algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
27°

Els darrers dies i les ximbombades

231713

En Pep Vila i en Pere Danús, persones molt importants de la cultura popular de Mallorca i uns grans experts en els darrers dies i les ximbombades que es fan al Llevant.

Què són els darrers dies Pep?

És una festa que es feia per Carnaval, abans li dèiem Darrers dies i se’n feien ximbombades per gaudir de la festa, parlar, cantar i ballar un poc.

Podríem dir que és una festa que estava molt arrelada a Mallorca? Sí, és a dir, és la festa genuïnament més mallorquina, el carnaval és una festa més moderna, que ee deia «Els darrers dies», dura una setmana; el dijous Llarder és el dia més important. L’havíeu sentida dir mai l’expressió «dijous Llarder»? En el principat de Catalunya els llardons és allò que aquí li diem les roïsses o roïssons, que està relacionat amb la carn. A Catalunya el dijous llarder li diuen llassa, és a dir greix, són els darrers dies per menjar, per beure alcohol per fer festa, perquè ja entram a la Quaresma.

I què es feien en aquestes festes?

Aquí a Capdepera està molt documentat al llibre Les vetllaries. Abans la gent no tenia ràdio, ni televisió i per entretenir-se s’ajuntaven, quatre veïnades o quatre veïnats, perquè els homes també feien llata, una llata més gruixuda, perquè tenien més força. I s’ajuntaven a les cases i els vespres feien llata. I es va produir el fet que avui s’anomena vetlaria. Dins aquestes vetlaries s’encetà el que es coneix per darrers dies i allà hi afegiren les ximbombades. I hi havia ximbombistes que anaven disfressats. I hi havia una frase molt famosa que es deia quan t’autoconvidaves: tocaven a la porta i deien: voleu disfressats? Si en aquella casa hi havia hagut un mort els deien: no enguany, no! I ja no feien festa.

Quin és l’origen d’aquesta festa?

Pep: L’origen d’aquesta festa el podríem resumir amb una cançó o una glosa que diu:

La corema ja se’n ve
Com un cavall an es cos
Sobrassades «adiós»
Ja mos veurem l’any qui ve.

És a dir: embrutar-nos, per anar a fer-nos nets dins la Quaresma. Durant la Quaresma comencen quaranta dies d’abstinència: no menjar carn, no fumar, no beure alcohol…, per això es feien els darrers dies i les festes de carnaval.

Tu quan vares començar aquesta passió per la ximbomba?

No ho sé. Sempre he tengut ximbombes, el meu padrí me n’ha fetes moltes. El meu oncle me’n va regalar una de pell de conill, que el meu padrí la va assecar amb sal i tota la història. N’he comprades, me n’han regalades… En tenia una com diu la cançó: de pell de ca. I aquesta pell dels cans deien que era molt bona per fer ximbombes.

Quan vares començar a anar de ximbombades?

De petit me’n record d’anar-hi amb la meva padrina i el meu padrí. I no es disfressaven ni de pitufos ni de Mickey Mouse. En temps primer es disfressaven d’una manera més vulgar: l’home es vestia de dona i la dona d’home i els feia molta gràcia a la gent. Tinc un record difuminat d’haver anat a casa de qualcú a fer ximbombades. He anat a Manacor a fer-ne i fins i tot hi va haver un any que feia ximbombades cada dia i clar, llavors la gent ja et coneix fins i tot he anat un dia a l’Alqueria Blanca! Ara ja no, ara Capdepera i Artà.

Parlam d’Artà, Pere, què ens podries contar d’això?

També anam de ximbombades. Artà és un poble que segueix aquesta tradició. Jo tampoc puc dir que sigui ximbomber, m’agrada anar-hi. A Artà després de Sant Antoni ja hi comença a haver el trull de les ximbombades, a un lloc, a un altre… I ha ximbombers que fan una ximbombada cada un a casa seva i com enguany on els darrers dies han anat aferrats a Sant Antoni, les ximbombades es concentren i pràcticament cada dia si no és a un lloc, és a un altre. Normalment, la persona o la família que organitza la ximbombada ofereix un poc de menjar per sopar i res, passen la vetllada. La majoria de gent es disfressa i canten cançons típiques. Moltes són com les que es canten aquí, moltes d’altres relacionades amb el poble d’Artà, tot i que ja ho he dit, jo no som molt ximbomber, però m’agrada anar-hi. Quan era més petit vaig venir a Capdepera a qualque ximbombada i també he anat a Son Servera i sobretot he anat a Artà i consider que és una cosa que no s’hauria de perdre i que al·lots com vosaltres amb una mica d’interès, amb l’ajuda d’un personatge com en Pep Vila, que li agrada

tant, que ho duu tan a dins i que ho viu tan bé, està molt bé que es fomentin aquestes coses i que al·lots com vosaltres sapigueu que és una cosa que baldament no se celebri ni es faci tant com temps enrere.

Quina és la temàtica de les ximbombades, Pep?

Bona pregunta, supòs que ja teniu una edat. Algunes cançons són grosseres, altres tenen un ampli percentatge de caràcter sexual, no del sexe en si, sinó d’una cosa xavacana, de coses que no tenen cap sentit, desbarats que no tenen una lògica.

Hi ha algun recull de gloses?

Sí, per la gent de la cultura popular de Capdepera és el nostre missal, és La cançó tradicional de Capdepera, amb les tonades dels Darrers dies, va ben farcit. També hi ha el llibre del gran professor Gabriel Janer Manila.

Quins instruments solen sonar?

Majoritàriament hi ha molta percussió. Són instruments que pots trobar per casa teva, el principal és la ximbomba, però també podem tenir una botella d’herbes o d’anís, amb una cullera, que també les tenim per casa nostra.

Karen Mendoza / Mateu Garau, IES Capdepera

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.