Els homes no tenen amigues, els homes són heterosexuals, els homes no mouen els malucs, els homes no 'perrean', els homes sempre han d'estar disposats a tenir sexe, els homes es xapen la cara per defensar el seu honor, els homes són proveïdors, els homes són els cap de família, els homes són forts, els homes han d’estar musculats, els homes no són sensibles, els homes són infidels per naturalesa, els homes no demanen ajuda, els homes poden amb tot, els homes no es fixen en aquestes coses, els homes no juguen a això, els homes no es fiquen res pel cul, els homes no es preocupen per aquestes coses, els homes són més alts, els homes protegeixen, els homes no es toquen entre ells, els homes es xoquen, els homes es repten, els homes mostren que són molt homes assumint aquests riscos, els homes no parlen de les seves emocions, els homes són simples, els homes són valents, els homes no són feministes, els homes es defensen entre ells com a bons homes, els homes estan disposats a fer la guerra, els homes han de ser assenyats, els homes es vesteixen pels peus... Sigues un home, comporta't com un home, baralla’t com un home, demostra l'home que ets!

Quin viatge tan solitari és això de 'ser' home, que trist també, perquè per a 'ser-ho', per a obtenir el reconeixement dels teus iguals, has d'amputar totes les possibilitats de ser per a ser d'una única manera! Has de tallar un cordó umbilical, has de separar-te de la mare, del nen, de la dona, buidar-te per dins, ser una pellofa, una armadura plena de buit: «no sé què em passa, no sé qui soc, no sé què vull, per què faig mal a tot el que m'envolta, per què em faig mal a mi mateix». Quanta exigència des del començament, des del bressol blau fins al nínxol!

Les úniques emocions que et permeten són la ira i la ràbia i tota la frustració de les altres emocions sense nom dirigida contra els altres: t’hi oposes per tal de reafirmar la teva identitat masculina, no fos cas que es pensessin que ets poc home, que ets un calçasses.

I és que la masculinitat perjudica seriosament la salut.

Espero que un dia siguem capaços de no donar per descomptat, de no generar expectatives de com els nens hauran de ser quan siguin homes. Tant de bo més homes amb amigues, més homes dient «no sé, no puc», més homes acariciant el cabell dels seus amics, més homes oposant-se al masclisme, més homes feministes, més homes imaginant-se cuidant perquè cuidar és cosa d'homes, més homes que sàpiguen que tenen dret a no ser aquest home que tu veus aquí.

Per molts més homes lliures i feliços!

Des de #Desembolicar cercam apropar-nos a una àmplia perspectiva de mirades i aportacions que ens marquen camins sobre i des de la masculinitat. Aquesta aportació de Roy Galán, és fruit d’un seguiment de les seves publicacions a les xarxes socials. Un text que ens impulsa reflexió, aporta nodriment. Observant, compartint, amb l’òptica de generar xarxa, agraïm a l’autor, la seva lectura des de Facebook, i l’atreviment de copiar i publicar a les nostres pàgines el seu comentari. El podeu seguir: https://bit.ly/3zD3aQB

Fotografia de: Manchester enfront de la mar.