algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
14°

Dia dels enamorats: indiferència o tradició

És força difícil escriure un article sobre el dia de Sant Valentí, quan hi ha material de sobres per poder escriure un llibre, i fins i tot, uns quants volums en relació amb aquest tema.

L'amor, és un concepte abstracte, amb moltes possibles definicions i amb tants punts de vista, pensaments i opinions com a persones existeixen al món. L'amor romàntic, o de parella, és un dels milers d'amors que hi ha. Com l'amor dels pares cap als fills, o a l'inrevés; cap a la família; les amistats; els animals; la naturalesa; la música; el cinema; la literatura; l'art; la cultura; l'esport; la mar; les plantes; els cotxes; els viatges; la festa; el silenci; la xocolata; l'estiu; la feina; el poder; el consum; el risc, etc

Moltíssimes històries, pel·lícules, cançons, llibres, poesies, obres, quadres, dites... estan centrades i giren al voltant d'aquest tema, més enllà del romanticisme. Sovint massa explotat. Ja de ben petits confonem els infants amb l'absurda pregunta: a qui t'estimes més, a papà o a mamà? O ens han educat amb contes i pel·lícules on l'amor acaba triomfant. Massa allunyades de la realitat. No tot, ni sempre, és tan bonic com t'ho pinten en la ficció.

Quantes persones, sobretot dones, hem crescut amb la fantasia del príncep blau i buscant-lo només hem trobat gripaus? Quantes persones, sobretot dones, hem conegut a una altra persona amb la que ens hagués agradat mantenir una relació de parella, però o no era el moment o no érem la persona adient per a ell?
Els records em porten a experiències acumulades, com quan d'al·lota vaig intentar quedar amb un jove, que no volia saber res de dones, perquè, segons ell, li tallaven la seva llibertat, res a fer per part meva. Poc temps després, ell va començar una relació sentimental amb una dona separada amb fills, avui en dia continuen junts, ella i l'amant de la llibertat.

Quantes dones no hem conegut homes, que a corre-cuita han posat fi a la relació perquè deien que nosaltres anàvem massa ràpid? Què pensaven, que ja havíem encomanat les aliances de Cartier i els vestits de núvia de la nova temporada de Rosa Clará? Idò, estaven ben equivocats i, segurament, gens acostumats a tractar amb dones amb les idees clares i sense voler perdre el temps, la paciència o tots dos.

Sobretot, ells, els homes, que tenen més tendència a la promiscuïtat que les dones, indistintament del seu estat civil. Si no s'han casat o estan separats prefereixen més les relacions esporàdiques, sense cap compromís ni molt manco fer menció del futur; la varietat més que la rutina. Per què conformar-se amb una dona si poden triar entre un repertori d'elles?

Sí, perquè, en general, les dones som més sentimentals, més romàntiques, i fins i tot, més il·luses... Si ens agrada algú, més aviat, no necessitem canviar o comparar o esperar-ne un altre. I no és perquè siguem possessives o conformistes, no, senzillament, perquè som així de 'simplones'. Sobretot, moltes dones decebudes, o insatisfetes, amb les seves relacions o amb els homes, s'estimen més fer ús de les nombroses joguines que avui dia tenen al seu abast, com el Satisfyer, molt de moda entre les femelles.

Un altre record que tenc, aquesta vegada, d'una relació, malgrat que ell ja tenia parella, vam començar sent amics, i l'amistat va passar al 'dret al frec', com es diu. Aleshores, una altra persona em va explicar que quan un home, o una dona, casats o en parella, busquen una altra relació fora de casa seva, és per acabar amb aquesta relació que no funciona o per donar-li sustent, jo, durant uns mesos, vaig ser la tercera pota dins aquella relació, encara són junts, però no puc assegurar que siguin feliços.

I amb aquest article, no vull dir que l'amor de parella és una farsa o que tingui data de caducitat. No. Molts són els matrimonis o les parelles, que conviuen fa anys, dècades i dècades, junts, que s'estimen i que potser ho siguin tot l'un per a l'altra. Relacions d'amor amb majúscules, i dignes de celebrar, no un dia a l'any, sinó cada dia de l'any.

El 14 de febrer, està assenyalat al calendari com el dia dels enamorats, el dia de l'amor. Per a molts és un dia qualsevol. A altres, els agrada celebrar-ho, encara que siguin conscients que és un dia, bàsicament, per fer caixa els comerços: regalar flors, bombons, joies, perfums,... o un sopar romàntic o un cap de setmana especial a un hotel o un altre indret.

Indistintament del que vos agradi fer, i de fet, feu, només una recomanació, que l'amor estigui sempre present en els vostres cors, en els vostres dia a dia i en les vostres vides. Bé, una altra recomanació és que us estimeu a vosaltres mateixos per sobre de la resta, però no de manera egoista, sinó genuïna. Només el que pot estimar cap a dins ho podrà fer cap a fora. I aquest món, i molta gent, estan molt necessitats d'amor!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per català, fa mes de 2 anys
No conec aquest tal Valentí, ni d´on és ni què fa. En canvi ho sé tot de sant Jordi, des de sempre. Per tant a l´abril, ho celebrem tal com mana la nostra tradició.
Valoració:0menosmas
Per Blai, fa mes de 2 anys
Amb sant Jordi als PPCC, les Verges a Mallorca i sant Dionís al PV en tenim prou i no ens calen festes i costums nord-americans importats per ells del sud d'Itàlia.
Valoració:5menosmas
Per Catalunya insular, fa mes de 2 anys
Sant Valentí no és el dia dels enamorats a la nació catalana. Al Principat, pel cap baix, és el dia de Sant Jordi.
Botiguers en general i pastissers en particular: deixeu d'introduir Sant Valentí com a dia dels enamorats en el nostre país. El negoci no ho justifica tot.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente