Nova Editorial Moll recupera el llibre que va concebre per primera vegada el Gran Germà de George Orwell

dBalears28/04/23 12:19

Nova Editorial Moll recupera per als lectors en català El panòptic, proposta del 1787 del filòsof britànic Jeremy Bentham que va concebre per primera vegada el Gran Germà del 1984 de George Orwell: un mecanisme de vigilància, permanent e invisible, que permetia observar i controlar els interns a les presons, però també es podia fer servir a fàbriques, hospitals o escoles. La traducció és d’Eduard Mira i el pròleg de Javier Cigüela Sola, professor lector de Dret Penal de la Universitat de Barcelona

Bentham va crear aquesta nova arquitectura, amb una torre central per als vigilants, arran d’un viatge a Rússia on el seu germà treballava d’enginyer a les ordres del príncep Potemkin, a qui Caterina la Gran havia comanat la modernització de la indústria del país. El panòptic va néixer com un mecanisme d’observació sobre una massa d’obrers, que no permetia veure el vigilant, per la qual cosa generava la sensació de ser observats de manera permanent. La presó Model de Barcelona i la vella presó de Palma, entre d’altres, es construïren seguint aquest plànol.

Tot i la teòrica filantropia de Bentham, la seva proposta es basa, sobretot, en criteris pràctics i de despeses i rendiments econòmics i planteja l’experimentació dels comportaments humans.

Jeremy Bentham (Londres, 1748-1832) va ser un destacat teòric de la Filosofia del Dret i un polític radical que defensà les llibertats individuals i econòmiques, la separació de l’Església i l’Estat, la llibertat d’expressió, la igualtat de drets per a les dones i, fins i tot, la despenalització de l’homosexualitat. Se’l coneix principalment per haver fundat l’utilitarisme, una doctrina filosòfica que parteix d’un principi bàsic ben senzill: que la qualitat de la societat i de les seves lleis s’ha de mesurar per la forma en què aquestes contribueixen a la maximització del plaer del major nombre de persones. El seu pensament influencià figures com Adam Smith, Stuart Mill o Michel Foucault, entre d’altres. Va deixar establert que el seu cos momificat fos exposat al públic en una cabina, en el que va nomenar ‘auto-icon’, i, efectivament, encara avui se’l mostra a l’University College de Londres.