No es tracta necessàriament de destruir i demonitzar la masculinitat, sinó d'enriquir-la.

Transformar/nodrir la teva masculinitat pot ser que sigui un dels processos més significatius de la teva vida. És l'oportunitat, el privilegi de fer-te moltes de les preguntes més importants que pot fer-se un ésser humà: Qui vaig aprendre a ser? Qui vull ser? Què em limita? Quin lloc vull ocupar en la meva comunitat? Què és la felicitat, l'amor, l'amistat, el sexe, la justícia, la llibertat?

Fer-nos les preguntes que tal vegada els nostres pares i els nostres avis no es van fer. Fer les abraçades que tal vegada no vam rebre, fer-nos responsables d’allò que va ser silenciat i ignorat. Indagar en la manera com vam aprendre, com construïm i habitem la masculinitat pot ser un procés profundament inspirador. Molts homes sentim que hem heretat una carcassa buida, una disfressa sense contingut.

Imperen avui dia discursos al voltant de la masculinitat que no fan una altra cosa que allunyar moltíssims homes d'aquests processos. Homes que se senten lluny, enfadats, jutjats. Entre ells, molts dels més joves.

Què estem proposant a altres homes? Què estem proposant als més joves? Quines narracions els expliquem sobre el ser homes? És que potser només senten a parlar de l'home masclista violent i controlador? Cap a on, cap a qui poden mirar per a nodrir-se? Assenyalem fins al cansament allò que està malament en relació a la masculinitat, però… Cap a on volem mirar quan pensem les masculinitats?

Mai hem estat tan polaritzats discursivament. Avui com mai ens definim per diferenciar-nos intel·lectualment d'una alteritat que rebutgem. No es pot transformar la masculinitat solament des del NO, escrivint 12 volums sobre les maneres de ser del mascle violent. Necessitem animar-nos a afirmar valors i maneres que SI que trobem valuoses, dignes, belles, justes.

Molts d'homes ens hem sentit enutjats amb la masculinitat, culposos, temorosos, aïllats… Estic convençut que podem habitar i afirmar aquesta identitat des de l'alegria i la coherència. El procés pot no ser fàcil, però fins i tot així, val cada pensament, acció, trobada, emoció que li dediquem.

Pensar-se home pot ser un mapa per a observar-me com a ésser humà, com a individu, com a ser social. Pot ser l'oportunitat de qüestionar-ho tot. Per a preguntar-nos com volem viure cada aspecte de les nostres vides, com volem ser pares, amants, amics, fills, treballadors, persones més lliures i felices i, al mateix temps, triar quin lloc volem ocupar en la construcció d'una societat més justa.

És l'oportunitat de desaprendre i aprendre, de revisar els sentits comuns que hem assimilat, observar la cultura limitant i repressiva en les estructures de la meva ment, en les meves maneres de veure el món, d'entendre'm a mi mateix i a les altres persones. Indagar en la masculinitat pot aportar a la meva vida major justícia, amor, abraçades, orgasmes, llàgrimes, sensibilitat, coherència, força.

Entenc que la masculinitat no pot abordar-se com un dispositiu social de coerció, deixant de banda que es tracta d'identitats de persones reals. La masculinitat és la identitat, el mapa per a la vida de moltíssimes persones, amb els seus problemes, dolors, limitacions, errors, assoliments i alegries. Aquestes persones no estan obligades a treballar la seva masculinitat, sempre poden girar-li l'esquena, sobretot si se'ls truca a la porta per a dir-los tan sols com són de privilegiats i masclistes.

Hi ha un refinament constant en una certa correcció discursiva en matèria de gènere, que busca validar-se entre els que ja estan convençuts. El treball amb la masculinitat corre el risc de convertir-se en una temàtica de gueto, on ens envoltem dels qui pensen igual i ens separem de la majoria dels homes, les vides dels quals discorren al marge d'aquestes discussions.

De què serveix intentar assetjar discursivament la masculinitat, si moltíssims homes no volen i no tenen per què estar dins d’aquest setge? Com bastir ponts cap a altres homes?

El procés de transformar-se ens interpel·la cada dia i sense inspiració no pot sostenir-se. Quants dies podràs posar-te en marxa des de la culpa? Com pots créixer des de l'emprenyament? Com et sensibilitzes des de la intel·lectualitat?

Cal omplir de sentits les masculinitats. L'home buit és voraç, consumeix persones i territoris. Talarem l'últim arbre i continuarem carregant aquest absurd existencial dins del pit.

Al cap i a la fi, tots volem estimar i ser estimats; tota persona guarda algun anhel de justícia, d'una èpica que ens millori com a societat. Convidem-nos a processos que puguin sostenir-se dia a dia, que ens portin a enriquir les nostres vides i les de les persones que ens envolten.

Les propostes i línies d’intervenció que ens proposa Pablo Mas, es poden seguir des de: https://bit.ly/3HoAZHM

Font de la imatge: https://bit.ly/3qDE5ks