La Comissió cívica del centenari de Joan Fuster sorgeix amb la voluntat de desplegar propostes en el marc dels cent anys del naixement de Joan Fuster. L’espai reuneix un conjunt de persones provinents de diversos àmbits com el cultural, l’acadèmic o els moviments populars, que defensen la vigència de la seva figura des d’una perspectiva que integra la seva tasca com a escriptor i assagista de les seves idees polítiques.
Els seus integrants fa mesos que treballen en l’organització d’actes i iniciatives diverses, una feina que es pot veure reflectida a la web anyfuster.cat, que permet estar al dia de l’actualitat de l’Any Fuster i que alhora també promou l’adhesió a un manifest commemoratiu. Sota el lema 'Poble, País, Països', la Comissió treballa per a ampliar el contingut de la proposta oficial d’Any Fuster que duen a terme la Generalitat Valenciana, la Generalitat Catalana i el Govern de les Illes Balears, reflexionant també sobre la vigència i l’aplicació actual del pensament polític fusterià.
De cara a propers actes, des de la Comissió es fa una crida a participar a la manifestació unitària per la Diada Nacional del País Valencià, que enguany se celebra el 7 de maig a Castelló amb l’objectiu de rememorar una cita històrica on l'escriptor Joan Fuster va pronunciar un dels seus discursos més reconeguts en defensa de la llengua.
L’Any Fuster és una oportunitat per a poder popularitzar al màxim el seu pensament, per constatar que les tesis fusterianes són tan vàlides com quan es varen formular. I aquesta és l’essència de la Comissió: promoure la reivindicació del Fuster que va desenvolupar una proposta política i cívica per apuntalar la consciència lingüística i va donar condició de possibilitat a la construcció nacional d’uns Països Catalans.
'Poble, País i Països'
Manifest commemoratiu del centenari popular de l’any Joan Fuster
Escriptor, assagista i una veu a mig camí entre la literatura, el periodisme, la filosofia i la història. Referent intel·lectual i veu de la modernització valenciana durant la segona meitat del segle XX. Humanista convençut, nacionalista perquè l’obligaren a ser-ho i liberal addicte al Manifest. Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va ser la mesura de tot un País. En el 100 aniversari del seu naixement, el 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians i el 30 de la seua mort, convergim en aquest espai col·lectiu, organitzacions i persones amb un denominador comú: el convenciment que rescatar el pensament polític de Joan Fuster aquest 2022 és una contribució imprescindible per assolir la plena llibertat pel nostre poble.
En les darreres dècades, el país que va deixar l’escriptor ha vist retrocedir les minses conquestes democràtiques guanyades en una batalla tenaç per la justícia social i els drets nacionals. Tenim un país amb unes institucions autonòmiques sotmeses als consensos del 78, en què els beneficis d’uns pocs passen per damunt de la misèria de molts, el sotmetiment ha guanyat la partida a la sobirania i s’ha cregut que la voluntat era suficient sense prendre el poder. En aquest context polític, la virtut dels escrits de Fuster és que són capaços d’agitar consciències i alterar els fonaments d’un Estat que encara ens nega: Joan Fuster no va crear els Països Catalans, els va fer materialitzables com a marc democratitzador de tota una nació.
L’escriptor de Sueca va batallar contra l’autoodi, l’apatia i la folklorització a la qual volien condemnar el País Valencià. Va connectar comarques desvertebrades, va apuntalar la consciència lingüística i va donar vigència i condició de possibilitat a la construcció nacional d’uns Països Catalans que havien de tindre els interessos de les classes populars com a protagonistes. Per això, Fuster mai podrà ser una figura de consens: ni entre opressors i oprimits, ni entre explotadors i explotats, ni entre poble i elits.
Per aquests motius, trobem-nos en la defensa del català com a vehicle de connexió i cohesió del territori, assenyalem regionalismes de tota mena sense perdre de vista les particularitats com a expressió enriquidora de la nostra nació i unim-nos en la construcció del País Valencià i dels Països Catalans alhora per a retre el millor dels homenatges a Joan Fuster.
Perquè la de Fuster no és una figura imparcial d’un assagista que puga passar a la història sense remoure consciències. La persecució política, els atemptats feixistes contra sa casa o els intents d’esborrar-lo de la nostra història són els exemples més fidedignes que hi ha un sector de la nostra societat que sap molt bé quin és el grau de parcialitat de les tesis fusterianes.
No hi caben per tant homenatges pòstums des de l’acomplexament. Fuster va prendre partit pel seu poble i ara és l’hora que nosaltres prenguem partit per Fuster.