El proper 2 de setembre es compliran vint-i-cinc anys de la mort de Viktor Frankl, a l'edat de 92 anys. Qui va ser en Viktor Frankl? Nascut a Viena a una família d'origen jueu. Participà en organitzacions juvenils socialistes des que era un estudiant universitari. Frankl va estudiar medicina a la Universitat de Viena, es va especialitzar en neurologia i psiquiatria, i va practicar ambdues disciplines a diversos hospitals o de forma privada.

A la tardor de 1942, Viktor Frankl, juntament amb la seva dona i els seus pares, va ser deportat a un camp de concentració. Per la seva professió, hauria pogut anar-se'n cap als Estats Units d'Amèrica al costat de la seva muller, però no ho va voler fer, per consciència i sentit de responsabilitat envers els seus progenitors, sobretot, no podia deixar el seu pare que estava malalt. Així que gràcies a la solidaritat i sacrifici del seu fill, i malgrat les brutalitats i privacions pròpies del camp de concentració, en la mesura del possible, va morir amb dignitat, les cures i l'acompanyament del seu fill.

Viktor Frankl va estar en quatre diferents camps de concentració fins el seu alliberament a finals d'abril del 1945. Ell va sobreviure a l'Holocaust, però no així la seva dona ni la seva mare. Després del seu alliberament va tornar a Viena. Aquest mateix any va escriure el seu famós llibre 'L'home a la recerca de sentit', considerat com un dels llibres més influents del segle XX. En aquesta obra exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, la persona ha de trobar una raó per viure. Sense ella es produeix un col·lapse interior que pot conduir l'home al buit existencial o a la mort. Aquesta reflexió li va servir de base per al desenvolupament de la Logoteràpia, un mètode psicoterapèutic que es basa en la voluntat de sentit.

L'objectiu de Frankl, que posteriorment va estudiar filosofia, va ser ajudar les persones a assolir una fortalesa esperançadora sobre la capacitat humana de transcendir les seves dificultats amb dignitat, mitjançant el descobriment d'un sentit per a les seves vides. Quan una persona descobreix la seva veritat idònia i decisiva, no només es troba un sentit a la vida, sinó que descobreix què és el que la vida n'espera, i es converteix en un ésser humà orientat, en essència, cap els valors i el sentit. Els set principis claus que defineixen la visió de la ment segons la logoteràpia són:

• L'ésser humà sempre és lliure per canviar la seva actitud davant la vida i s'ha d'acostumar a exercitar aquesta llibertat.

• La persona es mou per un ànsia de sentit, cercant el significat de la pròpia existència.

• Cal parar atenció als petits moments de plenitud.

• Evitar les actituds negatives que atempten contra el propi jo malgrat el patiment de la vida.

• És útil distanciar-se d'un mateix per veure el significat dels propis sentiments i accions.

• Cal fomentar el sentiment de transcendència (no necessàriament religiosa).

• Es pot variar el focus d'atenció en un problema per veure'l des d'un altre angle.

Recull de postulats que segueixen vigents, diverses dècades després de la seva concepció, en els temps convulsos que vivim actualment. Amb la tendència progressiva d'un augment del nombre de persones amb patologies mentals, trastorns emocionals i afectius. Sovint a causa de circumstàncies adverses o tragèdies personals, però també és fonamental tenir en compte la deriva del conjunt de la societat en relació a la pèrdua de valors, principis, sensibilització, empatia, solidaritat, comprensió, acceptació, etc. O els sentiments negatius de buit, inferioritat, frustració, impotència, no trobar el seu espai, no saber què fer, no conèixer el sentit de la pròpia vida... que poden tenir la gran majoria de les persones en el transcurs de les seves vides. Tal com defensava Viktor Frankl: «Qui té un 'perquè' per viure, trobarà gairebé sempre el 'com'».