Posteriorment, es farà una sessió de micro obert, en què tothom qui vulgui afegir-s’hi de manera espontània podrà recitar un poema o més de Llompart o altres poetes.
Donen suport a aquest acte, a part de l’STEI, la Fundació Mallorca Literària i la Casa Blai Bonet de Santanyí, que ha cedit l’espai de manera desinteressada i que, a més, com que fa poc que s’inaugurà, ens oferirà una ruta guiada per aquest nou espai cultural.
La vetlada serà el pròxim dimecres, 7 de maig, a les 18.30 h a l’esmentat Centre de Poesia. En finalitzar, hi haurà un petit berenar ofert per les entitats, que volen que, a més de commemorar el centenari del naixement de Llompart, l'acte pugui servir de suport a les entitats culturals de les Illes que lluiten pel català en un moment que aquesta llengua sofreix tantes agressions per part del Govern, especialment a l’àmbit de l’ensenyament.
Josep M. Llompart, el poeta homenatjat
Josep Maria Llompart es llicencià en dret a Barcelona (1947). Dels anys cinquanta ençà fins a la seva mort, fou un dels grans animadors de la vida cultural a les Illes. Fou president de l’OCB (1978-86), assessor de can Moll (des de l’any 1961) i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1983-87). Fou professor de literatura i cultura catalanes a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1969-72). El 1987 reprengué la docència a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991.
La seva obra s’inclou generalment en la generació dels anys cinquanta. En la seva poesia hom distingeix tres nivells: el d’inspiració popular, el realista i el metafísic. En la seva primera obra, Poemes de Mondragó (1961), hom troba clarament enunciat el tema del paisatge, tot i que més que actuar com a àmbit geogràfic, l’empra per revelar experiències. Amb tot, al darrer poemari sembla que l’autor ja mena cap a un vessant realista.
A La terra d’Argensa (1972), hi ha present la poesia cívica. Memòries i confessions d’un adolescent de casa bona (1974) esdevé una obra en què intenta recuperar la infantesa per incorporar-la al seu present. A Urbanitat i cortesia, publicada el 1979, posa en relleu la temàtica social. Després vingueren els quatre volums finals, en els quals destaca la mort. A Mandràgola (1980), hi abandona una veu col·lectiva i n’adopta una de més pròpia.
L’any 1981 aparegué La capella dels Dolors, en què la fugida del temps esdevé obsessiva. Posteriorment, el 1990, sortí a la llum Jerusalem, en la qual ressalta la idea de viatge, com un camí d’aprenentatge més important que la destinació final. Tot és un cant a la mort: a la personal, simbòlica i dels familiars. El component tràgic que alenen aquests versos contrasta amb el to del seu darrer poemari, Spiritual (1992), més vitalista, car sembla que és possible assolir la perdurabilitat a través de l’amor.
Llompart destacà, també, pels seus treballs de crítica i d’estudis literaris. Així mateix, impulsà l’obra d’escriptors més joves, sobretot de les Balears, bé a través de la seva tasca d’editor o com a crític i prologuista en nombroses ocasions. A més, es dedicà a la traducció del gallec, portuguès i brasiler.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.