muy nuboso
  • Màx: 17.47°
  • Mín: 11.57°
14°

«La nació catalana la formaven els regnes de València i Mallorca i Catalunya que eren territoris federats i confederats amb Aragó»

Entrevista a Vicenç Salvador Torres Guerola, impulsor del Projecte Basset, Músic i historiador, nascut a Palma (1965).

Com neix la vostra admiració pel General Basset?

Fent classes d'història em vaig adonar que els valencians coneixen el Cid Campeador i fins i tot, en William Wallace, per la pel·lícula Braveheart, però, en canvi, no coneixen res de la figura de Joan Baptista Basset i me'n vaig adonar que l'estat espanyol, sistemàticament, ha negat als seus ciutadans la possibilitat de conèixer la seva història i d'aquesta manera, la gent no és conscient d'on som.

Aleshores vaig parlar amb una sèrie d'historiadors del País Valencià i varem crear un grup de recreació històrica que és diu Regiment de Micalets del Regne de València. L'any passat varem participar en els actes del Tricentenari a Barcelona.

Qui és Joan Baptista Basset?

Basset va néixer a València, la tradició diu que és d'Alboraia, però l'únic document que tenim al respecte diu que va ser batiat a València. Va fer carrera militar fora de la corona d'Aragó, va ser a milà, va lluitar contra els turcs i al finals del Segle XVII va venir cap a Barcelona i fins la seva mort va lluitar contra els Borbons o va estar empresonat. Finalment, el gener de 1728, va morir a Segovia.

El qualificau d'heroi...

La diferència entre en Basset i, per exemple en Guillem Riera, el nostre heroi mallorquí, és que Riera va morir en un acte heroic i en Basset va tenir la sort de no morir i va estar més de trenta anys lluitant contra l'absolutisme, això li confereix un aire especial. A banda és un dels herois de la resistència de Barcelona. Més que en Villaroel, que era borbònic i es va passar a l'austriacisme.

En Basset, abans de la Guerra de Successió ja lluitava contra l'absolutisme, de fet el 1665 ja era a Barcelona lluitant. Va ser una persona que es va dedicar a defensar ciutats i pobles, com Dènia, Xàtiva, València, Alzira... I Barcelona.

La defensa de Barcelona és un fet impressionant. Gràcies a valencians i mallorquins. Com que no hi havia prou munició, els valencians feien focs d'artifici i els mallorquins, de nit, podien disparar als borbònics. Estam parlar de què 6.000 persones defensaven una ciutat contra 30.000 i, tot i amb això, varen aguantar més d'un any el setge. Un èxit brutal. Totes els periòdics europeus parlaven de la defensa heroica de Barcelona

Què és el Projecte Basset?

No és res més que recuperar la memòria històrica per als valencians. L'any 2007 es va fer el Tricentenari a València, però com que totes les institucions estaven governades pel PP no es va fer res des de les institucions i va ser des des de la societat civil que es varen emprendre iniciatives.

La idea és fer recerca sobre Basset i el context històric en que va viure, i fer conèixer el personatge.

Si miram el currículum escolar, a l'assignatura d'història no es parla de la Guerra de Successió. Com a molt els llibres hi dediquen un paràgraf. En canvi és un episodi cabdal de la nostra història.

Quines iniciatives preparau?

Des del Projecte Basset hem fet un musical i s'està preparant una novel·la i un guió per a fer una pel·lícula. També demanam que el futur corredor mediterrani dugui el nom de “Corredor Basset”.

Què en trobau de la commemoració del Tricentenari?

Crec que Espanya ha guanyat una batalla. Com ja he dit, al País Valencià els actes varen ser només els promoguts per les entitats de la societat civil. Ha estat massa “regional” a excepció d'algunes iniciatives puntuals i massa aïllades per ser una nació. Quan el terme nació catalana era ben habitual. Al 1701 les Corts parlen de nació catalana formada pels regnes de València i Mallorca i Catalunya que eren territoris federats i al seu torn, confederats amb Aragó.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Vicenç Salvador Torres Guerola, fa mes de 3 anys

Resposta a Xabier. A l'entrevista (minut 2:42) dic: ''i entre tots ells varen crear un grup i jo sóc membre d'aquest grup...'' No dic que sóc fundador, afirme que ''entre tots ells'', però sí dic que en aquell moment formava part. De fet tinc la quota de soci pagada passada pel banc d'aquells anys. Sí que sóc fundador, amb Josep Usó i Manyanós i Carolina Latorre Canet, del Projecte Basset. A l'entrevista es parla  després d'aquest projecte.

Valoració:1menosmas
Per Xabier, fa mes de 4 anys

Vicenç Salvador crec que també hi ha una errada en aquesta entrevista. Tu no ets fundador de la associació dels Miquelets del Regne de València, a mes a mes tampoc ets membre d'aquesta associació associació. Pots rectificar?? I explicar el per que d'aquesta afirmació?? Jo soc soci i membre i t'ho agraïria

Valoració:1menosmas
Per Vicenç Salvador Torres Guerola, fa mes de 8 anys

He vist errades en l'article, coses que jo no vaig dir exàctament en l'entrevista a Ona Mediterrànea. El Regiment de Micalets del Regne de València i el Projecte Basset són entitats agermanades, com els Socarrats de Vila-real, però no són el mateix, ni van néixer al mateix temps.

També hi ha una errada històrica en el text: Basset va defensar Barcelona des de l'any 1695, no des de 1665.

Tot i així, moltes gràcies per treballar pel Tricentenari.

Valoració:2menosmas
Per Raimon, fa mes de 8 anys

El País Valencià - l´antic Regne de València- va ser un estat sobirà de la Corona d´Aragó, que va tenir els seus propis Furs , i institucions com les Corts Valencianes, la seua propia monèda, i en el Consell General dÁragó , els seus compromisaris , que en el cas - del Comnpromís de Casp, van decidír qui sería l´hereu de la corona- malauradament optaren pels castellans trastamares, i no pel comte Jaume d´Urgell.

El Regne de València, per tant, mai va formar part de la Catalunya estricta, encara que durant els dos primers segles després de la conquesta, que significà l´expulsió dels vertaders valencians- els musulmans descendents dels Ibero-romans conversos a l´islam- els descendents cristians dels repobladors catalans es van sentir catalans , peró al segle XV, al ascendir el Regne de València a la seua màxima plenitud econòmica, social i literaria per a la nostra llengua comuna, aixó va provocar l´aparició d´un particularisme valencià , que va fer , que els valencians , deixaren de sentir-se catalans, com ho demostren les paraules del frare gironí, Francesc Eiximenis , que en la dedicatòria escrita als Jurats de València, del seu llibre ´´El regiment de la cosa pública`` el 1383 , dia del poble valencià:
´´Com sia vengut e eixit per la major partida de Catalunya, e li sia al costat, emperó , no e es nomena poble català , ans per especial privilegi , ha propi nom e es nomena poble valencià``.
El mateix Joan Fuster- impulsor de la proposta nacional pancatalanista dels ´´ països catalans``- reconeix al seu opuscle ´´Qüestió de noms i altres escrits``, que els valencians i´´ mallorquins``, deixaren de dir-se ´´catalans``:
´´D´ençà del segle XV, ´´català`` , vol dir exclusivament, home o cosa del principat``.

Els Valencians fa cinc- cents anys , que deixaren de sentir-se catalans , i huí ni es senten ni han assumit la proposta d´integració del País Valencià en la Catalunya estricta , o els països catalans , - que mai van existir com a estat de l´antiga Corona d´Aragó, perquè el Pancatalanisme - després dels cinquanta anys que fa que Joan Fuster ens ho va proposar als valencians-, i només ho va assumir una minoria MOLT PETITA DE LA SOCIETAT VALENCIANA, d´intel.lectuals i profesors universitaris , i alguns dirigents dels partits de l´esquerra del PV, perquè seguixen reivindicant un marc nacional , que huí , ni l´únic partit nacionalista valencià, que te implantació a tot el PV, està present al nou govern de la Generalitat, te un diputat al Congrés de léstat, un diputat al Parlament Europeu, un partit , que ni usa el terme, ni reivindica els països catalans com la nació on el PV es deuría d´integrar i de dissoldre´s com a nacionalitat històrica, perquè te assumit que el País Valencià és una nació , la Nació Valenciana, que els valencianistes de principis del segle XX i de la segona republica reivindicaven .
Mentre el nacionalisme pancatalanista català, no renuncie a seguir reivindicant que els valencians som catalans i el País Valencià , la ´´Catalunya sud``, o part integrant de la ´´Nació Catalana completa``, aixó per a l´únic que aprofitarà serà per a fomentar escara més al PV l´anticatalanisme i l´odi contra una nació germana de la Nació Valenciana, i farà molt dificil i impossible , de que els valencians puguen acceptat de que en un futur no molt llunyà , les dues nacions germanes pogueren associar-se politicament, creant una Confederació de Països de llengua catalana, que és el que molts valencianistes - no pancatalanistes voldriem- , peró no el que l´independentisme pancatalanista reivindica dels valencians , com a part de la nació catalana completa.
SOM ELS VALENCIÀNS ELS ÚNICS QUE TENIM EL DRET A PODER DECIDIR SI VOLEM SER - O NO SER - CATALANS I DELS PPCC.
NACIÓ VALENCIANA LLIURE I SOBIRANA!

Valoració:2menosmas
Per Xec, fa mes de 8 anys

@Pep

Aquestes qüestions que fas són ben legítimes per part de qualcú curiós que no entén d'aquestes coses. És normal perquè es nostres sistemes educatius (siguis de sa generació que sigui) ni es nostres mitjans de comunicació no s'han esforçat mai perquè gent com tu entengués aquestes qüestions.

Però avui en dia, crec que hi ha eines molt millors que una notícia i els que hi puguin comentar per descobrir sa nostra història, ses nostres arrels, es significat de ses institucions, el per què de noms com Principat, per què no fou denominat Regne, per què molts deim Països Catalans per a referir-nos al conjunt de territoris d'arrel catalana, i moltes altres qüestions que et pots demanar.

Prova d'anar a un arxiu. Si et fa vessa (dic vessa perquè som menorquí), pots voltar per Google, però cercar fonts, perquè si llegeixes opinions de blogs cadascú simplement dirà allò que li agrada creure, pots consultar enciclopèdies en línia (tu mateix pots consultar també si són ben considerades per instàncies objectives), etc.

Jo et diré què en pens, però no em faràs cap cas (com és lògic, perquè som un simple comentador d'un article d'un diari digital).

A) Que fos Principat i no Regne no té res a veure ni amb prínceps, ni amb graus de sobirania. Què vol dir açò? 1) no cal príncep per ser Principat; 2) Gaudia de la mateixa sobirania que qualsevol Regne, no era més poc important ni res del que et pugui passar pel cap.

B) Per què els termes amb s'arrel "català"? Per què no amb s'arrel "valencià" o "balear o "mallorquí"?? Idò per una qüestió molt senzilla: aquesta arrel ja era emprada per considerar-se, identificar-se, etc fins i tot abans que hi hagués sa "reconquesta" que configurà ses bases de sa Mallorca i València actuals, on sa llengua pròpia és sa catalana. Aquest fet mateix fa que arreu des territori idiomàtic s'única d'aquestes arrels emprades sigui "català". Sí, arreu ens consideràvem per nosaltres mateixos i per altri com a "catalans". En canvi, MAI s'ha considerat arreu "valencians" o "mallorquins". Ja no dic "balears", que ni mai ni ara no s'hi ha identificat ningú en realitat.

Què passa? Quin conflicte hi ha? Idò que s'ha criminalitzat aquesta paraula perquè feia ombra a un projecte d'estat-nació d'arrel castellana. Tot allò que culturalment i identitàriament pogués fer ombra a aquest projecte ha estat perseguit i criminalitzat. Al Principat també s'hi ha provat de fer divisió, a Lleida, a Tortosa... també es va induir un sentiment regionalista anticatalà. Van recuperar les institucions (el que es va poder) prou a temps per evitar que es fes fort i es va restablir es sentiment de catalanitat.

I crec que ho puc deixar aquí. Salut a tothom!

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 8 anys

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:5menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 8 anys

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda

"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 8 anys

"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 8 anys

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 8 anys

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente