algo de nubes
  • Màx: 20.15°
  • Mín: 13.46°
19°

«Facem polítiques actives de quilòmetre zero»

Jaume Mateu és funcionari del Consell i escriptor. Des del 2005 és president de l'Obra Cultural Balear entitat que coordina la Comissió Cívica del Tricentenari.

- La commemoració del Tricentenari serveix a molts mallorquins per conèixer la seva pròpia història...

Crec és un esdeveniment que s'ha de commemorar perquè de la mateixa manera que commemoram el 31 de desembre del 1229 quan Mallorca s'incorpora a això que en deim la catalanitat també hem de saber que aquest inici, aquesta incorporació, té un final, i el final és el juliol del 1715 quan les tropes borbòniques guanyen la guerra de Successió i comença un procés de castellanització, o d'incorporació o d'assimilació al Regne de Castella que ha durat fins avui.

És capital conèixer exactament la nostra història amb llums i ombres. I aquesta és una gran ombra però una ombra que hem de conèixer. El 1715 s'imposa el dret de conquesta i com sabem, el dret de conquesta també consisteix en reescriure la història. Per tant, durant 300 anys hi ha un relat històric oficial que s'ha de contrastar amb el relat real d'allò que va passar.

Immediatament després, a partir del 1715, què passa a les Illes Balears? Doncs hi passa, i molt. D'entrada hi ha una militarització de les illes que implica que soldats venguts de fora s'allotjaven a cases particulars de mallorquins, i les famílies havien d'alimentar, de cuidar dels soldats. A Mallorca no hi havia exèrcit; hi havia cossos, el que serien ara milícies populars. També un règim d'impostos inassumibles, brutals per la gent. Uns impostos que anaven a Madrid, com ara mateix, i no tornaven.

Després, i de manera molt prolongada, aquesta assimilació castellana es va anar fent de mica en mica, però de manera implacable.

Això obeïa, al que deia abans, aquest dret de conquesta, és a dir, tota aquella gent que guanya una guerra, procura il·lustrar totes les seves glòries i amagar totes les altres. I, per tant, això ha durat fins ara. Té sentit que també el tricentenari del 1714 que es va celebrar l'any passat també va ajudar molt a esperonar historiadors d'aquí a revisar la història. No una revisió amb afanys bastards, sinó una revisió amb afany de rigorositat. I per tant, aquesta revisió ha estat molt positiva. De fet, tots els actes que hem fet aquest mig any la Comissió del Tricentenari, jo crec que han tengut un nivell d'atenció molt important. I això tenint en compte que la comissió parteix, i encara ara continua, amb pressupost zero, és a dir, tots els actes s'han fet per l'interès que han mostrat els historiadors, els novel·listes, gent de les delegacions de l'OCB que han considerat molt convenient de fer arribar a tothom aquest relat.

Algunes iniciatives d'escriptors com Pere Morey han ajudat la tasca de divulgació dels historiadors...

En Pere Morey ha fet una gran novel·la històrica. I és una extraordinària eina perquè la gent pugui conèixer els fets i els llocs que succeïren realment. Però no ha fet només una extraordinària novel·la, ha fet veritable història. Ben documentada i rigorosa, que és allò que durant 300 anys ens han estat amagant. Quan diuen que el castellà no es va imposar mai... Hi ha documents com per exemple el Decret de Nova Planta. Si la gent visita la pàgina web del tricentenari, veurà en PDF el Decret de Nova Planta, i es veu molt clarament que s'havia de substituir a tots els municipis el català pel castellà. D'una manera impecable. Per tant, jo crec que això s'ha de posar en valor. Què significa posar-ho en valor? Mostrar-ho. Això va passar. Hi ha un abans i hi ha un després. Per tant, a partir d'aquí, que la gent valori. No volem res més. Ni volem alliçonar, ni volem imposar; senzillament fer llum on fins ara ens han fet ombra.

Hem d'agrair moltíssim a en Pere Morey per aquesta «Darrera canonada», que insistesc que és una gran eina per entrar en aquells anys convulsos.

I també la bona tasca dels historiadors...

S'ha d'agrair, evidentment, a Mateu Morro que ha fet un llibre extraordinari que marca perfectament què va passar i després les conseqüències que va tenir. I encara aniran sortint més textos... I tota aquesta feinada, ha sortit, en part, d'aquesta Comissió, i crec que això és el que quedarà. I és això el que importa. Per exemple, el documental d'en Pere Sànchez s'ha vist fins i tot a Brussel·les, amb un èxit molt gran.

Val a dir també, que Eivissa arran de la nostra comissió, també farà una programació a la tardor sobre allò que va passar a Eivissa que realment va ser molt gros. Varen expropiar al poble totes les Salines que era la gran força econòmica de l'illa i varen passar a mans del rei d'Espanya. Abans eren comunals. De tots els ciutadans d'Eivissa. I de cop i volta, d'un dia per l'altre, els ho lleven.

I de la implicació de les institucions, què en trobau?

Als que han arribat fa poc a les institucions, se'ls hi ha de donar un marge de confiança. De tota manera, jo sí que vull dir que el passat 11 de juliol a Ses Voltes de Palma, hi va haver un acte commemoratiu que jo crec que va tenir el ressò que es mereixia, que era el lliurament de les claus de Palma a les tropes borbòniques. Doncs bé, a aquest acte sí que hi varen col·laborar, i d'una manera gens indissimulada, tant l'ajuntament de Palma com el Consell.

El president del Consell de Mallorca va dirigir unes paraules abans de començar l'acte, ben igual que ho va fer el regidor de l'ajuntament de Palma en Llorenç Carrió.

Esperem que a partir d'ara hi hagi una implicació molt més directa. De fet, la Comissió Cívica del Tricentenari té un lema que també s'ha de dir: «del Decret de Nova Planta al dret de decidir». I per tant vàrem xapar l'any en dues parts. Una que seria el Decret de Nova Planta, és a dir, explicar que va passar, els fets històrics que desconeixem, les conseqüències de tot plegat; i la segona part que ja seria la part del dret de decidir. És a dir, ara ja coneixem el que va passar, i per tant decidim el que volem. Vivim un punt crucial pel nostre futur. I per tant, un futur emancipador i emancipatiu. Ara hem recuperat aquests trets històrics que ens havien amagat.

I l'OCB quin paper hi juga en els actes commemoratius?

Juga un paper de coordinació de la mateixa Comissió, i de coordinació dels actes. Els actes que s'han fet arreu de Mallorca, la majoria, no vull dir tots, seria pecar d'ingratitud amb altres que ho han fet, però sí, la majoria dels actes s'han fet a través de les delegacions de l'OCB. Per tant, la implicació de l'entitat ha estat la màxima possible. L'any passat ja vàrem fer el calendari de l'OCB dedicat a aquest esdeveniment. És una eina més. Una aportació més.


L'OCB va participar en la campanya de la Federació Llull, «300 anys caminant cap al futur».

Vàrem fer una campanya molt important. Va tenir molt de ressò de 1707 a 1714. Hi havia un lema que hem intentat de mantenir. Aquella campanya que va durar tots aquests anys, i es feia un acte cada any, a una ciutat caiguda.

No es volia fer simplement i purament una commemoració històrica com hem fet tantes vegades. No. Havia de ser una commemoració que apostàs clarament pel futur. En el Principat que ha estat així perquè d'ençà d'aquesta campanya i d'altres, no vol dir que sigui conseqüència d'aquesta campanya, però sí el Principat de Catalunya des de fa 4 o 5 anys ha iniciat un camí que crec que és sòlid, esperem que acabi bé... I també volem que les Illes Balears i si pot ser el País Valencià facin aquest camí. És ben evidentment que només es podrà fer aquest camí si prèviament hi ha hagut una etapa profunda de presa de consciència. Sense aquesta presa de consciència, sense conèixer els nostres orígens no és possible fer res. Si hem de construir sobre la memòria, sobre allò que som, i per tant, prèviament de parlar de camins de futur, hem de parlar d'on venim, és capital. Per tant, ja sabem d'on venim, idò proposem camins de futur.

La següent estació és el Dret a Decidir...

Sí, des de la comissió s'incitarà a això: hem de parlar d'aquest dret a decidir. Hi ha molta de gent que creim que les Illes Balears estan prou madures per parlar d'aquest futur. Les dades sobre l'espoli fiscal són brutals. Pertànyer a l'estat espanyol ens costa 1.330 euros a cada ciutadà de les Balears, això segons les dades del mateix govern espanyol. Per tant, si el mateix estat reconeix aquest fet, jo no crec que es pugui anomenar solidaritat intercomunitària. Recordem que la Constitució prohibeix la federació de comunitats històriques. Taxativament. Què vull dir amb això? Que no hem sortit d'aquest 1715. No n'hem sortit plenament, perquè no hem recuperat en absolut els nivells d'autogovern anteriors a aquesta fita. Per tant, recordem també que ja no som una comunitat tan rica. Això també s'ha de dir. Jo jugant amb les paraules dic som una comunitat molt ruca, perquè si tens més d'un 20% de la població que viu per sota del nivell de la pobresa. Si tens un índex d'atur superior al 22%. Si tens l'índex de desnonaments més alt de tot l'estat. No indica que siguem rics, indica que som més rucs que no rics. Per tant, de tot això s'ha de parlar. I s'ha de parlar sense apriorismes i sense prejudicis, però amb fets constatables.

Si he de contribuir a fer un aeroport a Ciudad Real que ara el venen per deu mil euros a una companyia xinesa, i a mi em neguen, per posar un exemple, que el tren que pugui arribar a Artà que consta un milió de vegades menys... Haurem de revisar el model de relació... Hem de dependre de fora? Ens omplim la boca de parlar de productes de quilòmetre zero, de productes de proximitat, idò facem també polítiques actives de quilòmetre zero. Què significa això? Poder decidir en cada moment allò que vols i com ho vols, d'acord amb allò que som, i som allò que som i venim d'on venim. Per tant, a partir d'aquí creim i cream. I la creació i la creativitat és l'ànima dels pobles.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per anticatalufet, fa mes de 8 anys

Catalufos, NO GRACIAS

Valoració:-1menosmas
Per Dignitat, fa mes de 8 anys

Balears, valencians, i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Noltros som mallorquins! Mai catalufos!

Valoració:-7menosmas
Per Mallorquins ((*((, fa mes de 8 anys

http://www.laveupv.com/noticia/15811/el-pais-valencia-i-les-balears-presents-a-la-via-lliure

El País Valencià i les Balears, presents a la Via Lliure
ACPV organitza autocars per assistir a la Meridiana i ja hi ha 1.000 illencs apuntats.

Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente