Madò Llucia: «Ballar a plaça és una aventura i una supervivència cultural»

Gràcies! Tot va començar amb una curiositat molt senzilla: cercar informació sobre el ball de bot. Vaig pensar: «A veure què trob...» I res, ben poca cosa! Sí que hi ha llibres sobre la vida al camp i la cultura tradicional, però que parlin del ball de bot d’una manera actual, fresca i entenedora... no. I això em va fer ganes de posar-hi remei.

• Per tant, podem dir que és un llibre que faltava?

Completament. El ball de bot és viu, és intergeneracional, és present cada setmana a les places, però això no es reflecteix gaire en el que s’ha escrit fins ara. I molts de balladors novells em demanaven: «Escolta, i on puc llegir sobre això?» I jo... «Bé... llibres tècnics o antics...» Faltava una obra que ho expliqués des de dins, amb humor, amb energia i sense tesi doctoral pel mig!

• A qui va dirigit aquest llibre?

A tothom, realment. Però especialment als qui tenen curiositat pel ball de bot i encara no s’hi han atrevit. També a la gent que ja en sap, perquè segur que hi trobaran anècdotes, detalls i un toc d’humor que els farà somriure. No pretén ser acadèmic, sinó pràctic i proper. Si t’agrada la cultura popular o simplement vols entendre per què hi ha places plenes de gent ballant, aquest llibre és per a tu.

• Parles molt de «supervivència». Per què aquest títol?

Perquè ballar a plaça, sobretot quan comences, és una aventura! A nivell físic, per l’esforç, però també mentalment: inseguretats, vergonya, voler fer-ho bé… I pels que ja hi són, també hi ha pressions, estils, expectatives. I finalment, supervivència cultural: en una illa cada cop més elitista i canviant, el ball de bot ens recorda d’on venim i ens uneix com a poble.

• També parles del ball de bot com una eina d’integració. Com ho expliques?

Perquè és una activitat que no exclou ningú. No cal inscripció, no cal vestuari tradicional, no cal tenir estudis previs. Només ganes. Això ho fa molt potent per a nouvinguts o gent que vol connectar amb la cultura mallorquina. És identitat viva i compartida.

• El llibre inclou il·lustracions. Com ha estat la col·laboració amb en Jaume Vich (de l'empresa Melicotó)?

Ha estat meravellosa! En Jaume és un apassionat de la cultura popular. Curiosament, no balla ball de bot, però entén perfectament la festa i l’ambient que envolta les ballades. Ens coneixem de fa anys, som quintos i frikis de la cultura popular, i això ha fet que entengui molt bé el to del llibre. Ha sabut plasmar l’ànima de les places amb dibuixos plens de vida.

• I l’editorial?

Ínsula Literària ha estat clau. Han apostat pel projecte des del principi, han fet una feina impecable de correcció i edició, i m’han acompanyada amb moltíssima confiança. Em sent molt afortunada.

• Hi ha previstes presentacions o activitats relacionades?

Sí! Estam tancant actes arreu de Mallorca i esperam fer tallers, ballades i activitats per apropar aquest món a més gent. Ho anirem publicant a les xarxes de Madò Llucia.

• Com veus l’estat actual del ball de bot?

El veig molt viu! S’ha sabut adaptar als nous temps sense perdre l’essència. Hi ha un ressorgiment espectacular, amb gent jove que hi entra cada any. Però sí que hi ha polèmiques: si s’ha d’ensenyar acadèmicament o a plaça, si l’estètica ha de ser tradicional o pot evolucionar, el paper de les dones, la música en directe vs. enregistrada... I també manca formació per part del professorat o materials accessibles. Per això aquest llibre també pot ajudar.

• Quina ha estat la part més difícil d’escriure’l?

Les definicions! Hi ha molta divergència d’opinions i poca informació escrita. I clar, jo volia ser clara però fidel a la realitat viva. Ah, i també em va costar callar mentre el feia... Jo som de xerrar molt i em moria de ganes de contar-ho!

• Finalment, com definiries el ball de bot a algú que no en sap res?

Un ball tradicional que exercita el cos, la ment i l’ànima. I a més, fa poble. I si t’hi fixes bé... enganxa!