[ÀUDIO] Aina Fullana: «A ‘Els dies bons’ volia introduir la tragèdia com si fos una cosa normal, és a dir, exposar-la sense intenció de denúncia»

Els dies bons, de Fullana, ha estat l’obra guardonada amb el Premi València de narrativa en català d’enguany. El jurat ha valorat «l’originalitat de la novel·la des d’una perspectiva narrativa, lèxica i estilística». L’obra constitueix una proposta innovadora «en la mesura que recrea els esquemes de la novel·la quinqui i dona una importància profunda a la idea del destí».

Aquests dies, són dels bons o dels dolents? La pregunta recorre del començament al final aquesta novel·la, ambientada a l’illa de Mallorca en un passat recent, un passat pròxim que ens parla d’abismes i de llums, d’addiccions, passions i voluntats desfermades. Gràcies a un joc subtil de veus narratives, que recreen hàbilment la llengua oral i mantenen un ritme ben bé cinematogràfic, coneixem la vida de Xavi, des de la seva infantesa a Manacor fins a la seva relació amb Martina i la filla de tots dos, Ariadna. Com un fil imperceptible, lleuger i alhora implacable, la força dels fets els embolcalla en un destí que sembla repetir-se a tothora.

«Escriure Els dies bons va ser la manera de convertir en ficció tot aquell dolor que jo ja no volia tenir dins la meva vida», explica l’autora, Aina Fullana, Ona Mediterrània. A més, remarca que volia introduir la tragèdia «com si fos una cosa normal, és a dir, exposar-la». «No hi ha intenció de denúncia. Convidar el lector a entrar dins la tragència, com si li pogués passar a ell en la seva vida, és el que vaig intentar», remarca.

Escoltau l’entrevista aquí: