La nit del vers

Els versos de les Illes tenen sempre un camí ben definit quan arriba el dia dels premis Cavall Verd. Poetes nostrats de les lletres catalanes s'hi troben per honorar allò que moltes vegades s'ha anomenat la germana pobra de la literatura, encara que, vista la resposta que han tingut aquests dos darrers dies els actes organitzats per l'AELC, podríem dir que és una pobresa material, més que no pas d'esperit. Ahir vespre, al Club Nàutic de Palma, tingué lloc el sopar d'entrega dels Cavall Verd de poesia a les millors obres publicades el 2009. Els guardonats, tal com ja s'anuncià divendres, foren el català Antoni Clapés per El llum i el no-res (Editorial Meteora) i, a títol pòstum, Maties Tugores per la traducció al català del poemari d'Ismaël Aít Djafer Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare (Lleonard Muntaner).

El sopar fou presidit pel conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Joan Font, que estigué acompanyat d'altres autoritats com el conseller insular de Presidència, Cosme Bonet; la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, i la regidora de Cultura, Nanda Ramon, entre d'altres. Aforismes i versos d'Andreu Vidal, poeta homenatjat enguany en aquesta 27a edició dels Cavall Verd, serviren per fer aixecar el cap del plat i donar pas als autèntics protagonistes del vespre.

Com a membre del jurat, Àngel Terrón fou l'encarregat d'introduir l'obra de Tugores, finat el mes de gener passat de manera sobtada a 59 anys. El germà de Tugores en recollí el premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica.
Tot seguit, fou Josep Maria Sala Valldaure (en absència del membre del jurat Francesc Calafat, que s'excusà per malaltia) qui va parlar del treball d'Antoni Clapés, una obra que coneixia prou bé, perquè fou ell mateix qui en féu el pròleg. El sopar reuní bona part dels poetes i escriptors illencs. Noms consagrats com Sebastià Alzamora, Antoni Vidal Ferrando i Josep Lluís Aguiló compartiren taula amb altres de més joves, però que empenyen amb força, com Pau Castanyer, Emili Sánchez Rubio i Jaume C. Pons Alorda.