lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
18°

Ho vaig fer per primera vegada perquè ho sentia o perquè no volia sentir-me rebutjat?

Molts d'homes ens vàrem iniciar en la nostra vida sexual per amor, per desig i connexió amb l'altra persona. Però molts d'altres ho fan perquè els ho exigeixen certs manaments heteronormatius treballats històricament des de les antigues masculinitats.

Com a mascles, tenim el privilegi de tenir converses sobre sexe des d'edats primerenques. Durant la infància, fins i tot abans de saber què és la masturbació, ja ens començam a familiaritzar amb els conceptes de 'tenir sexe' o 'fer l'amor'. D'ençà, comença un interjoc obscè entre el 'desig' i la 'pressió' dels grups que ens envolten.

«La meva primera vegada va ser acabats de fer els 15 anys, gairebé a 14», vaig dir amb orgull durant molts d'anys. Clar, demostrar com aquell acte de virilitat m'havia arribat tan jove va ser una empenta per narrar una anècdota «digna i superadora» als meus amics i amigues. Estava ben equivocat.

Les primeres experiències o trobades sexuals amb altres persones ens solen deixar alguna 'petjada' per a la resta de la vida. No deu ser la millor ocasió, ja que tot just engega la nostra vida de trobades, orientacions i descobriments en quelcom tan bell com vincular-se amb altres. Però alhora tampoc deu ser la pitjor.

Record amb claredat que, en la prèvia d'un partit de bàsquet en el club on jo jugava, un dels nostres amics i companys ens va dir: «Anit vaig estar amb la meva al·lota; ja no sóc verge.»

La primera interacció, gairebé automàtica, del grup va ser: «màquina», «geni», «crack». Just després, li demanàrem com li havia anat. Clarament, la pregunta no era per conèixer els seus sentiments i emocions, sinó que estava dirigida a saber si havia estat semblant a la pel·lícula porno Emmanuelle que havíem vist feia poc.

El meu amic tenia 11 anys. Aquest fet el va convertir durant molt de temps en el privilegiat i beneït de l'equip. Aquesta conceptualització, a més de generar-nos molta pressió, també li va provocar a ell l'opressió de no deixar de ser un mascle avançat i 'promiscu'.

Els manaments que rebem i reproduïm a partir d'aquest accés a la informació i a la pornografia heterosexuals configura certs rols que la societat espera que desenvolupem. Ens avergonyim si no els complim, si no omplim el formulari que ens han escrit els mascles i que reescrivim per a d'altres.

Des d'aquell dia al club, vaig passar per una etapa aclaparadora. A 13 anys, em sentia desplaçat. Un pla de cap de setmana per a mi era aplegar-me amb amics i anar al cibercafè a jugar a jocs virtuals. Allà no hi havia dones perquè en aquells espais tan 'masculins' no se n'acceptaven.

Amb el temps, es va anar eixamplant la bretxa entre «els qui juguen a jocs» i els qui preferien passar un dissabte amb companyes i començar a transitar per les primeres relacions amoroses –i sexuals. Aquella encletxa em va ubicar en un lloc incòmode. A poc a poc, vaig deixar de tenir amics perquè els mascles, amb l'afany de ser complidors i encaixar, abandonen la infància al més aviat possible.

A 13 anys, vaig canviar de l'escola a què havia anat tota la vida a una nova vida en la catòlica de monges. Allí vaig transformar les meves amigues en germanes. Sentia que a elles els podia contar allò que em passava sense que em jutjassin amb la vara que assigna rols als mascles. Malgrat tot, la idea que el temps corria i encara era verge em turmentava.

A poc a poc, vaig anar coneixent persones i vaig tenir les meves primeres al·lotes.

Va ser en la meva segona relació, acabats de fer els 15 anys, que m'hi vaig animar i ho vaig fer per primera vegada i amb una persona més gran que jo. «Per sort», puc dir, em vaig sentir còmode i cuidat, però, sobretot, estimat. Així va acabar un procés de pressions que m'empenyien a aconseguir algú –òbviament dona heterosexual– i 'debutar'.

Varen ser anys de sentir vergonya, desesperació i rebuig. Anys durant els quals vaig acceptar les expectatives que havien depositat en mi i vaig reproduir, per als i les demés, normes predissenyades del sistema en què convivim. Vaig patir burles i moltes vegades em vaig apressar a actuar sense saber abans què sentia.

Em sentia poc home quan anava a les festes de '15' i no feia la primera passa per 'entrar' a ningú. Vaig tenir por que m'identificassin socialment com a homosexual.

No va ser fins després de la meva primera vegada que em vaig començar a sentir més segur a l'hora d'interactuar amb mascles. En aquella edat, en l'adolescència, els homes no parlam més que de sexe i dones de la forma més violenta, denigrant i abusiva possible. De cop i volta, tenia temes de conversa amb els meus iguals.

Un estudi de Jessie Ford (Universitat de Columbia) i Andrea Becker (Centre de Graduats de la Universitat de Nova York) va revelar que els homes tenen relacions sexuals per complir amb regles hegemòniques i heterosexuals. 1 de cada 5 homes (homosexuals, bisexuals o dissidents) patiran agressió sexual a la universitat i més del 50% experimentarà alguna forma de sexe no desitjat.

Això ens diu que no hi ha lloc per a l'experimentació i el descobriment. Tampoc hi ha lloc per decidir de tenir relacions sexuals o no –tant en l'adolescència com en la resta de la vida. Determinam regles que inhibeixen tota forma de llibertat per decidir sobre el nostre cos i els nostres sentiments i emocions.

Després de la primera experiència sexual, això no s'acaba. D'ençà hem de defensar el nostre 'estatus' com a mascles, segons el qual interpretam que hem d'aprofitar totes les oportunitats sexuals que se'ns presenten. També, que hem de ser promiscus. O que hem de sumar. Que no podem deixar de ser 'homes sexuals'.

Com a mascles, hem de repensar aquestes pràctiques, perquè així també es construeixen les noves masculinitats. Les expectatives, que els cossos femenins també creen, ens connecten amb situacions doloroses i violentes. La vinculació sexual amb altres ha de ser inclusiva, consensuada i, sobretot, lliure.

Agraïm la traducció al català de: Toni Barceló Riera.

Recollim el text de Juan Maldonado publicat originalment a: https://bit.ly/3gL5EVF

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Costums ràncies que s'haurien d'oblidar, fa 6 mesos

Què idiota que és la societat! Tan cruel és imposar a la dona la virginitat fins que estigui casada, com obligar als homes a tenir relacions sexuals, com més millor i no importa amb quines dones ni sino en té ganes, per tal de cumplir amb uns patrons ancestrals.
A aquestes altures, quan la Ciencia ha avançat molt i tenim proves de paternitat i proves de fertilitat, crec que el millor seria oblidar aquests disbarats, que avui dia ja no tenen cap sentit.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris