«Hem anat veient el pas dels anys
I pels que vénen seguirem cantant.
Somriurem quan tot falli.
Abraçarem el temps junts quan el món s'encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant.»
Aquesta estrofa és part de la lletra de la cançó 'Somriurem' del magnífic grup català Txarango. La música, com ara les novel·les, la poesia, el teatre, les pel·lícules, la pintura, entre d'altres, tenen la capacitat de remoure les nostres emocions i estats d'ànims. Aquest article d'avui pretén ser un cant a l'alegria i a l'optimisme. Ha començat i acabarà amb trossets de cançons de bandes musicals amb característiques similars, a més del nom, un nombre d'integrants ampli, i amb lletres i músiques desenfadades, enganxoses i captivadores.
Però abans, cal repassar breument el que hem viscut els darrers anys, una pandèmia sanitària global que ens ha obligat a quedar-nos amb els nostres somriures ocults, reprimits o com a màxim, restringits a certes persones i espais. Ara, tot i que no és obligatori l'ús de les màscares, exceptuant els transports públics i els centres sociosanitaris, encara hi ha una part de la població que per por o per prevenció les segueixen portant. Respectant tota decisió personal, només dir que s'agraeix molt contemplar plenament els somriures de la gent.
Bé, no tothom va mostrant obertament i permanentment el seu somriure, sovint tampoc no és possible. De fet, hi haurà persones que, de manera habitual, mantinguin un rictus inexpressiu, indeterminat o més aviat una expressió facial seriosa, hostil o despectiva. Però amb els temps que corren, entre la pandèmia; els conflictes bèl·lics; les tragèdies i els maltractaments; la situació econòmica; el canvi climàtic; l'amenaça de l'extrema dreta; la involució de la societat actual, cada cop més inhumana, insensible i digitalitzada..., certament no és que hi hagi gaires motius per somriure o per al benestar emocional.
Ja n'hi ha prou! Com canta Txarango: «Somriurem quan tot falli». Que gairebé ningú o res ens privi de somriure. A un món i en un temps ple d'incerteses, de pors, d'ignorància, de pèrdues, de problemes, de disminució dels valors i dels drets..., cal gaudir o envoltar-se d'aquelles coses petites que realment importen; fer coses que ens reportin benestar; viure moments de goig, tots sols o compartir-los amb persones estimades..., fets que afavoreixen que ens sentim millor amb nosaltres mateixos, amb les nostres vides i amb el món més proper. I així serà més probable que somriem als altres, a la vida, i fins i tot, a les adversitats.
Riure i somriure té molts beneficis i efectes positius tant físics, psicològics, com socials. Físicament, reforça el sistema immunològic, prevenint malalties i infeccions; redueix l'estrès, element que causa o agreuja moltes malalties; actua com un analgèsic alleujant els dolors crònics; augmenta l'oxigen de les cèl·lules; redueix la pressió sanguínia; treu tensions musculars; millora el color de la pell... Emocionalment, allibera endorfines, uns neurotransmisors que ajuden a sentir-se feliç i relaxat; redueix els sentiments negatius; distreu de les preocupacions; allibera emocions amb tendència a mantenir-se reprimides; la vida es veu des d'una perspectiva més positiva; redueix l'ansietat i la depressió... Socialment, la interacció amb altres persones és més fàcil i més agradable; és contagiós; repercuteix en els altres i, com a conseqüència, reporta més benestar personal; fomenta les relacions saludables; millora les habilitats socials; aporta més confiança i capacitat per afrontar les dificultats i les situacions estressants; millora la productivitat a la feina...
Somriure és un llenguatge universal, capaç de travessar fronteres, cultures i civilitzacions. També és una manera de transmetre a altres persones que són accessibles i no perilloses. Somriure és innat a l'espècie humana, persones cegues o sordes de naixement riuen i somriuen de la mateixa forma que una altra persona.
A més, els nadons, a les 5 setmanes de vida comencen a riure. De fet, s'ha comprovat que al ventre de la mare els fetus ja somriuen. Segons els càlculs, un adult riu entre 15 i 100 vegades al dia, una quantitat molt inferior als nins que solen riure unes 300 vegades cada dia.
Un altre motiu, per als adults, de recuperar o començar a riure i somriure amb més freqüència que ho fem. I així, entre tots, il·luminar el món amb els nostres somriures!
Com s'ha dit a l'inici de l'article, aquest acaba amb part de la lletra de la cançó 'Riure' del grup mallorquí Xanguito, que mai no ens falti una cançó per somriure o riure:
«Feia temps que no sentia això:
enamorar-me del teu somriure
és el millor que m'ha tornat a passar avui...
Que ja no mors d'amor, ara vius d'amor.
Que si hem de morir-nos
que sigui de riure.»