L'Informe de queixes lingüístiques 2020 és un estudi estadístic de les queixes que la Plataforma per la Llengua va tramitar i assessorar al llarg de l'any 2020. Aquest report forma part d'una sèrie d'informes anuals que l'ONG del català produeix amb les dades que genera el seu servei d'atenció als ciutadans. Aquest servei, format per un equip d'especialistes en diferents àmbits, rep queixes relacionades amb els drets lingüístics i amb la normalització del català, i ofereix assessorament legal i assistència per a la formulació d'instàncies i recursos.

Cal destacar que dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 denunciaven fets que constituïen vulneracions de l'ordre jurídic vigent. Per bé que l'ordenament espanyol sorgit de la Constitució de 1978 manté la supremacia del castellà, també permet l'existència de certs espais de quasi igualtat, espais que normes específiques han anat creant. Fins a 865 de les 1.303 queixes de 2020 feien referència a vulneracions d'aquestes normes.

Queixes lingüístiques per territoris

El report de queixes de l’any 2019 va mostrar que la gran majoria de les queixes gestionades per la Plataforma per la Llengua provenien de Catalunya. L’any 2020, tot i el gran augment en el nombre de queixes, Catalunya va continuar estant molt sobrerepresentada, en una proporció idèntica a l’any anterior.

En l’informe de l’any 2019, per a obtenir l’índex de representació de cada territori varen calcular el pes en població de la seva àrea tradicionalment catalanoparlant sobre el total de la població del domini lingüístic del català i el seu pes en queixes sobre el total de queixes amb territori conegut, i llavors varen dividir el segon percentatge pel primer. Si la xifra resultant era superior a 1, el territori estava sobrerepresentat en queixes, i, si era menor, estava infrarepresentat. Així, si el 2019 Catalunya sense l’Aran va generar un 89,8% de les queixes amb territori conegut (624 de 695) i tenia tan sols un 55,3% de la població del domini lingüístic (7.609.523 de 13.757.499), el seu índex de representació era d’1,6, i això indicava que estava fortament sobrepresentada. Per contra, si l’àrea de domini lingüístic català del País Valencià va generar un 5,3% de les queixes territorialitzables (37 de 695) però el seu pes poblacional era del 31,7% (4.356.643 de 13.757.499), l’índex de representació era del 0,2, i això indicava que els valencians estaven molt infrarepresentats en la formulació de queixes. De fet, tots els territoris menys Catalunya estaven infrarepresentats si s’atenia al seu pes poblacional. De més a menys representació, els resultats van ser els següents: Catalunya, 1,6; les Illes Balears, 0,5; el País Valencià, 0,2, i els altres territoris, que es varen agrupar en una sola categoria, 0,1.

L’any 2020, aquests índexs de representació es varen mantenir gairebé en tots els casos.
Tot i els canvis demogràfics (la població havia augmentat en tots els casos) i l’augment de queixes tan pronunciat (de 695 a 1.269 de territorialitzables), només les Illes Balears varen tenir un índex de representació diferent, i tan sols per una dècima (varen passar de 0,5 a 0,4). Catalunya sense l’Aran va acumular el 90,0% de les queixes (1.142 de les 1.269 territorialitzables) amb tan sols el 55,3% de la població. La zona catalanoparlant del País Valencià va tenir un 5,7% de les queixes territorialitzables amb un 31,6% de la població. Les Illes Balears van tenir un 3,6% de les queixes amb territori conegut amb un 8,4% de la població. Finalment, la resta de territoris agrupats varen tenir un ínfim 0,4% de les queixes, amb una població del 4,7%. Amb tot, és destacable que el territori que proporcionalment va augmentar més en queixes va ser el País Valencià, amb un augment del 94,6%, mentre que Catalunya va tenir un augment lleugerament menys pronunciat del 83,0% i les Illes Balears en varen tenir un del 58,6%.

Les raons més evidents darrere de la descompensació territorial són dues, que a més estan molt interrelacionades. Primerament, cal tenir en compte que Catalunya ha tengut, des de finals del segle xix, un projecte de nacionalització alternatiu a l’espanyol que ha comptat molta força i adhesió, i que en aquest projecte el paper de la llengua catalana ha estat cabdal. En aquest context, el supremacisme lingüístic propi del nacionalisme espanyol hi ha tingut efecte, però no tant com en altres territoris. La consciència i la reivindicació d’igualtat lingüística han estat més persistents a Catalunya, un territori que, a més, per les seves característiques industrials tradicionals, disposa d’un teixit associatiu i una societat civil robustos. Totes aquestes característiques suposen que la discriminació lingüística sigui percebuda més negativament, que moltes persones tenguin una actitud més militant en la defensa dels drets lingüístics i que, en conseqüència, es queixin més.

En segon lloc, cal tenir en compte que la Plataforma per la Llengua és una organització fundada a Barcelona i té la majoria de socis a Catalunya.

Queixes lingüístiques a les Illes Balears

A les Balears, 32 de les 46 queixes del 2020, el 69,6%, varen ser per fets succeïts a Palma. La població de la ciutat a començament del 2020 era de 456.088 persones, un 38,9% sobre el total d’1.171.543 de les Illes Balears. Així, l’índex de representativitat de Palma (1,8) mostra que estava molt sobrepresentada sobre el total de les Illes. Tanmateix, cal assenyalar que la sobrerepresentació de Palma és nova del 2020, atès que el 2019 la ciutat tenia un índex de vora de l’1. Nogensmenys, també cal dir que el 2019 les queixes de les Illes eren tan sols 29 (28 amb territori conegut), i que això feia que les dades fossin poc representatives. El cúmul de dades dels diferents territoris i les tendències que es constaten quan les dades són més abundants apunten que la capitalitat té una influència destacada en la generació de problemes lingüístics mereixedors d’una queixa, per molt que els índexs específics puguin variar d’un any a l’altre i entre territoris.

Per causa de la gran concentració de queixes a la ciutat de Palma l’any 2020, l’illa de Mallorca també està sobrepresentada sobre el total de les Illes, per bé que molt lleugerament: 41 de les 46 queixes varen passar a l’illa, el 89,1%, per un 77,9% de la població de les Balears. L’índex de sobrepresentació era d’,1,1. El que aquestes dades indiquen és que l’element decisiu en la sobrerepresentació mallorquina és la capital, Palma, i no pas la part forana. La part forana de Mallorca, de fet, va produir tan sols 9 queixes, un 19,6% del total, per una població del 38,9% del conjunt de les Illes, i això li dona un índex de representació de tan sols 0,5. Si es tenen en compte tan sols les queixes de fora de Palma (14) i la població també de fora de Palma (715.455), la part forana tendria un índex exactament d’1: ni sobrepresentada ni infrarepresentada.