Ràdio Arrels ha rebut aquest dilluns al vespre el IX Premi Martí Gasull i Roig, gràcies a un procés de votació popular que ha durat un mes i que ha comptat amb la participació de més de 6.700 votants. Mateu Pons, president de l'Associació Arrels, i Laura Bertran, periodista de l'emissora, han estat els encarregats de recollir el guardó de la mà del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Pons ha posat en valor el compromís de Ràdio Arrels amb el català en els seus quaranta anys d'existència i ha recalcat que l'emissora ha mantingut un equilibri «complicat però necessari» entre el aquest compromís i la qualitat: «Ràdio Arrels no és només una ràdio en català, sinó una ràdio amb programes excel·lents».

L'única ràdio íntegrament en català de la Catalunya del Nord ha rebut el guardó en una gala al Teatre Poliorama que també ha servit per lliurar el Premi Especial del Jurat al pedagog Joaquim Arenas, en reconeixement de tota una vida lligada a la defensa del català i per haver estat un dels artífexs de la immersió lingüística. Arenas ha rebut el premi de la mà de la vicepresidenta de l'ONG del català, Mireia Plana. «Rebre aquest premi, ara que el model d'escola és atacat, em fa renovar el compromís amb l'escola en català», ha dit Arenas, que en un emotiu discurs ha demanat una política lingüística «ferma i contundent».

Tant Ràdio Arrels com Joaquim Arenas han estat recompensats amb un guardó creat per l'orfebre i joier Joaquim Capdevila, de renom internacional, i, a més, l'emissora de ràdio també s'ha endut un premi en metàl·lic de 3.000 €. Els dos altres finalistes, el dBalears i l'empresa La Fageda, també han assistit a la gala i han rebut un quadre del pintor Jordi Alcaraz com a agraïment per la seva participació als premis i per la feina a favor del català.

Sílvia Domènech, directora general de La Fageda, ha defensat que els productes de la Fageda no són la fi d'aquesta entitat social sinó el mitjà per poder generar llocs de treball per a les persones més vulnerables i per generar una economia arrelada a la terra. Per una altra banda, Tomeu Martí, director del dBalears, ha volgut reivindicar el paper del diari «com a altaveu dels moviments socials i dels que defensen la llengua i la cultura pròpia de les Illes».

El lliurament s'ha estructurat a través d'una obra de teatre representada per tres amics que han d'acollir el lliurament dels premis a casa seva. Titulada 'S'ha acabat el bròquil', l'obra ha repassat en clau de comèdia alguns dels temes més actuals relacionats amb la llengua i algunes de les últimes iniciatives de l'ONG del català, com ara launiversitatencatala.cat, les retransmissions del rugbi en català a Ràdio Arrels o la campanya per impulsar el català a l'audiovisual. El repartiment ha anat a càrrec dels actors Martí Atance, Laia Solà i Marc Molins, i el músic Lluís Margarit, Irieix, que també ha compost algunes cançons expressament per a la gala.

El lliurament dels premis ha volgut homenatjar l'intel·lectual valencià Joan Fuster, de qui enguany se celebra el centenari, a través d'una actuació de Pau Alabajos i Lola Bañon, que han ofert en primícia un fragment del nou espectacle 'El Tocadiscos de Joan Fuster'. La proposta, que s'ha d'estrenar a València el 22 d'abril dins la programació del festival BarnaSants, ha permès que el públic gaudís d'una interpretació de la cançó 'Al vent', de Raimon, i de la lectura de la crítica musical que en va fer Fuster.

Òscar Escuder reclama polítiques decidides a l'administració i anima els catalanoparlants a parlar sempre en català

Durant la gala, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha reclamat a les administracions que optin per polítiques lingüístiques globals, decidides, desacomplexades i efectives, i ha defensat que per fer-ho possible és necessària la implicació de totes les administracions: des dels estats, que han de deixar de posar traves al català, fins als ajuntaments, passant també per les administracions autonòmiques i regionals.

Per a Escuder, les polítiques s'han de dirigir especialment a la infància i la joventut, perquè són «el futur de la llengua», i han de fer-ho a través de l'ensenyament i el lleure. El català a l'escola és fonamental «per a la cohesió social i per garantir la màxima igualtat d'oportunitats per a tothom», però és insuficient si no hi ha videojocs ni audiovisual en català.

El president de la Plataforma per la Llengua també s'ha dirigit als catalanoparlants i els ha demanat un canvi d'actitud i més conscienciació lingüística. «Parlem sempre en català», ha reivindicat Escuder, «i siguem conscients dels nostres drets lingüístics. Exercim-los i reclamem quan ens siguin vulnerats!».