Les últimes dades publicades en l'Enquesta Anual d'Estructura Salarial corresponents a l'any 2013 a l'Estat espanyol situen de nou el salari mitjà de les dones un 24% per sota al dels homes. Elles van guanyar de mitjana 29.485 euros davant els 31.389 euros de guany mitjà anual masculí.
Si atenem a cada secció d'activitat, les diferències salarials de gènere s'amplien o redueixen en funció de cada sector: les dades fluctuen des d'una diferència del 35,2% entre treballadors i treballadores de la secció «altres serveis», fins al baix 7% en les «indústries extractives».
Malgrat aquest ampli ventall, és comú a totes les seccions d'activitat que la remuneració d'ells sigui més gran que la d'elles.
A través de l'estudi de correlació entre el grau de feminització del sector i la bretxa salarial entre salaris masculins i femenins, s'observa que hi ha certa relació entre tots dos: com més gran és el grau de feminització del sector, major és la desigualtat d'ingressos entre homes i dones en el mateix. Les activitats més feminitzades, com les seccions «altres serveis», «activitats administratives i serveis auxiliars», «activitats sanitàries i de serveis socials», «activitats immobiliàries», «activitats financeres i d'assegurances» o «comerç al major i menor», les que presenten una major diferència en la remuneració d'homes i dones.
Com a excepció, destaquen les activitats fortament feminitzades «hostaleria» o «educació» que, per contra, presenten uns nivells inferiors de desigualtat salarial. Tot i així, hi ha una relació entre el grau de feminització del sector i el nivell de desigualtat salarial en el mateix.
Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT) en principi no totes les diferències de retribució entre dones i homes comporten una discriminació. L'OIT distingeix una pluralitat de factors que influeixen en les diferències salarials observables entre dones i homes, que inclourien:
• Tipus de treball, per la segregació laboral per motius de gènere (ocupacions masculinitzades amb major nivell retributiu que les típicament feminitzades) o la segregació d'oportunitats laborals (dificultats d'ocupabilitat de les dones en sectors determinats).
• Tipus de jornada, per la distribució desigual de dones i homes en el treball a temps complet o a temps parcial.
• Diferències en formació o educació, que responen a la diversitat de tipus d'estudis cursat o l'accés a nivells superiors d'educació
• Diferències en experiència laboral, tant en termes d'antiguitat com de tasques majoritàriament desenvolupades.
• Grandària de l'empresa i índex de sindicació, en la mesura que els nivells salarials solen ser menors en empreses de mida reduïda i amb nivells de sindicació més baixos.
• Discriminació salarial, que pot adoptar formes diverses.
Per tant, en principi, i segons l'OIT, no tots els elements o factors que són determinants de les desigualtats de retribució existent entre dones i homes (escletxa salarial) encaixen en un concepte estricte de discriminació.
No obstant això, no és descartable que els factors anteriors considerats no discriminatoris siguin una manifestació, almenys en part, de certes desigualtats estructurals entre dones i homes (escletxa de gènere) que puguin requerir mesures d'intervenció complementàries.
