Hervé, amb l'afegitó de Odriozola i Àlvaro González de Galdeano.

Pel que fa als favorits, va ser un respir que es varen prendre per digerir els esdeveniments que es varen produir en arribar del santuari de Covadonga, on només 330 mil·lèsimes concediren el jersei d'or a Roberto Heras entre els problemes que tingueren els cronometradors.

Roberto Heras va lluir amb orgull un mallot que tant de treball li ha costat conquerir. I el Kelme ha vist com, a més de donar espectacle, pot optar a la victòria.

El patró de l'equip, Pepe Quilers, està orgullós d'un equip que, a més, ha tret el ciclisme de les catacumbes en les quals es va sumir amb els escàndols de dopatge, i la gent s'aproxima, novament, amb fervor a idolatrar aquells que són capaços de fer esforços gairabé sobrehumans.