algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
28°

Es compleixen deu anys de l'acció de denuncia contra l'apropiació de la costa per part de Pedro J. Ramírez

Aquest dijous, 13 d'agost, es compleixen 10 anys d'una acció de defensa de la costa mallorquina que ha esdevingut tot un símbol de la lluita per la defensa del litoral i algunes de les imatges d'aquell dia s'han convertit en icòniques.

Era el matí del 13 d'agost de 2005 quan representants del PSM, EU, Els Verds, ERC, el Lobby per la independència i del Grup d'Amics en Defensa del Medi Ambient -Gadma- es concentraren a l'avinguda del Pinar. L'objectiu era «analitzar la situació després de la suspensió temporal de l'ús públic de la piscina per part de la ministra Narbona, i comprovar si es respecta el dret de pas». Però l'acte va acabà amb una sèrie d'incidents que desembocaren en informes mèdics per lesions i denúncies a la Guàrdia Civil per agressió i amenaces.

Després d'una roda de premsa en què cada portaveu explicà els seus arguments sobre el caràcter públic de la costa, un grup avançà cap als murs construïts damunt la mar, amb la intenció de fer valer el dret de pas. Però els guàrdies de seguretat contractats pel periodista madrileny Pedro J. Ramírez els barraren l'accés i els digueren que «això és una propietat privada».

Entre les persones que intentaren accedir al recinte s'hi trobava Joan Puig, que exhibí la seva acreditació de diputat del Congrés. Puig la duia a la boca, perquè havia accedit al recinte nedant. Amb la credencial defensà el seu dret de pas, però els vigilants no en feren cas ni volgueren identificar-se.

Posteriorment, Pep Martí, un veí que s'havia sumat a la reivindicació «en nom de Mallorca», mirà de pujar per les escales situades darrere d'on es trobava el grup. Martí acabaria amb dues costelles rompudes. Un dels guàrdies el va empènyer i es va haver d'agafar a la barana per no caure damunt les roques. Mentrestant, Pere Pol, regidor dels Independents de Binissalem, també intentava pujar. Segons explicà, els vigilants l'agafaren pel braç i li provocaren una contusió.

El portaveu del Lobby per la Independència, Jaume Sastre, accedí a la zona per mar, nedant, i després s'enfilà per les roques. Una vegada a dalt s'aproximà a la barana i aixecà els braços en senyal de victòria perquè havia exercit el seu dret de pas. En aquests moments un dels guardes, de paisà, l'agafà pel coll i l'agredí.

També el president de Gadma, Bernat Fiol, acabà amb ferides a les cames provocades per la fricció amb les pedres després de ser empès.

Per la seva banda, l'aleshores president d'ERC a les Illes Balears, Joan Lladó, nedà a la piscina. A la zona també hi havia regidors de la comarca en representació d'EU-EV, com Conxi Penya, de Son Servera; Maria Orts, de Capdepera, i Andreu Pascual, de Manacor.

Al lloc dels fets, hi continuava un debat tens entre escortes i concentrats. Els qui defensaven el caràcter públic demanaren la intervenció de la Guàrdia Civil «per exercir el dret de pas». Més enfora, la resta de convocants seguien els esdeveniments. Hi eren, en representació del PSM, la diputada Maria Antònia Vadell; la vicesecretària del partit, Nanda Ramon; i els regidors de Manacor Margalida Capó i de Son Servera Antoni Oliver i Joan Torres. També s'hi afegiren alguns veïns de la plataforma de Manacor Roques sense Ciment i altres a títol personal.

Les entitats convocants de l'acció, presentaren una denúncia contra l'empresa de seguretat Mevisa i contra Pedro J. Ramírez.

Aquell dia començà un llarg procés que, de fet, encara no ha acabat. Mentre que Jaume Sastre va ser jutjat amb celeritat per pressió psicològica a Pedro J. Ramírez, tal i com recorda l'advocat dels defensors de la costa, Josep de Luís, «a Pep Martí li lesionaren dues costelles i encara estam a l'espera de judici».

Pel que fa a la situació legal de la piscina, després de moltes vicissituds, canvis de normativa adhoc i intervencions de les més altes instàncies de l'Estat espanyol, el novembre del 2013. el Tribunal Suprem espanyol declarà que la piscina era pública.


Construcció durant la Dictadura franquista

Joaquín Calvo Sotelo -antic propietari de la mansió que ara posseeix Pedro José Ramírez a la costa mallorquina dels pins- va construir una piscina el 1974 amb una concessió que va caducar poc després de la seva mort (1995), perquè la seva vídua, Giuliana Arioli, va deixar de pagar el preceptiu cànon. El 1999 Pedro José Ramírez i Agatha Ruiz de la Prada van adquirir el xalet i la piscina a Giuliana Arioli. Sembla que no va ser possible renovar l'antiga concessió perquè l'administració l'havia anul·lat. L'any 2001, quan Jaume Matas era ministre de Medi Ambient, es va fer una "nova" concessió per a la piscina de Pedro José, que ha estat reformada i ampliada, i que, per tant, incompleix de forma flagrant la Llei de Costes de 1988, on s'estableix de manera contundent que no es pot construir una piscina d'ús privat en el domini públic marítim terrestre. 

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per A Espanya hi tenen les feines!, fa mes de 7 anys

Gràcies Jaume!
Amb persones com tu, estam més protegits.
I com queden en evidència fent ús de la violència contra una persona pacífica.
Només per això ja els hauríem de fer-los la vida impossible i que se n´haguessin d´anar de Mallorca... per no tornar. Mallorca mai no ha estat ni serà seva, per molt que se la vulguin apropiar...

Valoració:1menosmas
Per Cucufatin, fa mes de 7 anys

Rafel: Ja em va bé! Tot el que sigui posar-lis dificil m'agrada. Ara que tastin ells les cullerades que ens donaren a nosaltres.
I que encara ens donarien si poguessin! Ens fotrien a la mar i farien de Mallorca una altra forasteria!

Valoració:5menosmas
Per Mallorquins, alçau es cap, fa mes de 7 anys

De Madrid-castella forasters vendran que a ca nostra ens robaran.

Prou espoli fiscal, prou lladres madrilenys.

Valoració:6menosmas
Per Rafel, fa mes de 7 anys

Cucufatin:


Què et sembla si seguim la proposta del comentari de "Com si sentíssim ploure" i convertim en imprescindible la llengua catalana en el nostre territori i en allò que està en les nostres mans? En aquest fòrum del dBalears.cat, nosaltres podem fer que l'idioma útil i necessari sigui el català i no l'espanyol.

Valoració:4menosmas
Per Cucufatin, fa mes de 7 anys

Rafel: Tens tota la raó. Ara veurem que pensa la Biodramina.
T'he posat "maneta verda"!

Valoració:3menosmas
Per Rafel, fa mes de 7 anys

Cucufatin i Biodramina:

No teniu cap diari en espanyol per a anar-hi a fer la vostra xerradeta en foraster?

Valoració:3menosmas
Per Cucufatin, fa mes de 7 anys

Biodramina. Pues en mundo solo hay dos caminos: o llegar a abuelo o quedarse a medio camino. ¿Que escoge Ud.?
Correspondiendo a la gentileza, contésteme en catalán...si sabe.
Pues este abuelo todavía es capaz de darle muy mala vida si se lo propone, amigo.
No se confíe mucho. Su colega, "la gallina mallorquina", se confió demasiado...y acabó escapando en coche "del abuelo", después de mirarnos fijamente en el lugar de la cita en Son Gotleu, este invierno y de noche cerrada. ¿Se acuerda?.
¡Ni bajó del vehículo!

Valoració:0menosmas
Per Biodramina, fa mes de 7 anys

@Cucufatín

No me meto con abuelos.
Usted sabra me perdonarme.

Valoració:0menosmas
Per Ropit, fa mes de 7 anys

Cucufato: No demanis "ous" a sa gallina mallorquina. Per lo que he llegit, ja ha demostrat que no en té.

Valoració:2menosmas
Per Sa Paparra, fa mes de 7 anys

Biodramina i Mallorquín: Es molt més home en Jaume Sastre mil vegades, que vosaltres dos plegats. Només teniu llengua...
Mirau-lo com lluita en lloc de fugir!

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente