El rescat europeu a Grècia, més a prop

Les protestes marquen a Atenes el retorn dels inspectors a l'estat. Finlàndia ratifica els nous poders del fons de rescat per a països endeutats

Pensionistes grecs protestaren ahir contra les mesures d'austeritat del Govern hel·lè | Foto: ALKIS KONSTANTINIDIS

EfeAtenes29/09/11 0:00

Enmig d'una nova sèrie de vagues i aturades contra les polítiques de retallades a Grècia, els inspectors de la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) anunciaren la tornada a Atenes. La seva funció és justament la de verificar que Grècia compleix els compromisos d'estalvi. Així, tres setmanes després que els experts internacionals abandonassin Grècia per la falta d'avenços en l'aplicació d'aquesta política d'austeritat, la UE anuncià ahir que les negociacions amb el Govern grec es reprendran avui, una vegada que Atenes ha mostrat la disposició a aplicar més la tisora a la despesa pública. Com a reacció a aquestes mesures, Grècia va viure ahir l'enèsima vaga, protagonitzada pels treballadors del transport públic i pels funcionaris d'Hisenda i Duanes.

Mentrestant, el Parlament finlandès ratificava ahir, per 103 vots a favor i 66 en contra, l'acord que atorga nous poders al fons de rescat de 440.000 milions d'euros per a països endeutats, l'objectiu dels quals és frenar el contagi de la crisi a Espanya i a Itàlia. Després del vistiplau d'Helsinki, el següent obstacle per al fons de rescat serà la votació avui en el Parlament alemany. Encara que la ratificació es dóna per feta gràcies al suport de socialistes i verds, està en joc l'estabilitat de la coalició de conservadors i liberals als quals dóna suport la cancellera Angela Merkel, ja que alguns dels membres han anunciat que hi votaran en contra. Amb aquesta reforma, pactada pels líders de l'Eurogrup el 21 de juliol, el fons de rescat podrà comprar deute públic als mercats secundaris, recapitalitzar bancs i donar línies de crèdit preventives a països amb problemes perquè no hagin d'acudir a un rescat complet.

França acomiadarà 30.000 funcionaris

El Govern francès presentà ahir els pressuposts per a 2012, amb la reducció del deute públic com a "prioritat", fet que implica començar amb la reducció del dèficit públic fins al 4,5% el 2012 amb mesures com la supressió de més de 30.000 funcionaris i treballadors del sector públic o la creació d'un impost temporal per a les rendes més elevades, entre d'altres. El Govern preveu reduir el dèficit públic del 5,7% el 2011 al 4,5% el 2012, al 3% el 2013, al 2% el 2014 i a l'1% el 2015. Per part seva, la ràtio d'endeutament no disminuirà fins a 2013, quan assolirà el 87,3%, en comparació amb el 87,4% previst per a 2012. Així, el projecte de llei preveu que el dèficit de l'estat sigui de 81.800 milions d'euros el 2012.

Obama torna a criticar Europa

Barack Obama, president dels EUA, considerà ahir que Europa no ha atallat els problemes relacionats amb la crisi del deute de manera tan eficient com seria necessari. "A Europa no els hem vist ressoldre el seu sistema financer i bancari tan efectivament com fa falta", indicà Obama en una taula rodona amb mitjans digitals hispans, en la qual va respondre preguntes dels votants plantejades per internet. El president, que en els darrers dies s'ha mostrat crític sobre la gestió europea de la crisi del deute, afegí que aquest problema, al costat dels aixecaments a favor de la democràcia al Pròxim Orient que han elevat els preus de l'energia, ha perjudicat l'economia dels EUA. Dilluns Obama ja indicà que les mesures per combatre la crisi del deute "no han estat tan ràpides com ho haurien d'haver estat" i advertí que aquest problema "espanta el món".

Aquestes crítiques suscitaren que ahir José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió Europea (CE), demanàs "més orgull europeu". En aquest sentit, l'Eurocambra donà llum verda al paquet de governança econòmica de la UE, que permetrà a Brussel·les imposar sancions als països que no compleixin els objectius de dèficit i deute. A més, la CE aprovà imposar una taxa a les transaccions financeres a la UE, que generarà uns 57.000 milions d'euros. El nou impost, que la CE espera poder introduir el 2014 o fins i tot abans, seria com a mínim del 0,1% per a la compravenda d'obligacions.