La Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià és una organització constituïda a València l'octubre de 2013 amb voluntat d'estendre el sobiranisme al País Valencià. En el moment de la seva presentació tenia un miler d'adherits. L'objectiu principal és que l'eix de decisió de les polítiques econòmiques, polítiques, socials i lingüístiques sigui el País Valencià.

Des de dBalears hem tengut l'oportunitat d'entrevistar Antoni Infante, el coordinador de la Plataforma, amb motiu de la Diada de Mallorca. Infante és membre de Poble Lliure i impulsor de la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans.

Assemblees territorials
En aquests moments tenim constituïdes el Maestrat, la Plana, Castelló, l'Horta, la Safor, la Vall d'Albaida, l'Alcoià, les Marines i l'Alacantí. L'Alacantí destaca per les persones que no provenen del sobiranisme sinó de lluites populars: com la Marea Blanca, la Marea Groga. És gent molt implicada en el teixit associatiu, sindical, d'organització veïnal i sense adscripció partidària.

Assemblees sectorials
A banda de les territorials, a nivell sectorial tenim la JODaD (jovent), Dones Deicidim i Decidim Exterior, que és modesta però tenim nuclis a Londres, Brussel·les, Àustria, Itàlia, Alemanya i Madrid. La sectorial d'Economia portem molt de temps treballant-la, és de nova constitució i aglutina professors d'economia i treball social. Allò que diguem des d'un punt de vista econòmic té el seu reflex en les condicions de vida de la gent.

Confederació d'Entitats Sobiranistes dels PPCC
Gràcies a la relació amb l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, que conjuntament amb l'Assemblea Nacional Catalana vam conformar la CES, anem participant en les diades de cada territori i aprofitem per fer alguna xerrada o algun debat.

Organitzacions pel dret a decidir al País Valencià
Hi ha tot un fum d'organitzacions que recullen d'una manera o d'una altra el dret a decidir. Per exemple, Intersindical Valenciana fa temps que treballa i ho té fins i tot als estatuts. Després hi ha una sèrie d'entitats que igual no ho tenen en el seu ideari però hi ha complicitats i participen del dret a decidir com Acció Cultural del PV, Ca Revolta o Escola Valenciana. I també hi ha una sèrie d'entitats que no ho reivindiquen però no estan en contra.

El dret a decidir és un dret que naix a nivell individual i creix a nivell col·lectiu, perquè les persones vivim en col·lectivitat, però ha d'expressar-se políticament a nivell de País Valencià com a subjecte polític. El dret a decidir creixerà al mateix temps que la societat. Maduresa i paciència política.

Actes de suport al procés d'autodeterminació de Catalunya
Vam organitzar actes de suport i tot un fum d'entitats van donar suport però va haver una situació de molta tensió perquè l'extrema dreta va convocar. Els actes van ser tot un èxit, per exemple al Micalet, malgrat la presència dels feixistes. Es va obrir un debat perquè hi ha gent que pensa que tot això tensiona en un grau que alguna part de la societat valenciana no està en condicions d'assumir. Eixa situació es reflecteix de manera molt clara, per exemple, en l'actual govern de coalició entre el PSOE i Compromís i dins del propi Compromís, entre els sectors del BLOC i el sector d'Iniciativa, Els Verds... Depèn de com siguem, entre tots i totes, capaços de gestionar aquestes contradiccions, el dret a decidir creixerà paral·lelament a la maduració política del País. Hem de tindre capacitat empàtica i entendre els ritmes.

El dret a decidir al País Valencià, per territoris
Tenim una experiència molts positiva en les assembles de Castelló. Segurament com més al nord més fàcil també per la composició demogràfica. Precisament obrirem a partir de febrer un procés d'expansió. A les comarques històricament castellanoparlants, estem treballant perquè des del dret a decidir hem de dotar d'eines el nostre poble sense perjudicis, sense posicions tancades. Si hi ha gent que vol decidir ha de poder participar. El respecte al dret a decidir ens dóna moltes eines per poder superar els handicaps de les visions sobiranistes al País Valencià.

Relacions amb els partits
Relacions formals amb tots els grups llevat de Ciudadanos. Fins i tot amb el PP hem coincidit per l'aspecte econòmic. També tenim relacions amb el PSPV amb qui compartim algunes taules.

Des de la Plataforma hem mostrat un suport crític a les polítiques del Govern valencià. Vam fer un document amb quatre qüestions bàsiques per a les eleccions del 2015 que vam entregar a tots els partits:

• Que València fos la veritable capital del PV, que València no estiguera d'esquenes al País. Hem reconegut que amb això s'ha avançat prou. Unir la ciutat al territori
• Fer front a l'infrafinançament i a l'espoli. Amb això hem fet molta activitat com a plataforma. Vam crear una entitat més gran encara que era la Crida pel Finançament amb una concentració el 25 d'abril a la porta de les Corts Valencianes i una manifestació el 10 de juny que va sacsejar molt la política valenciana
• Recuperar la Ràdio Televisió Valenciana. Ha costat molt però ja tenim À Punt Ràdio funcionant, tot i que encara no tenim informatius i no tenim À Punt TV. Treballem no només perquè funcione, sinó per coordinar tot l'espai comunicatiu en català, la reciprocitat. Amb TV3 hi ha acord i amb IB3 no, estem a mitges
• Modificació de la llei electoral valenciana. Al País Valencià tenim una tanca electoral del 5 %: un partit que no assolisca el 5 % no passa. Tenim el cas d'Esquerra Unida sense representació amb quasi el 5 %. Aquesta setmana s'ha fet públic ja hi ha acord per modificar la llei electoral.

Apogeu del feixisme
Hem aconseguit que per primera vegada es manifesten en contra del feixisme les institucions. El problema del feixisme al País Valencià és molt profund. A nivell d'Estat no es va fer net després de la mort de Franco i la transició política va assumir que calia adoptar un nou corpus jurídic però que continuava tota l'estructura igual que durant el franquisme. El procés independentista català ha fet que es lleve la careta.

Al País Valencià, des d'un primer moment, des del Govern de l'Estat i amb complicitats locals es va potenciar el moviment blaverofeixista que tenia dos característiques: la seua agressivitat (posant bombes, com a Fuster) i la complicitat de les clavegueres de l'Estat, la delegació del Govern espanyol, la policia, l'adjudicatura, que podem veure, per exemple, amb l'Operació Panzer.