Els homes tenim una admirable habilitat per donar-li la volta a la truita en aquelles situacions en les quals no sortim ben parats i d'aquesta forma revertir les nostres responsabilitats i errors en altres persones, principalment en les dones.

És una de les múltiples formes que tenim d'eludir les obligacions en les feines de casa i de les cures, de practicar l'art del 'fugir d'estudi' o el «no estic capacitat per a això, vosaltres esteu més preparades i ho feu millor» o d'altres com fer-ho malament a posta. Perquè davant la nostra ineptitud elles optin per suplir-nos o aplicar aquesta fantàstica tàctica dilatòria d'«ara ho faig», per a no fer-ho fins que ho trobes fet i llavors deixar anar això de «ho anava a fer jo, però t'has avançat».

Però això no succeeix només en les feines de casa i les cures sinó també en qualsevol altra faceta de la vida en la qual es qüestionin els nostres privilegis, posició de poder o jerarquia. Les nostres negligències són conseqüència de les obligacions que hem hagut d'assumir i, lluny de reconèixer els errors, ens presentem com a indefenses i incompreses víctimes per haver de fer unes tasques desagradables i dures, de les quals uns altres, o millor dit unes altres (les dones) se'n lliuren.

És evident que amb l'aprovació pel govern de la llei que autoritza els permisos per paternitat iguals i intransferibles i, malgrat els defectes que pugui tenir, la igualtat fa un pas de gegant, no només per permetre l'alliberament de temps a les dones per a poder desenvolupar la seva vida personal i professional amb major llibertat, sense necessitat de suportar el llast que ara tenen, sinó per la possibilitat d'imbuir en l'home la consciència d'implicar-se en les feines de casa i les cures com una cosa pròpia. A partir d'ara, els homes tindrem pocs arguments per a negar-nos. I encara que no tot serà bauxa i el gran pes d'aquestes tasques continuarà corresponent a elles, confio que tot vagi canviant.

Doncs bé, davant tan bona notícia, de la qual tots i totes hauríem d'alegrar-nos, no han faltat veus criticant la mesura, intentant donar de nou la volta a la truita, en un exercici de cinisme propi de la masculinitat, que és aquesta construcció social i política que ens fa als homes ser com som.

En el súmmum dels súmmums dels disbarats, argumenten que la teòrica desigualtat de la dona, que la va privar de determinats drets, i assenyala com a drets, el de «conduir» o el d'obrir un compte en el banc, també li va atorgar 'privilegis', com la seva menor presència en les guerres, en els treballs arriscats o difícils, un millor tracte judicial o penitenciari o la seva major protecció en situacions de catàstrofe, salvaguardant-les al costat dels nens, en detriment dels homes.

El terrible no és que aquesta aberració hagi estat escrita per un home sense més, sinó per un professor d'ètica en una prestigiosa Universitat espanyola i que ningú hagi sortit a enviar-lo a ca seva, perquè no torni a trepitjar una aula.

Es tracta de nou de responsabilitzar les dones del mal govern i del model violent de convivència que hem creat els homes. Perquè si els homes anem a les guerres és perquè la nostra manera d'entendre el món les ha creat i alimentat. Si exercim en major número treballs arriscats i difícils és perquè així ho hem volgut, en sobrevalorar la força sobre altres aspectes, com els afectes i cures. Si sortim perjudicats davant situacions de greu risc o catàstrofe és per aquesta estúpida i creguda prepotència de la masculinitat que ens fa pensar que som superiors i elles éssers febles i indefensos que necessiten la nostra protecció.

Perquè ens agradi o no, els homes tenim privilegis. Mostra d'això el recentment aprovat permís per paternitat. Serem els homes els titulars d'aquest dret sense haver mogut un sol dit.

Juan Miguel Garrido Peña és membre de l'Associació d'Homes Igualitaris d'Andalusia (AHIGE). Podeu accedir a la publicació original aquí

Potser els homes n'havíem de reflexionar de tot això, de la nostra manera d'actuar, pensar i entendre la vida i, per què no, començar a reconèixer al feminisme l'immens treball que realitza.