“Com a poeta era un àngel; com a novel·lista, un dimoni”

Fa poc més d'un any, Jordi Condal, promotor de l'homenatge i un dels rapsodes de la commemoració, coincidí a l'Espai Mallorca amb Roser, la seva exprofessora en un institut de Barcelona. L'exalumne decidí començar a gestar l'acte de reconeixement, al final del qual Roser agraí la iniciativa amb paraules contundents: "És molt difícil per a un escriptor que ja no hi és defensar la seva obra, perquè cada vegada surten més poetes i modes diferents, i és per això que aquest homenatge em commou", digué.

Roser comparà el llegat en prosa i poètic del seu marit. "És una decisió molt personal, però em fascina més com a poeta, perquè quan ell escrivia poesia feia d'àngel, mentre que quan era novel·lista feia de dimoni". La vídua argumentà que "les novel·les parlaven de la incomunicació o de venjança; en canvi, els poemes són un cant a la vida, mai no et deixaven un gust amarg i tractaven de la bellesa, l'amor i l'amistat".

"En 14 anys sempre se l'ha recordat en actes i conferències, i em fa pensar que sempre serà viu". Des del punt de vista més personal, i una vegada acabat l'homenatge, Roser va contar que "els seus néts encara li diuen l'avi", i revelà que "un d'ells, de 8 anys, com que ca nostra pareix un bordell de llibres de tants que en comprà el meu marit, em va donar una explicació a l'afició d'escriure de Miquel Àngel: aquí hi ha tants llibres que cada vegada que volia llegir alguna cosa nova l'havia d'escriure ell mateix".

Miquel Àngel Riera va escriure sis novel·les, dos llibres de relats breus i sis poemaris, i representa una de les veus literàries més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.