Miquel Àngel Ballester: «El 'Llibre negre' sorgeix de la necessitat de mostrar els pensaments més foscos i negatius dels filòsofs que la història oficial ha ocultat»

Què és el Llibre negre de la filosofia?

El Llibre negre és una contrahistòria de la filosofia, escrita a contrapèl, que dona a conèixer els prejudicis i les falses creences dels filòsofs, i especialment les idees contràries a la dignitat humana i els valors universals, i que posa en evidència la funció legitimadora de la filosofia a l’hora d’afavorir l’acceptació social de la discriminació de determinats col·lectius, com les dones, els jueus, els gitanos, els homosexuals, els pobres i els discapacitats. El lector té dret a conèixer les vergonyes i contradiccions dels filòsofs, i a saber, per exemple, que Kant, el pare dels drets humans, ha contribuït a perpetuar l’eurocentrisme, el racisme i la desigualtat de gènere, defensant la superioritat europea, i la inferioritat dels negres i les dones. El lector té dret també a conèixer que hi ha un corrent filosòfic contemporani encapçalat per filòsofs nord-americans com Jason Brennan, que proposa recuperar la proposta epistocràtica platònica, amb mesures concretes que impedeixin que els vots de les persones ignorants valguin el mateix que els de les persones cultes i formades.

Com va sorgir la idea d’escriure un ‘llibre negre’ de la tradició filosòfica?

El Llibre negre sorgeix de la necessitat de mostrar els pensaments més foscos i negatius dels filòsofs que la història oficial ha ocultat, de manera més o manco intencionada. El llibre també neix del convenciment que la filosofia té l’obligació moral de ser transparent amb la seva història i deixar de protegir els filòsofs dels seus pensaments més reaccionaris i discriminatoris. Pens que és un error voler protegir la filosofia de si mateixa i de la seva herència. Cal ser honests i reconèixer que els filòsofs també són humans i s’equivoquen i moltes vegades no han estat a l’alçada.

D’altra banda, l’esforç de recuperar la memòria filosòfica té la intenció de comprendre l’origen dels conflictes actuals i la influència de la tradició en el creixement dels moviments antidemocràtics, totalitaris i militaristes, i en la formació d’una mentalitat cada vegada més xenòfoba, racista i misògina. Naturalment, no es tracta de substituir la història oficial sinó de matisar-la i completar-la amb una visió més equilibrada i ajustada a la vida i obra dels autors.

Per què creus que alguns col·lectius, com les dones, els jueus, els homosexuals, els gitanos o els discapacitats, han estat especialment atacats per la filosofia?

Els col·lectius que anomenes han estat marginats des de l’antiguitat per raons ideològiques, econòmiques, socials i polítiques molt diverses. No hi ha una raó única que es pugui aplicar sistemàticament a tots els col·lectius. S’ha d’anar cas per cas. En general es pot dir que la filosofia no és neutral, que ha acceptat, justificat i transmès les idees de les classes dominants, legitimant les discriminacions socials ja existents amb arguments racionals. Així, la filosofia esclavista ha naturalitzat l’esclavitud per raons econòmiques, perquè ha permès la prosperitat i el benestar d’una part significativa de la població. La filosofia antijueva ha estat un instrument usat pels pensadors cristians en la guerra de religions contra el judaisme. En el cas de les dones, la filosofia és responsable de defensar la inferioritat femenina amb arguments biològics i essencialistes, amb la finalitat implícita de mantenir un sistema patriarcal de dominació i un ordre social basat en la divisió social del treball absolutament favorable als interessos i privilegis masculins. La filosofia homòfoba ha donat per bona la creença que l’homosexualitat és una malaltia i una desviació de la norma, a partir de l’equiparació de la sexualitat amb la reproducció. També hi ha hagut factors objectius que han afavorit la discriminació dels gitanos, els negres i els discapacitats, com el fet de poder ser identificats a simple vista, a causa de la presència de trets físics molt diferencials.

Destacant el tema del feminisme, per què creus que un bon grapat de filòsofs han mostrat una postura misògina al llarg de la història?

La majoria dels filòsofs han menyspreat les dones perquè han cregut que eren inferiors físicament, intel·lectualment i moralment i les han caracteritzades com a dèbils, sensibles, irracionals i incapaces de desenvolupar pensaments abstractes, i per tant, de dedicar-se a la filosofia, la física i les matemàtiques. L’interès dels filòsofs ha estat mantenir-les allunyades de l’esfera pública naturalitzant els rols d’esposes fidels, mares i mestresses de casa exemplars.

El supremacisme dels filòsofs es transforma en odi contra les dones quan conflueixen altres factors de caire més biogràfic i personal. Per exemple, la misogínia de Schopenhauer estaria provocada per les males relacions amb la mare, que l’acabaria expulsant de casa seva i les experiències negatives amb les dones, en ser rebutjat en matrimoni fins a dues vegades i perdre un fill il·legítim d’una relació ocasional amb una cambrera poc temps després del seu naixement.

Creus que els ‘prejudicis’ que han regit bona part de la tradició filosòfica encara perduren avui dia?

Sí, sens dubte. Precisament aquest és un dels grans problemes als quals ens hem d’enfrontar com a filòsofs i com a societat. De fet, una de les lliçons que es poden extreure del llibre és que malauradament, la lluita contra els prejudicis, les fal·làcies i les mentides no s’atura a una època determinada, té continuïtat històrica i és inacabable. De la mateixa manera que haurem d’assumir que la lluita antifeixista i contra les derives totalitàries i antidemocràtiques també haurà de ser permanent.

Com a professor, com veus l’ensenyament de la filosofia avui dia? Creus que és necessària una reforma del pensament?

Sí, però una reforma integral que valori la filosofia com a una disciplina necessària per pensar críticament i que estigui present a tots els nivells educatius, especialment a Secundària i Batxillerat. Sembla com si els plans d’estudis estiguessin dissenyats amb mala fe perquè l’alumnat acabi odiant la filosofia amb uns temaris allunyats dels problemes del món actual. Els continguts que impartim estan molt desconnectats de la realitat dels joves.

Pens que la filosofia ha de posar en qüestió la tendència integradora de l’educació que prioritza disciplinar els joves i ensenyar-los a ser obedients, acrítics, emprenedors, competitius i submisos. La filosofia ha de ser provocadora, generar malestar i incomoditat. La filosofia ha d’evitar convertir-se en una assignatura més, i anar més enllà d’un temari ensenyant a filosofar i ser rebel. La filosofia és de les poques disciplines que necessita redefinir-se contínuament per desmarcar-se de l’utilitarisme dominant. La filosofia ha d’esforçar-se per ser necessària, sortir fora de classe i estar present en el carrer i tots els àmbits per molestar, promoure l’inconformisme, i combatre les injustícies amb la força conjunta de la raó i els sentiments.