Felanitx retrà homenatge, dimecres, a Bartomeu Barceló i Tortella

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo, pronunciarà la conferència ‘Bartomeu Barceló i Tortella. El calvari d’un poeta del poble’, on repassarà les diverses vicissituds que va haver de viure Barceló i Tortella.

Bartomeu Barceló i Tortella (Felanitx, Mallorca, 4 d'octubre de 1888 – Barcelona, 11 de febrer de 1973) fou un prevere, missioner paül i poeta mallorquí, conegut com el "missioner de la Santa Poesia" per la seva combinació de vocació religiosa i compromís literari i nacional.

Formació i vocació religiosa

Amb només 14 anys, influït pel pare Pere Julià, ingressà al seminari menor dels Pares Paüls a Figueres. Allí descobrí la unitat de la llengua i la nació catalanes, una idea que marcaria profundament la seva visió política i cultural. Fou ordenat sacerdot el 1913 i, l'any següent, fou destinat com a missioner al Perú, on aprengué l'aimara i el quítxua per integrar-se millor en les comunitats indígenes.

El sermó de Girona i l'exili

El 6 d'abril de 1925, durant la Dictadura de Primo de Rivera, pronuncià un sermó a la catedral de Girona en què reclamava "aquella justícia i aquella llibertat que Crist guanyà a pols per a la humanitat" per al seu poble. Aquestes paraules li comportaren la detenció i, posteriorment, l'exili a Perpinyà, on fou acollit pel bisbe Juli de Carselade

Activitat literària i compromís cultural

Durant el seu exili, Barceló participà activament en la vida cultural catalana, col·laborant en publicacions com La Croix de París, L'Indépendant i Tramontane. També participà en nombrosos Jocs Florals, tant a Catalunya com a Occitània, i fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de la Ginesta d'Or del Rosselló.

Retorn i últims anys

Amb l'arribada de la Segona República, retornà a Catalunya, però l'esclat de la Guerra Civil el forçà a exiliar-se novament a Perpinyà. Després de la guerra, residí a diversos indrets de Catalunya, com Sabadell i Terrassa, on continuà la seva tasca pastoral fins a la seva mort el 1973.