El documental, un gènere a la recerca del seu lloc

El teatre Catalina Valls de Palma fou l'escenari on es projectà el documental guanyador d'un Goya Bicicleta, cullera, poma el 14 d'abril passat. La presència del seu productor, Tono Folguera, fou el pretext perfecte per parlar d'un gènere en creixement que encara ha de trobar el seu lloc exacte en el mercat de l'oferta cinematogràfica.

"El documental és la manera més directa i més difícil d'explicar històries", sentencià a mode de declaració d'intencions. "Amb un documental és molt més complicat emocionar l'espectador o que hi hagi intriga. De fet, aquest és el repte que afrontam amb els nostres projectes".

El documental es troba en tot un moment d'expansió, un boom en el qual treballs com Balseros, també produït per Folguera, i En construcció han estat fonamentals. "El gran públic s'ha adonat que pot anar al cinema a veure un documental i passar-s'ho bé", explicà el productor català. "En els festivals internacionals s'ha obert una altra via important per a treballs que tenen un poc més d'autor", continuà. "A més, ningú no pot guanyar el documental des del punt de vista de retorn de la inversió econòmica".

Malgrat l'òptim moment pel qual passa aquest gènere, Folguera prefereix més parlar "d'un boom entre cometes". "Li falta encara més suport del públic als cinemes. També hi ha hagut una mena d'overbooking de documentals a les sales i és una cosa que s'ha de corregir. Als cinemes han d'arribar els documentals que realment tenen possibilitats d'interessar a algun tipus de públic", apuntà el productor català.

En el cas de Bicicleta, cullera, poma, Tono Folguera considerà que en els seus inicis es tractà d'un encàrrec molt complicat, encara que se solucionà a la perfecció. "Fer un documental sobre l'alzhèimer amb Maragall com a protagonista era un repte molt gros".