Patrimoni d'anys de progrés

Guillem Amengual recull i restaura des del 1986 una gran col·lecció de maquinària agrícola i industrial de la història mallorquina

Guillem Amengual amb un camió de bombers del 1928.

G. AmengualPalma29/05/11 0:00

"Totes ses coses modernes han esperat molt, totes ses coses modernes s'han enfadat molt", proclama una tornada del nou disc dels Antònia Font, Lamparetes. Segons els autors, és una mena d'oda conceptual al progrés i a la modernitat. Aquesta lletra de caires surrealistes cobra un nou sentit a la finca de Son Pujolí, Algaida, on el propietari, Guillem Amengual, guarda una ingent col·lecció de maquinària antiga amb l'esperança de fer-hi, algun dia, un museu. Objectes de gran valor patrimonial que en el seu moment foren moderns i que ajudaren a portar el progrés a l'Illa esperen el seu torn per tornar a lluir.

Guillem Amengual no és tan sols un col·leccionista. És un lluitador que aboca la seva dilatada experiència i coneixements en el món de la mecànica per restaurar la seva immensa recopilació. Es mostra indignat per com els mallorquins han tractat històricament les seves màquines. "No tenim gens d'afecte pel nostre patrimoni. Aquestes màquines han estat clau en la nostra història, però aquí quan una cosa envelleix es converteix en una nosa i ningú no pensa en el seu valor", afirma Amengual.

Motors, vehicles de tota mena i mides, trituradores, arades, bombes, molins i fins i tot objectes artesans formen part d'una immensa col·lecció que Guillem Amengual acumula des del 1986, data en què adquirí la finca de Son Pujolí. "Necessitava un espai en el qual poder posar les màquines i resultava més econòmic que una nau industrial", afirma el col·leccionista, defensor dels seus objectes com a patrimoni de la història illenca. "La majoria són màquines que han fet feina a Mallorca, que l'han feta progressar", apunta.

Entre els aparells hi ha una camiona de la marca Chevrolet del 1926 amb capacitat per a devuit persones que feia la ruta Maria de la Salut-Sineu-Algaida-Palma. "La primera que hi va haver a Mallorca", afirma Amengual. També s'hi pot veure una piconadora de principi dels anys 20, encarregada de fer l'antiga carretera militar de l'Arenal fins el cap Blanc, a més de dues màquines alemanyes de tren dièsel que s'utilitzaren per transportar sal a les salines de Formentera, "els serveis ferroviaris de Son Pujolí!", exclama el propietari. També n'hi ha d'altres d'estrangeres, com un camió americà que participà en la Segona Guerra Mundial i un altre de rus que arribà a l'Estat el 1937 per ajudar els comunistes durant la Guerra Civil.

Museu de les màquines

La major part de les màquines de Son Pujolí es troben a l'aire lliure, rovellant-se i degradant-se, contra la voluntat del propietari. Per evitar que el pas del temps continuï espatllant-li la col·lecció, la intenció de Guillem Amengual és que les institucions comprin la finca i que hi facin un museu. "Es parla molt que s'ha de desestacionalitzar el turisme i fer un museu aquí seria una bona oferta complementaria", comenta el propietari, que es mostra molt crític amb l'actitud dels governants. "M'he reunit amb els presidents del Govern tant d'un partit com de l'altre, però no hi ha hagut voluntat política, ni en els temps en què no hi havia crisi", afirma Amengual, que troba que els doblers no serien un problema si es demanen les subvencions adients. L'objectiu és clar, "fer de Son Pujolí un museu amb porxades en les quals les màquines puguin estar a cobro i el temps no espenyi tot el que es va restaurant", hi afegeix.

Amengual també reivindica el valor educatiu de la col·lecció. "El poble ha de saber d'on ve. Amb l'actual tecnologia tot funciona, però no fou sempre així" i es mostra convençut que el possible museu podria tenir un gran atractiu per a visites escolars. "Moltes d'aquestes màquines es poden fer funcionar i els infants les podrien veure. A més, gaudirien en un ambient envoltat de naturalesa", afirma. De moment, però, sembla que les antigues coses modernes, hauran de continuar esperant.