Parar atenció en el que es presenta des dels àmbits artístics, no sempre encaixa en element motivador per afer una lectura en perspectiva de gènere. Fer-ho atenent els significats i els orígens del domini patriarcal, és el que ens proposen amb 'Projecte expositiu' que ens apropa a Palma en el Casal Solleric Nerea Ubieto.(1) Una proposta que suposa una mirada que ens convida a desvetllar algunes de les perspectives que no veiem, a les quals no atenem gaire, agombolades i tal vegada domesticades les nostres mirades comunes, potser conduïdes per la 'normalitat suposada', la dimensió que ens encamina a no veure en profunditat.

Per encetar el que es presenta a Palma a partir del dia 29. Així per a començar a retirar del nostre rostre, la bena que ens impedeix veure sense filtres, potser per a ajudar-nos a desembolicar-nos del que ens confon, per obrir boca, duim aquí al #Desembolicar una part del text de Nerea Ubieto.

Les artistes que participen en el projecte són: Valeria Andrade, Shoja Azari, Arantxa Boyero, Nuria Güell, Olalla G.Valdericeda, Regina José Galindo, Cristina Lucas , David Martin, Marta Pujades.

L’ull desarmat

La nostra manera de mirar mai és innocent. Entenem i codifiquem el món a través d’un anquilosat sistema de creences, construït des de fora, però naturalitzat com a propi.. El procés de formació és complex, històric i sibil·lí. No passa d’un dia per a l’altre, sinó que es desenvolupa mitjançant petits gestos i comportaments quotidians que consoliden una manera d’entendre i abordar el món. De tots els sistemes que governen les nostres ments (capitalisme, neoliberalisme, productivisme---), el patriarcat és el més antic de tots i es replica en els altres. Si bé l’etimologia de la paraula fa referència al patriarca, el seu significat actual es refereix al domini generalitzat dels homes per sobre de les dons i al seu lideratge en l’àmbit polític, moral, social i econòmic. És una ideologia que oprimeix el sexe femení i altres minories que no siguin l’home blanc heterosexual occidental. El més pervers és que els oprimits són emprats pels opressors com a eina de perpetuació del mateix sistema que els esclavitza.

Per aprofundir en els orígens d’aquesta forma d’organització mil·lenària, interessa recordar el mite primordial narrat per Freud a Totem i Tabú (reportat per Levi Strauss), que explica l’estructura inconscient del psiquisme dels homes en una societat fal·locèntrica. El relat prehistòric parla d’una horda primitiva –basada en la teoria darwiniana- on un «un pare violent i gelós es reserva per a ell totes les femelles i expulsa els seus fills a mesura que van creixent»1 . Farts de la dominació del pare, i desterrats, es posen d’acord per assassinar-lo i devorar el seu cadàver cru. Aquest acte de canibalisme desvela que els fills no només odiaven i temien el seu progenitor, sinó que també l’admiraven i, en realitat, desitjaven posar-se en el seu lloc absorbint una porció del mateix- Després del parricidi, els germans es disputen el lloc patern fins que comprenen que no té sentit iniciar la mateixa lluita que tot just han acabat i arriben al concili.

«Així és com va sorgir la primera forma d’una organització social basada en la renúncia als instints. (...) Cadascú renunciava a l’ideal de conquerir per a si mateix la posició paterna, de posseir la mare i les germanes».

A partir de llavors s’instaura la norma social de l’exogàmia, que impedeix casar-se amb membres de la mateixa família (incest) i, per tant, que només un pugui adquirir el monopoli sexual del grup. El resultat és un transvasament de poder, d’un a tots els homes. La dona, en canvi, continua sense beneficiar-se d’aquest contracte ja que el vincle de reciprocitat «que constitueix el matrimoni no s’estableix entre un home i una dona, on cada un dels dos dona i rep alguna cosa: s’estableix entre dos grups d’homes, i la dona hi figura com un dels objectes d’intercanvi i no com un dels companys entre els quals es produeix».(2)

(…)

A través del mite fundacional freudià es poden delinear moltes de les bases d’aquest sistema de dominació: l’aliança entre homes de la tribu, el desig de màxima autoritat, la utilització de la dona com a moneda de canvi... El mateix passa amb tants altres relats presents en religions i cultures, politeistes i monoteistes, paganes i cristianes, ancestrals i contemporànies. Podríem traçar fàcilment l’esquelet patriarcal a través dels paràmetres i valors que se’n desprenen. Tots vénen a reforçar la superioritat de l’home i la vulnerabilitat de la dona. Pensem en la famosa història del Gènesis: Eva caient en la temptació de la poma i condemnant tota la humanitat. Per no parlar dels innumerables mites sobre deses traïdores i transformades en monstres com a càstig. La versió que ens arriba s’allunya molt de la completa, és el cas de la gorgònia Medusa que ha passat al nostre imaginari com a malvada quan, en realitat, va ser víctima d’una violació.

(…)

L’home, d’altra banda, ha de preservar la seva virilitat i actualitzar-la periòdicament recorrent, si fos necessari, al maltractament psíquic, físic o sexual contra la dona. És una manera de mantenir l’estereotip masculí i l’estabilitat d’un sistema basat en un ordre desigual que no se sosté per si sol. Violència i patriarcat funcionen amb interdependència i la seva coalició repercuteix en tota la societat, no nomes en les dones i les minories. Els nens són els primers domesticats, han de reprimir la seva sensibilitat i generar una falsa cuirassa per ajustar-se a l’ordre imposat. Pateixen la crueltat en les seves ments i els seus cossos abans d’arribar a victimitzar i quan són capaços de fer-ho ho fan en nom d’una força major i sentint-se observats pel gran germà de la masculinitat (la resta de membres de l’horda). Els han inculcat que són opressors i ho han de demostrar cada cert temps, adaptar-se a un ordre jeràrquic que resulta en una arrelada cultura de la violació.

Quin és el veritable enemic al qual ens enfrontem?

Es tracta d’una superestructura tentacular; un camaleó que adopta l’aparença del seu entorn per a no ser detectat; un dau amb moltes cares però un sol nucli: la dominació i la violència- El patriarcat, com apunta Rita Laura Segato, no és una religió o una cultura –aquestes són les seves disfresses-, sinó un ordre polític que és necessari desarticular des dels seus fonaments, des de les formes de pensament que el configuren fent visibles tots els seus rostres. Aquest és l’objectiu de l’exposició: despullar a l’ull –entès com a dispositiu de processament de la realitat- dels filtres que li han estat implantats socialment i no el deixen veure per si mateix. Uns filtres basats en l’hegemonia del masculí, blanc, heterosexual i occidental que opera a les ments sense adonar-nos-en, però contaminant-ho tot.

(imatge de Regina José Galindo)

NOTA: La proposta expositiva es podrà visitar a Palma, en el Casal Solleric a partir del divendres dia 29 d’abril. Així conèixer extensament els continguts dels quals ens parla el text que publicam.

(*) Sobre Nerea Ubieto https://bit.ly/38TZAZ6

Accés al catàleg de l’exposició: https://www.nereaubieto.com/el-ojo-desarmado

1. FREUDE, Sigmund Totem y Tabú. pdf p. 130

2. LEVY-STRAUSS, Claude. Estructuras elementales del parentesco. Ed. Paidós Básic. Buenos Aire, 1998. P.159.