Pere Sánchez, professional de la comunicació. Director del documental sobre la participació dels mallorquins a la guerra de Successió titula «La Resistència».

Què és «La Resistència»?

És un documental de mitja hora de durada que ajuda de manera molt didàctica a descobrir, especialment al públic mallorquí, els fets que va viure el nostre poble ara fa 300 anys. Uns fets que són molt desconeguts per la majoria de nosaltres.

Explica la guerra de Successió a Mallorca i a Barcelona i el paper fonamental que desenvoluparen els mallorquins en la defensa de Barcelona. Tot això explicat a través de quatre entrevistes a quatre historiadors que són en Bartomeu Mestre, en Guillem Morro, en Pere Morey i n'Oriol Junqueres; i a partir d'aquestes es construeix tot el relat dels fets i, evidentment, quan mires cap al passat, aquest t'empeny cap al futur, i el documental acaba amb una mirada cap al futur.

Com sorgeix la idea de fer aquest documental?

A principis de 2014, ens varem plantejar que s'apropava la commemoració de la resistència de Barcelona davant el setge i sabíem que els mallorquins hi havien jugat un paper important i pensarem de fer un programa dedicat al Tricentenari, però dels fets succeïts a Barcelona, perquè desconeixíem el que havia passat a Mallorca, ja que pensàvem que la presa de Mallorca havia estat un pur tràmit. La intenció era fer un programa aprofitant la nostra estada a Barcelona per cobrir les festes de Sant Antoni al barri de Gràcia i també aprofitant el fet que Bartomeu Mestre feia, dins els programa de les festes, una conferència sobre la participació dels artillers i dels mariners mallorquins en la defensa de Barcelona.

La cosa es va anar fent gran i tot i que varem incloure una entrevista amb en Bartomeu Mestre al programa dedicat a les festes de Sa Pobla a Gràcia, varem decidir fer un documental amb en Pere Morey, n'Oriol Junqueres, en Guillem Morro a més d'en Balutxo.

El documental el varem haver de fer a estones lliures, ja que el finançament era molt magre...

No és el documental que t'hauria agradat fer...

Evidentment m'hauria agradat disposar de més recursos i de la implicació de les institucions, no tant com un ajut, sinó com a una inversió.

El documental es va estrenar el mes de març al CineCiutat.

Sí, va ser un dia molt guapo, el cinema va registrar un ple absolut i es va fer un segon passi a Can Alcover per a la gent que no hi havia cabut. He d'agrair la gran implicació de la gent del Grup Blanquerna per a organitzar aquest acte.

El documental ja s'ha projectat a una dotzena de pobles de Mallorca...

Sí i també a Barcelona i València i aviat es podrà veure a Menorca, a Eivissa i esper que a altres pobles i ciutats d'arreu del país.

I també ha arribat a Brussel·les...

Sí, ho va organitzar un mallorquí que treballa a la delegació de la Generalitat. Va ser un acte molt potent hi havia catalans residents a Brussel·les, però també hi havia eurodiputats o assessors d'eurodiputats i representants de diversos estats i el cònsol espanyol.

A banda de la projecció del documental, hi hagué una conferència de Guillem Morro, plena de rigor històric, de dades i de documentació i la intervenció del president Cristòfol Soler, qe va parlar sobre què han comportat aquests anys d'autonomia i va aportar xifres que resulten esfereïdores i que te fan veure que la nostra cultura, la nostra manera de ser no té cap possibilitat de subsistència dins de l'estat espanyol.

La meva aportació va ser destacar la sintonia entre les polítiques audiovisuals d'un territori com els Països Catalans amb la majoria d'estats de la UE.

Què has après?

He après molta història nostra. He descobert una història i un país que sents i que no coneixes del tot.

En l'aspecte tècnic he après també molt: condensar i tractar una història i com traslladar-la al gran públic.

He après també que els mallorquins ignoram la nostra pròpia història i que no és culpa nostra, perquè quan un de fora te posa l'espardenya damunt, sens la càrrega i la vergonya de l'opressió. I, a més a més, he vist que molts ens pensam que allò que és nostre no interessa a ningú de fora i quan veus quan reaccionen, veus que sí que els interessa. Els principatins que han vist el documental fan un canvi de xip: veuen ampliada la catalanitat. Amplien el concepte que tenien de catalanitat.

I la reacció dels mallorquins en veure el documental quina és?

Hi ha la gent que coneix una mica la història i que veu ampliats els seus coneixements, però la majoria, que no coneixia els fets, al·lucina, perquè no sap que teníem unes institucions pròpies que funcionaven com una predemocràcia i que eren un exemple a nivell internacional. Hi ha na mescla de sorpresa i indignació.

I quin és el comentari que més et fan?

El comentari més habitual és «jo no sabia res de tot això» i molt afegeixen «si ho hagués sabut abans no pensaria com pens ara»

Parlem de ficció. Si fossim americans ja hauriem fet una dotzena de pel·lícules sobre aquests fets. Si et proposassin fer una pel·lícula, en quin personatge la centrares, qui serien els protagonistes?

Depèn de com ho enfoquis. Si haguessim de fer una pel·lícula americana, així com són ells d'espectaculars i presidencialistes, el president seria el Marquès de Rubí, les decisions dures que ha de prendre, les negociacions, l'intent de suborn...

Si ho féssim amb una perspectiva europea fent partir la història des d'allò més petit, la centraria amb algun dels mariners que trencaven el setge borbònic a Barcelona i que hi duien pólvora i farina i després tornaven a Mallorca i encara després, en caure Barcelona, agafaren les armes per defensar Mallorca...