Bernat Joan i Marí ha estat professor i és un referent de la lluita en favor de la llengua catalana

Què va significar la gran manifestació del 29 de setembre de 2013?

Va ser una fita única. Mai no hi havia hagut tant gent en una manifestació a les Balears. Però és que això va ocórrer a cadascuna de les illes. A Eivissa, també hi va haver la manifestació més gran que hi ha hagut a l'illa. La gent va sortir en defensa de l'ensenyament en català d'una manera que els del govern Bauzá ni s'imaginaven. I potser, des de l'oposició, tampoc.

Quines creus que varen ser les principals claus per aconseguir una mobilització tan massiva?

El govern Bauzá va tocar el moll de l'os: la llengua, la identitat, l'educació... Això va generar una resposta contundent per part de la societat. Crec que varen calibrar molt malament quina podia ser la resposta de la gent. I, ben clarament, la resposta no va decebre.

Què va representar per a tu, a nivell personal, tota aquella mobilització?

He de dir que em va produir una gran satisfacció. Veure tanta energia en favor d'una bona causa no és cosa que passi cada dia.

Creus que les polítiques desenvolupades pels governs progressistes varen respondre a les demandes d'aquelles mobilitzacions?

Haurien d'haver anat més endavant, sense tants quequejos ni tanta por. És un error pensar que, sent condescendents amb la dreta i amb l'espanyolisme, s'aconseguirà un ambient social més respirable. Si ens veuen febles, ataquen amb més contundència.

Com valores la situació actual, amb la perspectiva d'aquests deu anys?

Som en una etapa involutiva. Però no tenc tendència al pensament fatalista. Hi ha prou gruix per defensar-nos, vull pensar. Cadascú ha de fer allò que pugui des d'on li pertoqui. El que no han pogut fer dictadors sanguinaris i lleis colonialistes no ho faran ara aquests del pacte PP-VOX.

Haurem de tornar a treure les camisetes verdes?

Tot apunta que hi ha prou possibilitats que això passi.