Durant prop d'un mes a Palma ha estat oberta al públic la mostra de fotografies i relats THE HOPE, de l'artista Aamod Korhonen, amb històries inspiradores de positivitat, un projecte que transita en el context humà que suposa la supervivència de la malaltia mental, el suïcidi, tocant sempre els límits. Històries de resiliència, de superació, arrelades en el més profund de les emocions. El projecte THE HOPE que es pot visitar en el Centre Cultural Sa Nostra, representa el compromís de l'autor amb l'esperança. Beu en el més personal i íntim de les emocions, perfilant el camí que permet rompre amb els silencis emocionals.

El text que oferim a continuació, ens encamina també a la recerca que fa factible rompre amb el xorc silenci emocional.

Quan penses en una persona amb depressió te l'imagines trista i per això et costa entendre que un home està deprimit si no el veus plorar pels racons ni amb el cap baix ni derrotat. Per què succeeix això?

Perquè un dels mandats de la masculinitat tradicional és la força, no mostrar-te feble ni estar trist. Molts homes no ho veiem com una cosa humana ni com a part de la vida emocional sinó com a sinònim de vulnerabilitat, ja que no som educats per a manejar, de manera sana, la tristesa, sinó per a fer-la a un costat i fingir que no la sentim perquè al nostre cap és una cosa femenina i indesitjable o que ens ha de fer vergonya sentir.

I quina és l'emoció que socialment està permesa que els homes expressem obertament? La ira i per això ens enfoquem a molestar-nos amb mig món, encara que en el fons el que estem és tristos però volem amagar-ho, costi el que costi. I si ens demanen la neguem i posem qualsevol excusa. El problema és que quan més et vols fer el dur, més vas encapsulant les tristeses per dins i surten a flotació quan t'emborratxes, perquè baixes les teves defenses, però no les exterioritzes conscientment i, per tant, no les entens ni les saps manejar adequadament i això també t'impedeix fluir amb les teves altres emocions. Si et negues a sentir-ne una, deixes de sentir-les totes.

Aquesta poca connexió amb les teves emocions fa que no t'entenguis a tu mateix i, per tant, tampoc entenguis les altres persones. Tens poca empatia i, a més, t'ho prens tot personalment, estàs sensible i et sents atacat, criticat o agredit. Això és una recepta per al desastre.

Quan se soluciona això? Quan estiguis llest per a admetre les teves tristors acumulades i estiguis disposat a treballar-les i a entendre què et va fer començar a acumular-les sense voler enfrontar-les al principi. I vulguis deixar d'acumular-les i començar a adquirir les competències de la intel·ligència emocional per a manejar-les cada vegada millor. I, així, puguis comprovar que en la teva vida diària és millor fluir amb les emocions i enfrontar-les en el moment que arriben per a poder deixar-les anar amb facilitat i seguir endavant. Una vegada que proves això comença a anar-te millor amb la teva parella, amb la família, en el treball i vas veient els resultats dels teus esforços.

La paradoxa és que, per a deixar enrere la depressió i poder-la treballar, cal reconèixer-la i és, en moltes ocasions, el que no estem disposats a acceptar. Per tant, és difícil sortir d'aquest estat. Tu mateix t'has de donar permís per a estar trist, fins i tot molt trist i tenir la llibertat de sentir això que no vols sentir per a poder tirar endavant. És hora d'agafar el toro per les banyes i deixar de fer-te mal per a construir una relació més sana amb les teves tristeses. Acceptant el que et fa mal i identificant perquè et fa mal. Cal superar aquestes ferides emocionals. S'han de superar aquestes ferides emocionals i fer les paus amb el teu propi passat? Una idea clau és: el contrari a la depressió no és l'alegria sinó l'esperança.

L'article original de René Emir Buenfil, el podeu trobar a: http://bit.ly/3uTYHpW

Informació sobre el projecte THE HOPE a Palma: http://bit.ly/3bcvzT2