cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

«L'única manera de poder aspirar qualque dia a recuperar les nostres llibertats, és recordar el moment que les vàrem perdre»

Mateu Morro i Marcé (Santa Maria del Camí, 1956) és historiador. Ha estat regidor i batle de Santa Maria. Ha estat, també, diputat, Conseller d'Agricultura i Pesca del Govern Balear i coordinador d'Unió de Pagesos de Mallorca. Enguany ha publicat el llibre «Fora botiflers, fora galls! La Guerra de Successió a les Illes Balears».

Per què heu titulat el llibre «Fora botiflers, fora galls»?

Bé, evidentment, es tractava de cercar un títol un poc suggerent. I a vegades, un llibre entra pel títol. En lloc del subtítol, que és el clàssic (la guerra de Successió a les Illes Balears), vaig pensar que aquest crit,que és un crit que ha sortit publicat a diferents llibres, a diferents cronicons i a noticiaris de l'època, com el crit que deien els pagesos quan entraven a la Ciutat de Mallorca: «fóra botiflers, fora galls!». Em va semblar que era un títol interessant perquè hi surt aquest concepte de botiflers, hi surt el concepte de galls, i per tant, era una manera d'entrar amb olivetes dins la matèria.

Qui eren els botiflers?

Els botiflers eren els filipistes o borbònics, dins l'àmbit de la llengua catalana, el concepte «botifler» ja s'ha establert com a tota aquella persona que traeix el seu propi país.

Per què és tan desconeguda la història al voltant de la guerra de Successió?

Bé, jo crec que a partir de la guerra de Successió, aquest tema és un tema tabú. En el segle XVIII i gran part del XIX, és que ni es podia parlar sobre aquest tema. Si sobrevivia un austracisme, era un austracisme inconscient o amagat que apareixia amb la forma de gent que defensava les institucions o qualque cosa que significàs recuperar una mica la veu pròpia de Mallorca o dels països de la Corona d'Aragó, però sempre d'una forma molt tímida, i sense poder dir les coses pel seu nom. Llavors, la historiografia de finals del XIX principis del XX, la historiografia romàntica i de la Renaixença, ho comença a tractar una mica però poc. És un tema que sobretot si ens fixam en l'aspecte literari, amb la literatura de creació, passa absolutament desapercebuda. Així com els nostres grans poetes es refereixen a la conquesta de Mallorca, es refereixen a alguns episodis de la història, aquest queda molt oblidat. Comença a haver-hi articles al bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, ja des de principis del segle XX, però poc i fins a la modernitat, no s'ha tractat extensament i de manera bastant completa.

Els austriacistes representen el respecte als Furs dels països de la Corona d'Aragó?

Hem d'anar alerta. Evidentment l'any 1715, ni la cultura política, ni el llenguatge ni el pensament era el del segle XXI, per tant, qualsevol assimilació ens duria a errades. I, sobretot, utilitzar el vocabulari del segle XXI i intentar classificar la gent de fa 300 anys, però evidentment hi ha una cosa clara, els austriacistes, amb els seus diferents sectors i segments, que han estat més estudiat amb detall i han tengut una major presència a Catalunya com se suposa, però els austriacistes són els defensors de les institucions pròpies. Això no vol dir que no hi hagués altres interessos, altres plantejaments, però cada sector tenia unes sensibilitats diferenciades. No eren el mateix els clergues austriacistes que podien defensar determinats interessos de l'Església, que els comerciants austriacistes o els pagesos austriacistes, l'austracisme de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i d'Aragó, tenen un tret en comú: la defensa de les institucions pròpies, la defensa dels drets, furs, costums, privilegis, concessions dels països de la corona d'Aragó. Jo no sé si eren els sobiranistes o no, el que era segur es que ara no hi hauria sobiranistes si no hi hagués hagut els austriacistes. No hi hauria res. És un fet que no és nou perquè ja al segle XVII ja hi havia hagut ofensives fortes contra els nostres països, responia a una història (tampoc era nou), però que d'una manera violenta, amb una ocupació militar, es resol negativament per a nosaltres, i per tant, comença una llarga història de resistència.

La guerra de Successió comença com un conflicte dinàstic, esdevé una guerra mundial i acaba sent un conflicte nacional?

Ho podem dir així, perquè és vera que comença sent un conflicte dinàstic, però tampoc ens pensem que aquest conflicte fos purament dinàstic. És a dir, en vida de Carles II, el rei que amb el seu testament genera aquest conflicte, en vida de Carles II tots els temes estaven plantejats. Ja hi havia gent que volia unificar els regnes amb la legislació i institucions castellanes, i els qui no els hi anava bé això. El que passa és que la guerra de Successió és la plasmació amb una guerra, amb un conflicte militar, d'un conflicte que venia de més lluny. Si vols ens en podem anar a l'època dels Reis Catòlics... veurem com es resolia el que en principi havia estat una unió tan sols amb un rei amb comú, però conservant cada regne el seu propi teixit institucional, com es resolia en un moment que Castella ho volia unificar tot i ho volia sotmetre tot a les seves lleis. O almanco el grup dirigent, o la major part de les classes dirigents castellanes.

Com queda l'autogovern dels mallorquins després de la guerra de Successió?

No queda. És a dir, és com si una pel·lícula de ciència-ficció que fa caure un estel d'aquells gegants i aniquila el govern propi. Per tant, de qualque manera hi havia una inèrcia històrica. Hi havia 500 anys de tradició institucional. Per exemple, els Sindicat de Fora, que servia per expressar els plantejaments i l'autogovern de la universitat de la part forana, sobreviu, però sobreviu d'una mala manera una sèrie de temps, perquè en perdre el Gran i General Consell que era el lloc on els diversos estaments podien deliberar i decidir, totes les altres parts queden sense nord. És a dir, per tant, les nostres institucions queden rovellades i la defensa de les nostres institucions és simplement impossible. Llavors, aquest sentiment que, per ventura, al començament seria d'enyorança... Això és un tema per investigar encara. Com en el segle XVIII, al final del segle XVIII, pogués perviure una flama de reivindicació, com va ser l'acord de les ciutats de Barcelona, València, Palma i Saragossa, defensant els drets dels nostres pobles, això ja a la segona part del segle XVIII. Però tot això queda molt malament. És a dir, els borbons fan net, i s'imposa un Estat unitari amb un exèrcit i amb un comandant militar que és el president de la Reial Audiència, per tant, la cosa se'ns presenta molt negre.

Una repressió duríssima que en el cas de Mallorca no és equiparable amb Catalunya. Això s'ha d'especificar. El fet de produir-se una capitulació acordada i les circumstàncies del setge de la ciutat de Mallorca no són les de Barcelona. L'especificat nostra fa que hi hagi que una sèrie de persones s'exiliïn, unes altres són empresonades...

Carles VI ja instrueix al marquès de Rubí que s'intenti evitar al màxim l'exili, perquè ja hi havia hagut el precedent de Catalunya, de València i d'Aragó amb exilis massius, de persones que després eren molt difícil d'encaixar i trobar sortides econòmiques i de futur dins l'imperi austríac. Per tant, ja hi ha una especial cura en evitar que Mallorca passi el que va passar als altres països de la Corona d'Aragó. I l'exili amb les persones molt compromeses, és a dir, grups de militars de confiança del marquès de Rubí, i un grup de càrrecs polítics però molt reduït, perquè hi ha unes capitulacions acordades.

Passam a ser terra conquerida...

Jo crec que en el llarg de la guerra de Successió el que es constata és que Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera, el conjunt de les Illes Balears, són austriacistes. Això és una cosa que s'ha de remarcar perquè podria ser posada en qüestió. És a dir, que Aragó, Catalunya, València i les Balears siguin austriacistes no és res estrany, no és una cosa rara, és perquè formem part d'una trama política que és la corona d'Aragó que vol ser eliminada físicament. Per tant, de qualque manera, és lògic. Ara, Menorca a partir del moment que els britànics la reivindiquen i aconsegueixen la seva cessió per part d'en Felip V, ja el penó britànic és el que hi ha a l'illa. Les Illes Balears es rompen. És a dir, políticament hi ha una illa sota domini britànic, que evidentment tendrà les seves parts positives com és molt conegut amb la supervivència d'una part de les institucions, de l'ús de la llengua i grans avantatges de tipus econòmics; i després, hi ha les altres illes que queden sota domini borbònic, com a terra colonial. És a dir, Felip V sempre parla del dret de conquesta. I un país conquistat, un país derrotat, no té dret a res. Costarà molt de temps, i per ventura no passarà mai que els ciutadans d'aquesta terra conquistada puguin ser assimilats al conjunt de la monarquia. De fet, el comerç amb Amèrica fins a la segona meitat del segle XVIII, no se'ls hi permet als mallorquins, ni als eivissencs, i al conjunt de la corona d'Aragó. Per tant, també és fals que de cop i volta tenguem les avantatges de tots els drets naturals de Castella. No. Som terra de conquesta, som terra dominada. Som terra sotmesa a una espoliació econòmica com molt ben dit va dir en Guillem Morro ha analitzat i explicat, i això ha perdurat durant 300 anys.

I Això encara perdura avui...

Jo crec que sí. Fins i tot recollit a la mateixa Constitució Espanyola. A partir del moment que estableix que Espanya és un estat unitari, que el castellà és la llengua comuna, que l'exèrcit és el garant de la unitat d'Espanya, etcètera, etcètera, de qualque forma la monarquia actual, evidentment amb tot el seu progrés en relació amb el que és anterior, això no ho hem de qüestionar el procés constitucional, és hereva de l'estat borbònic. Això és l'assignatura pendent. Això és quan es parla, quan es qüestiona la Transició, quan es parla d'altres plantejaments sigui el procés basat amb el dret de decidir, o les reformes de la Constitució des d'altres sectors, o en definitiva, el que s'està plantejant és dur les coses a un nivell democràtic. Perquè clar, el dret sorgit del Decret de Nova Planta és un dret antidemocràtic. I aquest dret encara és vigent.

Quina és la teva valoració de la commemoració del Tricentenari que es fa a Mallorca?

Bé, en Damià Pons en un dels seus articles, reflexionava sobre aquest tema, i deia que possiblement no hi haurà hagut cap commemoració en els temps recents que hagi tengut tal multitud d'actes sortits des d'avall, sense que les institucions els donin suport. Això és un fet. Les xerrades d'en Bartomeu Mestre, les projeccions de l'audiovisual, els llibres que s'han anat publicant, actes, commemoracions, trobades... la nòmina de pobles és molt llarga. Però tot això és molt positiu, ara bé, quina és la nostra obligació? La nostra obligació com a ciutadans compromesos, i en el meu cas com a persona interessada en la història del meu país, és que aquest Tricentenari no passi sense pena ni glòria, perquè l'única manera de poder aspirar qualque dia a recuperar les nostres llibertats, és recordar el moment que les vàrem perdre. Conèixer, sabre d'on venim. Això és bàsic. Per tant, jo aquí esper que les noves autoritats locals, insulars i autonòmiques, posin la carn damunt les grelles amb una finalitat molt clara, que la gent conegui. Que la gent estigui informada. Que la gent sàpiga quina és la seva història. Jo amb això ja em donaria per molt conformat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Miquel, fa mes de 6 anys

"el dret sorgit del Decret de Nova Planta és un dret antidemocràtic."

No som historiador.....

pero contem les democracies que hi havia per aquells temps....

...

...

..
..
..


ni aqui ni a cap lloc.

Valoració:0menosmas
Per pepet, fa mes de 6 anys

Marranet, no diguis dois.

Valoració:-2menosmas
Per Guillem, fa mes de 6 anys

A.M.R.: Fes el favor d'aportar proves: n' Onofre Vaquer SI és doctor en història (a no ser que el que se publiqui sigui fals):

Onofre Vaquer Bennàssar va néixer a Felanitx l'any 1948. Va ser historiador. Es llicencià (1974) en història a la Universitat de Barcelona, secció de Palma. Es doctorà (1985) en la mateixa especialitat a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi Felanitx i Mallorca en el segle XVI, publicada amb el títol "Una sociedad del Antiguo Régimen" (1967-88). El 1977, ontingué el títol de graduat social. Des de 1994, és professor associat de la Universitat de les Illes Balears. És autor dels llibres "Aspectes socio-econòmics de Manacor" el segle XVI (1978), "La sexualitat a Mallorca", "Documents històrics" (1987), "¿Dónde nació Cristobal Colón?" (1991), i coautor amb Ramon Rosselló Vaquer "D'Història de Sencelles i Costitx", 1229-1600 (1993). És col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Ha publicat articles a revistes especialitzades. El 1991, obtengué el premi Ciutat de Palma.

I insisteixo: m'extranya moltíssim que un "espanyolista d'extrema dreta" hagi estat becat per Omnium Cultural a Bcn el 1992:

(Wikipèdia) Onofre Vaquer i Bennàssar (Felanitx, 1948) és un historiador.[1] Ha estat catedràtic d'institut i professor associat de la UIB. Ha estat Premi Ciutat de Palma (1983), Premi Ciutat de Manacor (1977), Premi a la Festa de les Lletres de Campos (1977) i becat a certamens del Consell Insular de Mallorca (1991) i Òmnium Cultural de Barcelona (1992).[cal citació] Destaquen els seus estudis sobre demografia, immigrants, esclaus i comerç marítim.

Valoració:4menosmas
Per Ido no!, fa mes de 6 anys

Balears, valencians i aragonesos, sempre agermanats contra es feixisme pancatalanista.

Som mallorquins! Mai catalufos!

Valoració:-16menosmas
Per TU-RU-RÚ, fa mes de 6 anys

balears, catalans, valencians, aragonesos, castellans, gallecs, sempre agermanats en contra del feixisme dels fundamentalistes espanyolistes

Valoració:16menosmas
Per A.M.R., fa mes de 6 anys

Onofre Vaquer NO és doctor en història!!!

Valoració:0menosmas
Per Guillem, fa mes de 6 anys

Per a A.M.R.: He de dir que no conec personalment Onofre Vaquer. només vaig coincidir amb ell a un debat sobre en Colom el descobridor el 1992 quan éll JA ERA doctor en història.

Si s'acusa a alguna persona lo més lògic és aportar una mínima prova. I me resulta molt poc creíble que un "espanyolista d'extrema dreta" (A.M.R dixit) tengui pràcticament tot el seu blog personal en català (http://onofrevaquer.blogspot.com.es/) i que en un tema que va encetar el ministre Wert ("españolizar") hagi escrit tot això: (faig còpia-aferra):

(extracte del texte inferior)
"Fa uns anys Esperanza Aguirre brindava perquè es torni ensenyar la verdadera historia de Espanya, que en realitat és una història inventada al segle XIX"

(extracte del texte inferior)
"També al XIX es crearen mites i tòpics a històries de Catalunya i del País Basc. Ho he denunciat al meu llibre Mites i tòpics de la història de Espanya i de Mallorca"

ESPAÑOLIZAR
¿Què volia dir el ministre Werth quan parlava d’espanyolitzar els nins catalans?. Pel ministre Ruiz Gallardón que se’ls escolaritzi en castellà si ho demanen els pares. ¿I si els pares demanen que els escolaritzin en búlgar, àrab o xinès, per ser aquesta la llengua materna?. J.F. Conrado de Vilallonga (Diario de Mallorca 16-10-2012) deia que espanyolitzar seria ensenyar als castellans que a Espanya hi ha altres llengües que cal respectar i que discriminar amb el tren, comparant Mallorca amb Galícia, no és espanyolitzar. Pel ministre Fernández Díaz espanyolitzar seria ensenyar la història d’Espanya a Catalunya i als País Basc, ja que segons ell s’ensenya una història nacionalista inventada que no fomenta l’esperit nacional espanyol. Fa uns anys Esperanza Aguirre brindava perquè es torni ensenyar la verdadera historia de Espanya, que en realitat és una història inventada al segle XIX, després de la creació de l’estat espanyol, per la que Espanya és una realitat molt antiga quan no existia abans del XIX, abans existia la monarquia hispànica, on un rei regnava a diversos reines. També al XIX es crearen mites i tòpics a històries de Catalunya i del País Basc. Ho he denunciat al meu llibre Mites i tòpics de la història de Espanya i de Mallorca. El que existeixin aquests històrics plenes de tòpics i llegendes no vol dir que els professors les ensenyin. Qui ha de decidir quina història cal ensenyar han de ser els historiadors, no els ministres.
Onofre Vaquer.

Valoració:-1menosmas
Per A.M.R, fa mes de 6 anys

Conec en Nofre Vaquer des de fa molts d'anys. És un espanyolista d'extrema dreta i l'enveja que sent per historiadors consagrats se l'enduu.

Valoració:11menosmas
Per Guillem, fa mes de 6 anys

Per a Ferrer Roig: No sé quin problema tens que jo que em dic Guillem simplement faci un "còpia-aferra" d'uns escrits que ha fet un doctor en història com és en Nofre Vaquer des del seu blog (http://onofrevaquer.blogspot.com.es/) per aportar al debat i sense caure en desqualificacions personals com fas tu.

No sóm, ni d'aprop, expert amb història però quan l'història s'utilitza massivament per argumentar un posicionament polític me resulta molt sospitòs que el departament d'història moderna de la UIB no hagi dit res (fins el que jo sé) però si que, a part de n'Onofre Vaquer, hi han hagut altres historiadors com en Bartomeu Bestard, Miquel Deià, etc, etc que han volgut aclarir el màxim de punts sobre la Guerra de Successió i el decret de Nova Planta, des del seu punt de vista tant autoritzat com pot ser el de Mateu Morro o Guillem Morro però fugint al màxim de posicionaments polítics actuals.

De totes formes els hi corresponpon als professionals de l'història aclarir tot això. Però, i és una intuició personal; me resulta molt sospitós aquesta utilització política d'una materia com és l'història i que ens afecta a tots i del qual els que no sóm experts no ens queda més remei que comparar les informacions dels experts per tal de ser el màxim objectius possibles. Ara bé, quan partim des de la més absoluta subjectivitat (odis, prejudicis, estereotips, etc) això esdevé força difícil.

Valoració:-2menosmas
Per Ferrer Roig, fa mes de 6 anys

¿Qui deu ser aquest Guillem emmascarat que amolla parrafades i pardalades d'en Nofre Vaquer, un "balilla" que transità des de Falange a Reforma Social Española per desembocar, successivament, als partits que han tocat poder?
¿No és curiós que aquest Guillem emmascarat qualifiqui de "mites del tricentenari" (la frase feta que ha escampat Nofre Vaquer al seu mur de facebook tot l'any) la defensa dels mites espanyolistes més barroers i absolutament superats?
¿Com pot dir No fra Vaquer que els Decrets de Nova Planta només varen castellanitzar València, però no Mallorca ni Catalunya?
És tal l'allau documental existent que romandria esclafat de dades. Unes dades tan consistents que dinamiten el discurs que ell i els qui tenen la mateixa "formació" esbiaixada volen difondre a major glòria d'una Espanya que inevitablement finirà en dos dies.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente