Sen-K, de La Raíz: «La porta no està tancada, però no ens hi dedicarem d’una manera continuada»

Amb motiu d'aquest esdeveniment tan destacat hem pogut parlar amb Sen-K, cantant de La Raíz, sobre el present i el futur de la banda.

• Quan es va anunciar que tornàveu, semblava que seria només per uns pocs concerts, i molts van pensar que València seria l’últim. Com va passar de només quatre concerts a fer-ne tants?

L'aturada va ser per un esgotament i la necessitat d’explorar altres camins artístics, altres maneres d’expressar-nos. Som un grup d’amics, com saben els que ens segueixen, i normalment coincidim. Quan no, no tenim problemes per arribar a un acord. Així que el 2018 vam decidir aturar l’activitat i fer altres projectes: Valira, Ciudad Jara, Nativa... Tot això ens va permetre baixar el ritme, veure des d’una altra perspectiva què havíem aconseguit, recuperar temps per a les nostres famílies i amics, que trobàvem a faltar. Va ser difícil tornar a il·lusionar-nos amb la música i trobar el nostre lloc, però ens va anar molt bé. Amb el temps, va sorgir la idea de tornar, i amb molta il·lusió vam preparar el show i repassar les cançons, que feia 6 o 7 anys que no tocàvem. Tot va sorgir de manera molt natural. La idea inicial era fer poquets concerts, però un cop posada en marxa la maquinària amb l’agència, que treballava 24 hores per fer la tornada més gran, vam decidir ampliar-la i visitar moltes més localitats per a retrobar-nos amb el nostre públic.

• Crec que molta gent tenia curiositat per saber com ha estat tot aquest procés des de dins.

Està sent una gira molt bonica, perquè no sols disfrutem de retrobar-nos amb el públic, sinó també de retrobar-nos entre nosaltres. Han sigut 6 o 7 anys d’aturada, i han canviat moltes coses a les nostres vides, molts hem tingut família. Ens hem manat veient, algun dinaret, però es difícil… la vida és així.

• A més, sou molts músics a la banda…

Clar, som 11 persones a la banda, i durant l’aturada cadascú va fer la seva vida. Tot i que seguíem veient-nos de tant en tant, el distanciament era natural i normal. Ara gaudim molt aquest retrobament, tornar a fer carretera, quilòmetres... La sensació, almenys per a mi i tota la banda, és que no ha passat el temps. I això és molt bonic.

• Curiosament, la cançó que heu fet es diu ‘Tiempo’, té alguna relació amb tot això? A més, feis la gira de tornada i una cançó, i després, què passarà?

Si em preguntes pel futur, la veritat és que no sé què contestar. L’objectiu principal era fer aquesta gira, un retrobament. No depèn només de mi. Ara estem totalment centrats a gaudir el que queda de gira, perquè ha estat un regal. Però no sé si continuarem. Hi ha molts factors. La porta no està tancada, però no serà d’una manera continuada. Ara estem vivint el present al màxim i això és el que volem fer.

• Crec que la gent que us escolta està contenta amb això. Sobre els concerts, molta gent es demana com decidiu el repertori. Amb tantes cançons mítiques, com trieu l’ordre?

Durant la gira el repertori és pràcticament el mateix. Del primer concert fins ara s’han retallat un parell de cançons per qüestions de temps, i també s’ha adaptat una mica per als festivals. Però en els concerts propis hem mantingut el mateix track, assajat des del principi. La idea és un concert d’unes dues hores que reculli gran part de la discografia. Sempre busquem un equilibri perquè el concert no baixi ni sigui massa intens tot el temps. És un procés complicat, has de pensar molt com funciona, i el directe és diferent dels assajos. Però la veritat és que ha quedat molt bé, amb un directe molt equilibrat, arreglat i divertit.

• I passa que potser esperàveu que una cançó tingués més èxit i finalment no, als directes, o a l’inrevés? Alguna sorpresa?

Sí, ens ha passat molt. Per exemple, a una gira pasada, una cançó que vam fer per al disc Lado de los Rebeldes del 2011, una cúmbia que es diu De Mar en Mar, m’encantava però no esperava que funcionara tan bé en directe. Ara ja no la toquem, però en aquell moment ens va sorprendre. I al revés, n’hi ha d’altres que pensàvem que ho petarien molt i en directe ens hem replantejat si les manteníem.

• En el meu cas, per exemple, en el concert de València, tenia molta estima per la cançó Radio Clandestina. Pensava que seria un dels moments forts per a mi, però no tenia clar si era una cançó que triomfàs en directe, i la gent la va viure molt intensament.

Sí, és un bon exemple. Aquesta cançó també ha tingut molt bona acceptació en directe perquè és superdivertida i té un missatge molt bonic. A vegades una cançó connecta amb la gent independentment del ritme, i es converteix en un temarro. Per a nosaltres és un plaer tocar-la, i la gent la celebra molt. Podríem dir que, sobre el paper, potser no haguèrem pensat que triomfaria tant, però en directe és una bogeria.

• No record quina cançó venia abans… Però va estar molt bé.

Ve després del ‘Mercurio’, i això també fa que la diferència d’energia entre una i l’altra es note encara més.

• Un tema que segur us han demanat molt: recentment, després del festival Viñarock, va sortir la notícia que l’organització KKR está involucrada en els festival amb fons proisraelià. Què en pensau? Us preocupa tocar en festivals amb aquest tipus de finançament?

Nosaltres sabem que en la resta de la gira no tocarem a cap festival amb aquesta vinculació. No acceptarem cap proposta d’organitzacions relacionades amb aquests fons. És un tema molt delicat i complex, però tenim clar que no posarem el nostre esforç en llocs on els beneficis vagin a fons que especulen i aprofiten la situació, que considerem una gran vergonya mundial. Quan vam conèixer la notícia, ens vam posicionar immediatament. Sabem la postura que hem d’adoptar i la mantenim. Tots condemnem el que està passant allà. Per a nosaltres, el tema està clar i dit.

• Vosaltres, que sempre heu parlat de política, heu tingut una postura clara en molts de temes. Però ara sembla que hi ha moltes problemàtiques polítiques i els músics de vegades senten la pressió de posicionar-se en tot. Un exemple és la manifestació a Mallorca per a exigir un habitatge digne el 15 de juny. Què en pensau?

Nosaltres sempre intentem posicionar-nos en causes justes, com ara l’accés a un habitatge digne, que considerem una causa justa. Vam participar a la manifestació de Màlaga en defensa d’això. Creiem que els artistes tenim un altaveu important i l’hem d’utilitzar per defensar causes justes i un millor funcionament de la societat. Evidentment, cada artista decideix el seu compromís i això és respectable, però sempre dins d’un marc mínim, però sí que pensem que en el nostre circuit tenim responsabilitat i hem de fer servir aquesta veu.

• Una curiositat que molta gent es demana: en Pablo i en Panxo són germans, però les seves bandes canten en castellà i català respectivament. Per què passa això?

No ho sabria dir exactament, potser hauries de preguntar-li-ho a ells. Són de la zona d’Oriola, molt propera a Múrcia, on pràcticament no es parla valencià. A vegades és qüestió de comoditat per expressar-se en una llengua o altra. Crec que Panxo troba en el valencià una manera més natural d’expressar-se, connectant amb la cultura valenciana. Pablo canta més en castellà. El pes principal de les lletres a La Raíz l’han tingut sempre Pablo, Panxo i Josep, i després treballem tots junts, en algunes estrofes o propostes de millora concretes. Jo personalment escric en castellà perquè és el que m’ha sortit més natural i on em sent més còmode a nivell musical.

• Sempre ha estat una conversa recurrent entre els fans d’ambdues bandes, d’aquí aquesta pregunta. He tengut aquesta conversa amb molts amics que en són seguidors…

Sí, però ja et dic, no sabria tampoc dir-te. Perquè els faces una idea jo en el meu cas des de xicotet dins de ma casa he parlat les dues llengües. Amb ma mare i amb mon pare parlava valencià, i amb els meus germans i amics parlava castellà, en la meva infantesa no era tan habitual, en els meus amics he parlat castellà sempre.

• Ja per acabar: a València vam tenir la sort que va venir molta gent a col·laborar amb vosaltres. No sé si sempre teniu aquesta sort en tots els concerts, que pugui venir-hi tanta gent.

Sí, durant la gira nosaltres sempre intentem, a la ciutat on anem, ja no sols que vinguin a col·laborar al nostre concert, sinó que actuen amb nosaltres. Sempre intentem, per proximitat a la terra que visitem, donar l'oportunitat de compartir la nit amb nosaltres a grups locals o a grups que tinguin un fort arrelament a la terra que visitem. I després, en el tema de col·laboracions en el nostre concert, doncs hi haurà vegades que es podrà, hi haurà vegades que no.

Afortunadament a València, també per l'especialitat del concert, vam poder comptar amb Toni Panxo, amb Toni Mejías... El que passa és que cada concert és un món, sempre poden sorgir dificultats. Però la intenció és que, sempre que puguem, comptem amb la gent que ens ha envoltat sempre i que, en la mesura del possible, puguem convidar algun grup de la terra que visitem en agraïment al suport que ens ha donat sempre la ciutat on estem.