Les Païsses recuperen la fisonomia dels anys cinquanta

L'objectiu, explicava ahir la conservadora Margalida Munar, és retornar-lo a la fisonomia de fa seixanta anys. Per aconseguir-ho, es basaran en els arxius fotogràfics de Giovani Lilliu i Pere Sancho "per identificar totes les pedres i, una per una, col·locar-les al seu emplaçament original". L'altra part important del projecte serà "consolidar la darrera filada de les crestes dels murs amb morter de calç", apuntava la conservadora, que hi treballa juntament amb Bernat Burgaya. Amb això, s'aconseguirà consolidar les estructures per tal d'evitar futures degradacions.

Les taques, va apuntar l'arqueòleg Jordi Hernández, se centren en quatre habitacles -espais domèstics- per tal de consolidar-los, ja que alguns es troben en molt mal estat. "Malgrat que hi va haver intervencions posteriors, feia molts d'anys que no es treballava en aquesta zona", afegeix. L'arqueòleg recalca també que aquest no és un projecte d'excavació, sinó de restauració, i permetrà que els visitants "entenguin millor la funcionalitat dels espais". Per això, es destaparan "elements interiors com l'enllosat, baquetes i llars de foc que amb el pas del temps s'havien cobert de sediments i no es veien", explica Hernández. Tot i això, durant el mes que fa que l'equip treballa a l'indret, ja ha descobert "una porta talaiòtica del primer període que havia estat tapiada posteriorment i que amb la brutor de la pedra no es reconeixia".

El projecte de restauració i consolidació s'allarga quatre setmanes més i és executat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient a proposta de l'Ajuntament d'Artà. El finançament prové de l'1% del pressupost destinat a la utilització per al reg de les aigües regenerades d'Artà, amb l'objectiu de finançar treballs de conservació i enriquiment de patrimoni històric de l'Estat.