Des de l’any 2006 diversos col·lectius que s’emmarquen en el 'moviment d’homes per la igualtat' convoquen al voltant del dia 21 del mes d’octubre, a sortir a carrers i places per a expressar el rebuig a la violència contra les dones.

Enguany la crida agafa un pols singular. La iniciativa #21Oct21 ens desperta amb una convocatòria múltiple, un esdeveniment que pretén commemorar, reunir i impulsar els trets que des de fa anys ja trobem a les rodes d’homes contra la violència masclista, que ens assenyalen com a clam, amb un esperit, indispensable i extremadament urgent, de fer visible aquesta situació. Les xifres dels assassinats masclistes no minven, les pràctiques quotidianes segueixen una escalada que es troba naturalitzada en la cultura masclista. La discriminació, els maltractes, les vexacions, les violacions, etc. encara estan lluny de ser pràctiques erradicades.

Desfer els vincles i les complicitats de la masculinitat dominant, és una tasca àrdua, sovint gens senzilla de fer, perquè les nostres arrels s’identifiquen amb un estil de vida que, extremadament, forma part del tarannà de la masculinitat dominant, assentada acríticament en els espais de poder, de domini del model que els homes hem après des de molt diversos fronts: a casa, a l’escola, al carrer, amb els elements de la cultura tradicional, amb tots els mandats del sistema cultural patriarcal.

Fa quinze anys que en resposta al que s’observava, un col·lectiu d’homes sortiren al carrer, expressant i fent visible el seu rebuig. Rompent el silenci còmplice. Una acció que es va multiplicar al llarg del territori de l’Estat Espanyol (*), així com s’havia obert camí al Canadà al voltant de la proposta de la 'Llaçada blanca'. Tot un reflex que indica un canvi, una expressió des dels homes, en resposta crítica i contundent als assassinats i feminicidis de dones.

Ens ho deixen clar els promotors de la Iniciativa #21Oct21 amb el seu propòsit encaminat a reforçar el treball en aquesta línia, en resposta al que suposa la interpel·lació feminista, amb humilitat, donat que la presència dels homes, el compromís que es mostra, és encara feble, quantitativament minoritari, tal vegada vergonyosament mínim i fins i tot ridícul, si el comparem amb la indispensable urgència que suposa la brutalitat dels feminicidis.

Més enllà i sense restar valors al que implica sortir als carrers i donar la cara des de les manifestacions, esdevé imprescindible assumir un camí de transformació dels paràmetres de la cultura masclista, en tots els ordres de la vida. Així veiem que la iniciativa esmentada que se celebra a Sevilla conté, a més d’una convocatòria de manifestació contra les violències masclistes, tot un desplegament d’actes, reunint persones expertes, militants des de diversos fronts en el marc del 'moviment d’homes', amb la mirada posada en la desconstrucció del sistema patriarcal.

Ens ho deixa clar José Ángel Lozoya, un dels primers impulsors d’aquest moviment d’homes, recordant-nos els inicis i com, amb l’impuls del tarannà de Saramago sumat a la ràbia que havia nascut després de conèixer l’assassinat d’Ana Orantes a mans del seu marit que la va cremar fermada a una cadira, es va convocar la primera de les manifestacions. Tot plegat va despertar el que ha estat i és una pluja fina, potser minoritària amb les Rodes d’homes contra la violència masclista. Ara es tracta de reforçar els posicionaments, de poder enfortir el sentiments de rebuig, alçar-nos sense reserves, allà a Sevilla i arreu dels territoris de l’Estat. La indiferència, el silenci còmplice, ja no tenen cabuda en els nostres dies.

A la vegada, cal desmarcar-nos de protagonismes i llocs preferents. El feminisme, la seva lluita, tota la seva ètica, ens han mostrat i ens mostren encara el camí. Els homes hem d’ubicar-nos en els llocs de respecte des dels quals denunciar, mostrar, exercir amb radicalitat, la responsabilitat envers l’erradicació de la violència de gènere. Esdevé urgent, ja no hi ha cabuda per deixar-nos dur per les complicitats de la fratria masculina. La iniciativa que es viurà a Sevilla, on es sumen moltes organitzacions que van posant en la seva agenda de forma prioritària la Igualtat i l’abandonament dels privilegis hegemònics de la masculinitat, ens ha de despertar sense excuses.

Com ens comenta Hilario Sáez: «Ara, en aquests temps, que observam com s’escampen arreu posicionaments polítics, veus que criden a una reacció en contra dels avanços assolits en matèria d’Igualtat, necessitam mobilitzar-(nos) en contra de les violències masclistes.» A la vegada, orientar la tasca fins i tot cap a l’agenda política per a fomentar el treball amb i per part dels homes.

Una tasca, una responsabilitat que Bakea Alonso, de CEPAIM, encamina a una feina íntegra i transversal, més enllà del desenvolupament vinculat al Ministeri d’Igualtat. Cal treballar la perspectiva feminista en tots els àmbits de les institucions, posant especial èmfasi en la formació de tots els àmbits professionals i institucionals en perspectiva de gènere i teoria feminista.

Son simplement alguns dels trets que encaminen el que es treballarà i es posarà en comú en el decurs dels dies de la #IniciativaSevilla #21Oct21, que tractarem de seguir amb tot l’esment i traslladar des d’Homes Transitant, tal com ja s’ha fet al programa que podeu escoltar en podcast: https://bit.ly/30GDMfH emès des d’Ona Mediterrània.

(*) Arreu de l’Estat, AHIGE, ha canalitzat la proposta de RODES D’HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA. A Mallorca van sumar-se a la convidada, i l’associació 'Homes per la Igualtat Mallorca' convoca la Roda d’homes amb regularitat.

Es pot consultar tota la proposta i el seu desplegament a: https://bit.ly/3m8HW8d