Festa grossa

Milers d'aficionats celebraren el triomf

P.V.Palma23/04/99 0:00

L'àrbitre alemany Hellmut Grug acabà d'assenyalar el final del partit i el marcador era clar. El Mallorca havia guanyat per u a zero i, per tant, serà el pròxim vint de maig a la gran final de la Recopa d'Europa que es disputarà a Birmingham. I va ser aleshores quan esclatà el primer coet. Els cotxes deixaven sonar les seves bocines i, ben aviat, la plaça de Joan Carles I s'omplí de mallorquinistes. No era per menys. Festa grossa. Vuitanta-tres anys després de la fundació del club, el Reial Mallorca aconseguí ahir arribar a una final europea. Qui ho havia de dir! Les primeres banderes volaren al vent i, motos i cotxes no aturaven de circular pels principals carrers de Palma amb les finestres obertes i banderes, bufandes i gorres a l'aire.

La plaça de Joan Carles I, coneguda popularment com de les tortugues, s'omplí ràpidament de joves i no tan joves que volien celebrar el triomf. Encara no fa un any que la popular plaça de Ciutat, on no fa tants anys hi havia la seu del Reial Mallorca, visqué una altra celebració. El Mallorca havia conquerit el seu primer títol. Es guanyà el Barcelona i la Supercopa volà cap a Ciutat. Ara, mesos després, ha arribat una nova oportunitat per aconseguir un títol. En aquesta ocasió, europeu. Però, de moment, i no és poc, ahir se celebrà el fet d'haver arribat a la gran final. Sense camisa, suats, però feliços i satisfets per la fita aconseguida, anaren a refrescar-se a l'aigua ben aviat. Però el vespre era llarg, i restava molt de temps per a la celebració. La Policia Municipal de Palma no tardà a muntar un dispositiu especial de forma ràpida per tal de tallar el trànsit als carrers pròxims a la plaça de Joan Carles I. Mallorca estava de festa. «Campions, Campions!», era un dels crits que més es podien sentir, mentre els aficionats anglesos eren encara al gol sud del Lluís Sitjar. Les cares dels seguidors del Chelsea eren, igual que les dels jugadors quan es retiraven, un gran poema. Els havia tocat viure la creu, mentre que la cara era mallorquinista.