Quan veim que arreu del món, el moviment feminista esclata amb tota la força. Amb creativitat, lluita, solidesa, des dels espais més invisibilitzats, passant per la cruesa i el patiment a compte de la continuada pallissa de la cultura masclista. Des de la perspectiva de la masculinitat, què en pensam? Què és el que ens mou a fer per part dels homes?

Arribant un canvi de cicle, com és ara un nou any, seria engrescador poder observar i sentir el que es mobilitza des de dins com a homes, respecte al patriarcat i tots els elements configuradors de la cultura masclista.

Serà així, un clam d'esperança? Un esclafit per posar-nos en línia de sortida, abandonant la indiferència, reconeixent que els privilegis masculins, ens fermen a un statu quo que ens manté al costat de les opressions? Formant part de les complicitats dels cercles dominadors? Donat que no és així, per una gran part dels homes. On ens ubicam?

Encara no podem reunir prou elements que ens permetin identificar, que els homes ens trobam en sintonia en fer la ruta de la transformació profunda i revolucionària, en la qual estan fermament els feminismes. Com podem interpretar la nostra feble implicació? Com fer sense envair el que no ens pertoca, per fer palès sumar-nos al canvi de paradigma?

Ens cal anar aprofundint, en els components que van generant canvi, transformació, consciència, confiança en un transitar que posi les bases per agermanar-nos amb el que configura la revolució feminista. Es fa necessari, ben segur, cercar el que ens ajudi a construir models de convivència i sistemes de col·lectivitat, amb els quals abandonar els espais de confort que com a homes anem vivint i fruint, com a fets naturalitzats.

La ja malmesa i desgastada concepció de la crisi de la masculinitat, massa sovint viu soterrada, amagada, dins les cavernes, darrere els murs de les trinxeres d'allò més crònic de l'experiència masculina. A vegades la veim com una pantalla, rere la qual emparar la nostra passivitat, seguir conrant privilegis i dominància.

Amb aquest context, amb excessiva naturalitat, seguim mantenint els espais de poder, de privilegis, els instruments de submissió. Revisar el concepte de la crisi masculina, destapa sovint les nostres febleses, la vulnerabilitat que freqüentment, cercam seguir soterrant. Cal ventilar i obrir els armaris de la masculinitat i desfer-nos, desembolicar-nos de tota la pellerofa, baix la qual amagam pors, formades per una cultura de poder mascle, que tanmateix sentim com a incòmode i fins i tot ofegadora.

Els temps de la revolució feminista ens atemoreix, sembla que ens destrona. Per a alguns provoca, ira i ressentiment. Lluny d'entendre i acceptar la vertadera essència, s'aferren a la ràbia a la confrontació primària. La força radicalment transformadora, dels feminismes és vista com una arma de batalla, en la qual no estam entrenats.

Tant de costum com tenim amb les guerres, segles i segles organitzant-les i armant-nos, matant i matant-nos. Tanta dialèctica de domini, tants d'hàbits de sotmetiment. Ara ens paralitza tenir al davant una revolució que ens mostra tot un tarannà pacificador, on la força no es troba en la destrucció, sinó en la capacitat de mirar-nos, de l'empatia, tractar-nos des de la Igualtat. Amb la força de la cura i de l'amor, com a nutrients.

Tan avesats a l'autodestrucció, sobre la qual hem sustentat el nostre estil de dominància, ens aixafa, haver d'abandonar els privilegis de construir armament, de negociar amb la mort i la vida de milers i milers de persones. En lloc de saber tenir cura del planeta ens afanyam a fer més crua i absoluta la seva destrucció, sense pensar que hi ha generacions properes reclamant des d'ara, el seu dret a viure sanament i plenament.

Les propostes feministes ens han de poder captivar, i, -renunciant a la dominància androcèntrica-, apropar-nos a elles amb tot el respecte, amb la humilitat que ens correspon, tenint present que no són creacions nostres, tot i que ens aporten múltiples beneficis, assumir els seus fruits i les seves indicacions, per llavors, canviant de pas, seguir les seves passes: Transitar amb elles.

Són multitud el nombre de dones que avancen el seu mestratge, les seves reivindicacions, des d'on ens mostren el camí. Ens estan demostrant cada dia a casa, a les aules, als centres educatius marcant el camí del fet totalment indispensable: La coeducació. Ens ho han demostrat aquí a casa nostra a centenars de centres on elles van al capdavant de les planificacions i l'execució dels programes que fan inclusió vers la Igualtat de Gènere.

Sabem escoltar i atendre el seu clam? Són referència i garantia de convivència pacificadora i sostenible. Ens mostren com hem de fer per alliberar-nos del que també a nosaltres, homes ens ofega. Quina és la corda que hem de desfer per tal de deslligar-nos? La cultura masclista, suposa també per a nosaltres una argolla al coll, que limita el nostre creixement lliure. La crida, la convidada que ens arriba des dels feminismes, és una aposta ferma per la Vida.

A milers d'indrets del planeta, les dones seguint l'impuls que neix des dels cors i els ventres, ens fan palesa la seva absoluta crida, assenyalant el violador. El crit és unànime, colpidor, alliberant-se i marcant el camí per desfer vells paradigmes de domini. La nostra masculinitat pot restar trasbalsada, quan simplement ens mantenim en la indiferència, quan ens sentim ferits i enfadats, sense cercar remei per abandonar els llocs de privilegi, el costat dels homes que volen mantenir les posicions de superioritat.

La revolució feminista és seva, són elles que ens marquen les pautes. El que cal que tenguem present, és la convidada que ens fan a la transformació. Ens hi podem afegir, o seguir fent malbé la vida.

La responsabilitat per part dels homes es troba en acceptar els feminismes com a guia, com a força que també a nosaltres ens aporta alliberament, abandonant els estils androcèntrics, per abraçar camins de solidaritat i igualtat, sense cap reserva. Des d'aquestes experiències vitals, en lloc de perdre, hi guanyarem. En lloc de menyspreu, odi i dominància, posem-hi: cures, atenció personal, empatia, estimació. Segurament hi trobarem el goig de viure. Som-hi, que el nou any ens convida a transitar amb una mirada transformadora.

Pere Fullana Falconer. Homes Transitant