Deu mil persones han omplert els carrers de Castelló de la Plana en resposta a la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en una jornada amb un doble significat, de commemoració de la Diada del 25 d'Abril i de celebració del 40è aniversari de l’Aplec de Castelló.
«Hem vingut a Castelló de la Plana, 40 anys després de l’Aplec que ACPV va organitzar el 1982 a la plaça de bous de la mateixa ciutat i en el qual Joan Fuster va protagonitzar un famós parlament, que s’ha fet viral», expliquen. Tornar a Castelló és una manera de commemorar l’Any Joan Fuster, particularment des de la perspectiva del Fuster activista i primer president d’ACPV: és una reivindicació del compromís social amb la dignificació de la nostra llengua i cultura com a única via possible per a assolir canvis positius en la consciència popular, les institucions i les lleis. «Estimar el País Valencià i el valencià no és, no pot ser, una actitud contemplativa, sinó que només s’entén si es tradueix en una acció positiva, que sume voluntats al voltant d’un programa positiu de canvi a favor de la igualtat lingüística i d’acabar amb la discriminació històrica dels valencianoparlants en el nostre propi país», remarquen.
Però més enllà de la commemoració hi ha, com sempre, la voluntat de reivindicació i mobilització com a instruments per al canvi i el progrés. Acció Cultural ha fet balanç del llarg camí que han dut a terme des d’aquell Aplec celebrat l’any 1982 fins avui, després d’haver aconseguit trencar el bipartidisme espanyol, posar fi als anys de governs antivalencians del PP i obrir un nou cicle social i polític: «Hem constatat que el nou cicle ha permès avenços, però que s’han mostrat també contradiccions i limitacions. Avenços com ara el constant augment de la consciència social de la discriminació que pateix poble valencià per part del Govern espanyol (i que s’ha traduït en un dèficit fiscal que ens condemna a l’infrafinançament, en l’obstaculització del Corredor Mediterrani o en la contínua agressió a l’autogovern i a la sobirania del poble valencià); determinats canvis legals com per exemple els decrets dels Usos Administratius del Valencià i l’Oficina de Drets Lingüístics (retallats per un poder judicial majoritàriament antivalencià) o la Llei de Plurilingüisme i la reforma de la Llei de la Funció Pública; i mesures efectives com són la participació en l’Institut Ramon Llull, la col·laboració entre TV3, À Punt i IB3, la col·laboració entre les Conselleries de Cultura que expressa la Declaració de Palma o la celebració coordinada de l’Any Fuster».
Cal, però, apuntar també les contradiccions i limitacions d’un majoria social i política plural i diversa, amb alguns actors moltes vegades sensibles als «xantatges de la dreta antivalenciana o provinents d’un jacobinisme retrògrad que crea més problemes dels que resol quan es resisteix a reconèixer la pluralitat cultural, lingüística i nacional de l’Estat espanyol». Aquestes posicions massa conservadores han impedit fins ara la plena reciprocitat de TV3, À Punt i IB3, l’entrada formal de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, i ara fins i tot pretenen frenar l’exigència democràtica de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública amb nivells de coneixement del català escalonats com ho són els requisits de titulació acadèmica.
Per això, ACPV va convocar milers de persones a iniciar una renovació del programa de feina per als propers anys que permeti continuar avançant en la dignificació de la llengua i la cultura pròpies, al mateix temps que, internament, ACPV ha iniciat el procés de debat per a l’aprovació del que serà el nou Pla Estratègic: «Volem sumar més valencians i valencianes a un programa de construcció nacional que passa per l’augment de la capacitat de l’autogovern del poble valencià i l’assoliment d’un finançament just, com a bases per a fer front a la crisi econòmica i social, millorar el benestar del nostre poble i dignificar la nostra llengua i cultura».
