El Correllengua, iniciativa emblemàtica dels Joves de Mallorca per la Llengua, va néixer l’any 1995 amb la finalitat de demostrar la vitalitat del català i fomentar-ne l’ús social. A partir d’aquest primer esdeveniment, el format de Correllengua es va estendre al País Valencià i Catalunya.

A Mallorca, la iniciativa portava aturada des de 2013 fins que, al 2022, els Joves de Mallorca per la Llengua el varen actualitzar i reprendre perquè la Flama de la Llengua tornàs a recórrer la geografia mallorquina i fes arribar el seu missatge de compromís amb la nostra llengua a tots els racons de l’illa.

Enguany, els Joves de Mallorca per la Llengua celebren el trentè aniversari. Per això, varen decidir dur la iniciativa a un altre nivell i que, enguany, fos el primer Correllengua Interilles, que passàs per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i acabàs amb una gran Diada per la Llengua, coorganitzada amb l’OCB, a la plaça Major de Palma.

Aquest s’ha dut a terme del 1r al 5 de maig i, sense cap mena de dubte, ha esdevengut històric gràcies a l'esforç col·lectiu per fer avançar la nostra llengua i defensar-la dels atacs que intenten arraconar-la. El pas del testimoni de la Flama de mà a mà, de poble a poble, amb una implicació intergeneracional que suscita esperança, i una plaça Major de Palma desbordada de gent, ha demostrat, com apunten els Joves, el compromís amb «el llegat que els nostres avantpassats varen lluitar per preservar, la nostra llengua i la nostra cultura».

Any rere any, han estat diversos els artistes que s’han sumat a aquest compromís i han dissenyat les Flames del Correllengua com ho varen fer Ferran Aguiló (2003), Rafel Moreno (2007), Lara Fluxà (2010) i Kake Portas (2013). Enguany, en el primer Correllengua Interilles, l’encarregat de la creació de les torxes ha estat Joan Vidal i amb ell hem pogut parlar sobre procés i significat.

• Com va sorgir la col·laboració amb Joves de Mallorca per la Llengua per a fer les flames d’aquest Correllengua?

L’any passat (2023) vaig fer una exposició a l’Espai Mallorca, amb unes peces que eren de metall, i bastant escultòriques, que anaven penjades de la paret. I, pel que es veu, ho va veure gent de Joves de Mallorca per la Llengua, com ara el president, Pau Emili, i com enguany necessitaven una nova torxa varen pensar de comentar-m’ho a mi.

• Explica’ns el significat del teu disseny de la Flama, en què t’hi has inspirat?

Pel que fa a la torxa, el procés bàsicament ha estat fer esbossos, veient com podia fer per treure-li pes a la torxa de metall, i vaig decidir de fer una estructura simple, inspirada en obres que ja havia fet abans, amb geometries senzilles de metall. M’interessen molt les geometries simples i tota l’estètica industrial.

I vaig pensar en les xemeneies de Cas Tresorer, de la central termoelèctrica d’aquí de Palma, optant per una idea de geometries planes i industrials. I per tal de reduir el pes es varen foradar les peces que conformaven les 7 torxes realitzades. En total hi ha uns 700 forats fets, ja que cada torxa té uns cent forats. I sobre la quadribarrada, com que no volia realitzar una bandera evident, i com que estava experimentat amb els color i el metall vaig decidir realitzar aquest treball de la mateixa forma que estava realitzant unes altres obres. Es tracta d’aplicar capes de color al metall i començar a llimar, amb molta cura perquè anessin sortint les capes de pintura inferiors.

Vaig realitzar primer una imprimació, posteriormente vaig aplicar la capa de color vermell, després la de color groc, vaig llimar, sobretot als costat, perquè sortís el vermell als quatre cantons de la torxa. També forçant en alguns punts les capes d’imprimació i metall, com a detalls estètics que, personalment, m’agraden molt. I d’aquesta manera és com vaig decidir de fer una quadribarrada subtil a la torxa.

• Quin procés ha duit la seva creació? De quins materials estan fetes?

En un principi jo volia fer una torxa de banyes fetes amb fibra de vidre, però aquesta opció allargaria molt el procés, tant en hores com amb materials i pressupost. I vaig pensar en un material més econòmic i amb el qual sempre treball, que és el metall, i que segueix un poc més la línia dels meus treballs. Com els que vaig exposar a l’Espai Mallorca, o els que he anat duent terme els darrers anys.

• Des de l’entitat t’han marcat certes condicions quant a pes, forma… o hi has tengut absoluta llibertat creativa?

Des de l’entitat sí que hi havia certes condicions, entre elles, per exemple, que fos lleugera i còmoda d’agafar, així com que tengués una quadribarrada i un 30 (en referència al 30è aniversari de Joves de Mallorca per la Llengua) i que també pogués dur-hi el pot de gas de la flama. A mi em va sembla bé la idea, vaig començar per fer molts esboços i provant diferents materials.

• Què ha significat per a tu que t’encomanassin aquesta tasca?

Per a mi l’encàrrec ha estat molt interessant, ja que en el meu treball jo diria que també a mi m’interessa molt l’animisme, i m’interessa molt la màgia, encara que estiguem xerrant d’industrial, i donar vida a uns materials que en principi només poden ser eines. I amb la torxa per a mi ha estat com un complet, convertint aquests materials i processos industrials com a una eina tan màgica com ho és la Flama, passant de mà en mà, recorreguent tots els racons de les Illes, acaben de completar el ritual de tot plegat. La torxa passa a ser una relíquia i sent que l’obra és amb el pas de mà en mà quan està més viva que mai.

• Conta’ns un poc més sobre el teu treball: què fas ara mateix?

En el meu treball normalment tenc interès per tot el que és un poc distòpic. I també per les ruïnes i tot el que es la degradació industrial. Al cap i a la fi, Mallorca té un passat industrial que ara està completament tapat, o tapiat. I bé, que en el meu treball també existeix aquesta preocupació pel que està passant al meu territori i també pel que està passant a nivell global, que ens està duent a una situació molt negativa.

• En quina o quines disciplines t’has especialitzat?

Ara estudii Belles Arts a Barcelona i m'he especialitzat en la disciplina d’escultura i instal·lació.

• Quines influències diries que ha tengut la teva formació i té la teva obra?

La meva obra jo crec que té influències locals, per a les meves obres m’interessa molt el folklore local, m’interessen molt els dimonis, la simbologia, m’interessa la tela de llengües (que és del que anava l’exposició a l’Espai Mallorca). Posant-li a tot això un filtre de globalització i de tergiversament de les coses. Com ara veure com es plastifica la tela de llengües, o com es ven com una lona a metres. I per això la vaig decidir de fer de silicona, un material també molt emprat al sector industrial fred, i m’interessa això i saber evitar aquestes distopies, per a repensar el que està passant al nostre voltant.

El meu treball té influències de tot arreu però, sí, sobretot de l'estètica industrial i el postvandalisme.

• On dus a terme el disseny i la creació d’obres?

El disseny i les obres, amb mi, viuen una situació un poc de fragmentament. Jo ara mateix estic a Barcelona, i les torxes les he realitzades a Barcelona, però esbossos i prototips els vaig realitzar a Mallorca. La part grossa de producció ha estat a Barcelona, amb un del meus professors del taller de la Universitat.

• De quina obra de les fetes fins ara et sents especialment orgullós?

Sincerament, estic molt orgullós de les torxes. Les torxes per a mi són unes peces increïbles. Sé que no queda bé que ho digui jo, però m’agraden molt. I m’agraden tant perquè al darrere tenen, com ja hem dit, el seu ritual i la seva finalitat com a objecte ritual. I bé, també m’agraden exposades de manera escultòrica, juntes i separades. I, és una obra que de sobte m’ha funcionat molt i que ha culminat diverses coses en les quals jo estava interessat; ja sigui a nivell estètic i formal, amb aquestes geometries i aquests colors, i aquest resultat estètic, com també per la seva part màgica, aquesta que s’activa en aquest ritual de cohesió entre les diverses localitats de les Illes Balears.

• Per últim, recomana’ns l’obra d’algun artista coetani al qual t’agradaria promoure.

La veritat és que no ho tenc molt clar, i no sabria qui dir-te axí de sobte. Ara mateix hi ha molta gent fent coses a Mallorca. Però bé, si tenc que recomanar-ne un, recomanaria el meu amic Pau Aguiló, que és un molt bon artista i que fa una pintura molt curiosa. I al final ell és un pintor que proposa moltes arquitectures i que també té una influència clara d’haver viscut al barri antic de Palma i potser vos pugui interessar.