El patriarcat educa els homes perquè creguin que la finalitat justifica els mitjans. I com la fi, per a molts, és tenir una o diverses dones als seus peus, perquè sempre estiguin disponibles per a ells, no s'aturen a pensar en la dimensió ètica del seu comportament. No s'aturen a pensar que fer sofrir una persona per a tenir poder damunt d'ella és maltractament i violència.

Una dona lliure amb la qual tens sessions de sexe divertides pot dir-te que sí o que no quan tinguis ganes de sexe, en canvi una dona enamorada anirà corrent a qualsevol hora als teus braços. Aquesta és la diferència entre les dones lliures i les dones presoneres de l'amor. Els homes educats en el patriarcat creuen que l'amor és com una guerra i per a ells fer presoneres les dones és com un joc: és un desafiament a la seva virilitat, cosa que s'assembla a quan van de caça. Els encanta acumular trofeus per presumir del seu poder, per augmentar el seu prestigi, per reafirmar la seva virilitat, per sentir-se importants, per obtenir els aplaudiments i despertar l'enveja dels altres i per tenir al seu voltant moltes dones disponibles.

No sols els passa als mascles alfa, també els passa als homes d'esquerres i als aliats feministes i als poliamorosos progres: creuen que les seves tècniques per lligar són les adequades perquè les varen usar els seus rebesavis i els seus pares. Les aprenen a les pel·lícules i a les sèries, a les novel·les i a la premsa del cor, però també les aprenen dels homes que tenen al seu voltant: tots, gairebé tots, ho fan. És el 'normal'.

Des de molt petits aprenen que una pilota torna a tu a major velocitat com més fort la llances contra la paret. Hi ha diversos acudits referents a la similitud entre les pilotes i les dones: saben que si les dones s'enamoren i sofreixen seran més submisses i podran manipular-les per a tenir-les a mà quan les necessitin.

I com enamoren les dones? Gairebé tots segueixen els mateixos passos: primer les fan riure, després les satisfan d'orgasmes i atencions, després s'allunyen perquè no es creguin que han aconseguit enamorar-los al cent per cent i perquè comencin a sofrir.

Els homes patriarcals saben que les dones tenim un problema molt greu d'autoestima i que, per conseqüent, som insegures i geloses. També saben que tenim molta por de quedar-nos soles i al fet que ningú ens vulgui perquè tots els dies ens bombardegen amb la idea que cal esforçar-se per tenir parella i invertir molts diners, temps i recursos en estar maca, estar a la moda, ser bona en tot i ser perfecta per a ser estimada. I perquè el teu estimat no cerqui altres dones.

Són molts els homes que s'aprofiten d'aquesta baixa autoestima per fer-nos tocar el cel amb els dits i després baixar-nos als inferns. Les seves tècniques són molt eficaces, per això hi ha tantíssimes dones sofrint per amor: dones trencades pel dolor, dones amb la seva salut mental terriblement danyada, dones deprimides i medicades, dones que se suïciden, dones en teràpia intentant sanar les ferides...

Som milions les que volem deixar de ser esclaves de l'amor i li posem molta obstinació. Però l'amor és una droga molt potent i des de petitones ens fan addictes per a convertir-nos en ionquis de l'amor, perquè siguem dependents d'un mite que ens revoluciona el cos, el cor, les entranyes i el sexe. Gastem molta energia i temps tractant de ser estimades i després ens costa anys desenganxar-nos de l'amor romàntic. El preu que paguem per enamorar-nos és massa alt, però ningú ens parla del cost tremend que té sofrir per amor a un home.

Els homes patriarcals no avaluen l'impacte que els seus desitjos i necessitats tenen en els altres: simplement empren les estratègies que els funcionen sense aturar-se a pensar en si fan sofrir o no. No pensen en si és ètic posar de genolls a les dones per a beneficiar-se'n. Els han dit que en l'amor tot val, que no hi ha regles ni restriccions perquè exerceixin el seu poder. Els han dit que les dones som dolentes i que han de defensar-se dels encants femenins: saben que l'única manera de domesticar les dones que tenen drets i que se senten lliures és a través de l'amor.

Molts no han sentit parlar, si més no, de la responsabilitat afectiva: no es responsabilitzen de les estratègies que utilitzen per a aconseguir el que volen perquè són les que s'han usat de tota la vida.

Alguns creuen que sofrim perquè volem. Ens diuen que en realitat som lliures i podríem deixar-los quan volguéssim. Creuen que ens agrada i que gaudim sofrint, que forma part de la nostra natura i que és innat en les dones.

Però no és innat: les dones aprenem a sofrir abans que a gaudir de l'amor. Des de nenes ens presenten a les grans sofridores com a dones belles i especials, ens les mitifiquen perquè col·laborem amb el patriarcat, que ens vol amargades i entretingudes amb el tema de l'amor de parella. Quan som més majors, no creiem tenir dret a rebre cures ni amor: només ens han ensenyat a donar-ne.

El maltractament en la parella està normalitzat i romantitzat: ens fan creure que per viure una passió cal sofrir, ens fan creure que quan Cupido ens dispara les seves fletxes estem condemnades a sofrir per amor. Anem desarmades i nues en l'amor i ells van amb casc, amb escut i amb espasa. Anem il·luses en l'amor pensant que aquí s'hi troba la nostra salvació i el cop que ens emportem quan descobrim que l'amor romàntic és una estafa i no hi ha recompensa per sofrir per amor. Fa mal a l'ànima.

Per això és tan important prendre consciència que cal deixar de sofrir per amor i per això cal conèixer les tècniques que alguns homes heterosexuals utilitzen per a sotmetre'ns i tenir-nos sota control.

Com ho fan perquè les dones sofreixin per ells?

-Te'n donen una de freda i una de calenta perquè primer gaudeixis intensament, t'hi enganxis, et muntis la teva pel·lícula i després sofreixis per ells.

- Alguns usen l'ambigüitat: no expressen els seus sentiments amb claredat, es mostren confusos, a vegades diuen una cosa i després l'altra, a vegades t'encenen a l'esperança i altres te la lleven, i alguns es mostren turmentats perquè empatitzis amb ells.

- Uns altres apareixen i desapareixen: és una tècnica molt efectiva per a angoixar les dones, anar i venir, estar i no estar, moure's cap endavant i enrere, com les ones de la mar.

- Uns et fan sentir molt especial i et parlen de futur, perquè han après molt bé les tècniques dels 'don joan' per a lligar en el segle XXI.

- Uns altres et fan sentir poca cosa i es fan més grans al teu costat per a baixar-te encara més l'autoestima.

- Uns s'enamoren bojament i fan moltes promeses de futur que no saben si podran complir. Però saben que les promeses són essencials per alimentar la il·lusió. Saben que ens estan enganyant, amb traïdoria i premeditació.

- Uns altres no s'enamoren però fingeixen que estan enamorats per a enamorar-te a tu també. Saben que amb paraules boniques poden obrir tots els cors que vulguin: hi entren, els destrossen i se'n van.

- Uns t'imposen el seu model de parella sense demanar-te a tu pels teus gusts, desitjos o la teva manera d'entendre i de viure l'amor.

- Uns altres són negacionistes de la parella i juren que malgrat els anys que porteu junts, tu no ets ningú, tu no ets res per a ells i mai sereu parella. Alguns d'ells t'oculten a la seva gent estimada, uns altres no, però la majoria s'aprofita del privilegi del no compromís per a fer el que els vingui en gana, segons les seves preferències o necessitats.

- Uns provoquen gelosia a les seves amants perquè no es creguin les úniques, perquè siguin complaents i s'esforcin i perquè visquin amb por constant a ser substituïdes.

- Uns altres ploren i es victimitzen perquè sempre estiguis pendent d'ells i perquè atenguis les seves necessitats i t'oblidis de les teves.

- Alguns et tanquen en una relació monògama: et fan creure que són monògams perquè tu siguis fidel i lleial, però no ho són. És simplement masclisme i egoïsme: ells viuen una vida sexual i amorosa diversa mentre que per a tu ell és el centre del teu món. Mira com estan els bordells de qualsevol poble i qualsevol ciutat al migdia: replets d'homes. La monogàmia és una gran estafa que serveix per a coartar la nostra sexualitat i per a tenir-nos domesticades i tancades a casa.

- Uns altres proposen relacions obertes i els encanta ajuntar a diverses de les seves dones en un mateix espai per a veure-les competir i rivalitzar.

- Alguns són molt 'sincers' i et detallen amb tot luxe de detall com lliguen amb altres dones i el molt que gaudeixen.

- Uns altres són molt deshonests: amaguen informació o menteixen deliberadament tot el temps. Quan són descoberts demanen perdó i tornen a mentir, fins que les dones es resignen o els deixen.

- Uns s'enfaden perquè et sotmetis: per exemple, si saben que estàs enfadada et munten una brega perquè el teu empipament quedi en un segon pla.

-Uns altres t'apliquen la llei del gel: et deixen de parlar i et mostren una indiferència total perquè sofreixis remordiments i et sentis culpable.

- Uns et fan creure que t'estimaran per sempre però no et cuiden en el present, uns altres són uns gasius de l'amor i te'l donen en dosis mínimes perquè sempre en vulguis més.

- Uns triangulen: et fan creure que vares arribar alhora que una altra noia o et posen a una 'ex' enmig de la relació. Així, viuen com a reis amb dues dones pendents d'ell i sofrint perquè ell se'n va amb l'altra. Pot alternar-les successivament o estar amb les dues alhora: per a cap d'elles és fàcil alliberar-se d'aquesta presó triangular.

- Uns altres et demanen que et donis per complet i et fan creure que la teva llibertat, els teus projectes, les teves xarxes socials i afectives i les teves passions són un obstacle per a la relació. Et demanen que els deixis tots i et dediquis a ells.

- Uns et fan creure que sense ells no ets res, que no podràs ser feliç lluny d'ells, que els hi ho deus tot, que la teva felicitat depèn d'ells i que sola no tens valor.

- Uns altres t'elogien perquè et sentis com una deessa, però no sols t'ho fan a tu.

- Uns creuen que ets una bona candidata a esposa, uns altres creuen que només serveixes com a amant: encara que fugis dels estereotips i els mandats patriarcals, ells tendeixen a etiquetar-te i a tractar-te com et mereixes, segons la mena de dona que siguis (dona bona/dona dolenta, dona per a casar-se/dona per a cardar).

- Alguns manquen completament d'empatia i són insolidaris: els és igual que ploris per ells. Pensen que és el teu problema, que tu t'ho has cercat i els importa molt poc que et trenquis per dins. Uns altres, en canvi, gaudeixen veient-te desesperada, trista, amargada, angoixada i amb ansietat. Se senten importants quan veuen plorar les seves parelles i quan veuen com s'arrosseguen demanant unes engrunes d'amor. Sempre intenten que creguis que el que et passa és que estàs boja i que la culpa del teu sofriment la tens tu.

- Uns volen que els donis sempre la raó, que els arreglis els seus problemes i que els salvis de si mateixos, uns altres volen que respectis la seva llibertat per a viure la seva vida com volen, però tots ells saben que per a tenir a una dona de genolls, cal enamorar-la i fer-la sofrir i creguin que no importa si per a això han de mentir, jugar amb els teus sentiments, enganyar i manipular les teves emocions.

Aquesta manera de relacionar-se està tan normalitzada que amb prou feines ens adonem que fer sofrir a una persona és violència.

La manipulació emocional és violència però ens la presenten com un acte d'amor: ens han dit mil vegades que «qui t'estima, et farà plorar». Ens fan creure que l'amor i l'odi és el mateix i que «els que més es barallen són els que més es desitgen», però la veritat és que qualsevol relació, sigui del tipus que sigui i duri el que duri ha d'estar basada en les cures mútues.

No importa si és una relació virtual o presencial, si és una nit o tres anys: qualsevol relació de dues persones que s'ajunten a gaudir del sexe ha d'estar basada en l'empatia, el respecte, la complicitat, la solidaritat i les cures.

L'amor no és un joc si fa mal: si fas sofrir als altres és perquè t'estàs portant malament.

La bona notícia és que tot es pot treballar i tot es pot despatriarcalizar.

I nosaltres que ara sabem qui es beneficia del sofriment de les dones i per a que ens volen sofrint, hem de rebel·lar-nos i no permetre que cap home ens manipuli emocionalment ni jugui amb nosaltres.

El cor del patriarcat està en les relacions que construïm en parella, per això és tan important conèixer aquestes tècniques masculines i negar-se a viure de genolls enfront de l'amor.

S'ha acabat el patiment: ara ens toca a totes començar a gaudir.

Totes som propietàries del nostre amor: ja no ens enganen més.

Enllaç al Blog de Coral Herrera Gómez http://bit.ly/3oYYe1O On podeu trobar l’article que publicam, fent amb aquesta publicació, a #Desembolicar, una acció de suport a compte dels atacs que ha rebut a les seves xarxes, cercant malbaratar els seus documents, per tant, la seva presència i veu feminista.