Josep Nicolau Perelló guanya el premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2025

Josep Nicolau Perelló, guanyador del premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular 2025 | A.Costa/UIB

Gisela Badenes15/04/25 19:15

El premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular que cada any entrega l’Ajuntament de Bellpuig ha recaigut en Josep Nicolau Perelló (Palma, 2000), investigador predoctoral FPI-CAIB a la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’any 2022 es va graduar en Llengua i Literatura Catalanes a la UIB, on també cursà el Màster en Competència Lingüística i Literària: Investigació i Ensenyament (2023). Actualment, treballa sobre l’Arxiu de Folklore de les Illes Balears d’Andreu Ferrer Ginard i en fa l’estudi i l’edició de les cançons llargues.

En l’àmbit de la recerca, s’ha centrat sobretot en la literatura oral i en la figura d’Antoni M. Penya. Recentment, ha publicat el volum Cançons populars mallorquines (1896) d’Antoni M. Penya (El Gall Editor, 2024) i diversos articles científics. Per altra banda, el 2022 va obtenir una beca de recerca de la Fundació Mallorca Literària i el 2025 ha estat becari de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. També ha col·laborat al Corpus Oral de la Llengua Catalana i a l’Observatori de Qualitat Lingüística, projectes de l’IEC.

Per a posar en context l’obra guanyadora, cal destacar que l’any 1923 va néixer l’Associació per la Cultura de Mallorca, centrada en la defensa i la difusió cultural de l’illa. L'any 1931, va posar en marxa les Càtedres d'Estudis Baleàrics, un seguit de cursos de franc de caràcter divulgatiu sobre diversos aspectes culturals. El president de l'associació, el senyor Emili Darder i Cànaves (1895-1937), futur batle republicà de Palma afusellat pels franquistes, va dirigir una instància a la Diputació Provincial on demanà suport i aprovació per fer un total de set cursos. Entre aquests hi havia un curs de folklore impartit pel mestre i folklorista Andreu Ferrer Ginard (Artà, 1887 - Palma, 1975).

El curs s'inicià el 28 d’abril de 1932 i constava de 10 sessions: definició del folklore, història del folklore, mètodes de classificació, folklore infantil, cançonística… En el present treball es recuperen 70 pàgines manuscrites, que es corresponen amb el guió que Andreu Ferrer Ginard preparà per a les cinc primeres sessions, les úniques que sembla que finalment es dugueren a terme. A les conferències parla de la visió que tenia l’autor sobre el folklore i aporta apreciacions sobre altres folkloristes catalans amb una mirada crítica i acadèmica.

Sembla que per algun motiu, de moment desconegut, el curs no s’arribà a concloure i, segons el testimoni del folklorista, es tengué la voluntat, l'any 1936, de tornar-lo a posar en marxa, però no va ser així perquè esclatà la Guerra Civil.