Núñez torna a criticar la Generalitat

El president culer presentà el projecte de la ciutat esportiva del club

TW
0

El president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez, va afirmar ahir que durant tots els anys que ha estat davant del club blaugrana ha treballat «amb il·lusió per fer un Barça gran que sigui l'enveja de tots, però hi havia un entorn complicat que volia canviar la imatge del club».

Núñez i el batle de Sant Joan Despí, Eduard Alonso (PSC), firmaren ahir un conveni per al desenvolupament de la ciutat esportiva del Barça.
Al costat dels deu camps de futbol prevists, una piscina climatitzada i residències per a jugadors professionals i infantils, està previst construir dues zones complementàries que ajudaran a finançar el projecte i que acolliran un parc empresarial amb oficines, indústria neta de darrera tecnologia, un hotel, un recinte recreatiu i un equipament sanitari.

De fet, el projecte necessitarà la modificació del Pla General Metropolità per poder acollir oficines i un hotel. El vistiplau que el projecte necessita de la Generalitat va portar el president del club a recordar que fa deu anys que el Barça pretén construir en aquesta zona la ciutat esportiva, i critica la Generalitat per la tardança: «És molt trist que en un país que es diu modern i competitiu, el Barça, que és el primer ambaixador de Catalunya, que no demana res a canvi, triga deu anys a construir una ciutat esportiva que servirà per formar els joves. Projectes com els que presentem avui són un projecte de país, i això no és forma de convertir Catalunya en un país competitiu», va dir el president barcelonista.

D'altra banda, i en referència al successor al capdavant de l'entitat, Núñez va aprofitar per qüestionar el futur de l'entitat, en valorar la política a seguir per part dels diferents grups que aspiren a dirigir el club, i va descartar formar part d'un consell consultiu en una possible junta directiva presidida per Lluís Bassat: «Els meus consells no valen, han estat tant de temps criticant-me. Hem tancat una etapa i no és bo pensar en el passat».