L'escenari és un carrer qualsevol per on passegen una parella d'octogenaris, un migdia de diumenge. De sobte, ell comença a trontollar en cercles, ella l'intenta aferrar, però, malauradament, tots dos acaben en terra. Ell té una ferida a la cella que sagna molt, ella crida «auxili!» i altres vianants s'apropen per assistir-hi. Tot d'una criden a una ambulància que els du a un hospital de la ciutat.

Les radiografies d'ella surten bé, pot tornar a ca seva a mitja tarda, ell queda en observació perquè li facin més proves. Ja toca la mitjanit quan la doctora li diu que no hi ha motius clínics per quedar ingressat. Ell ja dormia a un llit i, emprenyat de tantes hores d'espera, amb només tres iogurts a la panxa (és tot el que li han donat en quasi deu hores), i de proves que no diuen la causa del seu esvaïment i conseqüent caiguda... l'envia a fer punyetes en sentir-la.

No han passat sis hores des que va sortir, quan torna a l'hospital en una ambulància per una altra caiguda, volia anar al bany i deu haver perdut el coneixement o l'equilibri o el cos no li ha respost bé. Encara no són les cinc de la matinada i a la filla la fan esperar a la sala d'espera, gairebé buida i gens acollidora. Unes hores més tard la foscor es va atenuant, a poc a poc la claror la dissipa. Ja és el matí de dilluns, i ara sí diuen que el deixen ingressat a l'hospital per a fer-li un estudi exhaustiu del motiu de les caigudes.

Com diu la dita: 'L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra', en aquesta història sembla que no hi ha prou amb la primera ensopegada perquè atenguin una persona gran, amb un ample historial mèdic, com caldria a la sanitat pública de la qual els seus gestors s'omplen la boca sobre la seva qualitat i efectivitat, i una mostra de la manca d'humanitat i sensibilitat dels protocols sanitaris per permetre que es donin altes d'urgències a la gent gran, malalts crònics o amb diversitat funcional a hores intempestives de la nit.

Fet que tergiversen a l'informe de l'alta hospitalària, malgrat ara sí les atencions i el tracte que li han dispensat a la unitat de neurologia han estat excel·lents per part de tot el personal sanitari. Així és com hauria de ser des del principi, sense haver d'esperar la segona ensopegada de l'home. Molta sort va tenir ell de que cap d'aquestes va resultar letal, llavors no hauria estat necessari ni la primera ni la segona ambulància, directament hagués necessitat un cotxe de la funerària.