Mallorca es tenyeix de traïció

El Principal i el Teatre de Manacor acullen aquest cap de setmana l'obra del Nobel de literatura Harold Pinter amb Francesc Orella, Vicenta Ndongo i Francesc Carrido com a protagonistes

Núria MartíPalma30/04/09 0:00

Harold Pinter, Nobel de literatura 2005, tingué una amant durant un bon grapat d’anys. La dona en qüestió era l’esposa del seu millor amic i la traïció es féu a tres bandes perquè, quan Pinter descobrí que feia temps que el seu millor amic sabia la veritat i no havia dit res, s’enfurismà de valent sentint-se ell la víctima de tot l’engany. Aquesta trama, que l’escriptor visqué en primera persona, s’ha convertit també en el que per molts és considerat el seu millor text teatral: Betrayal, estrenada el 1978 a Londres i que ara arriba a Mallorca de la mà de Carles Alfaro i amb Francesc Orella, Francesc Garrido i Vicenta Ndongo com a protagonistes.

"És una història que parla de la mentida contada a l’inrevés –especificà l’actriu catalana Vicenta Ndongo. L’obra comença el 2009 i retrocedeix fins al 1998, de manera que l’espectador ja en coneix el desenllaç i sent curiositat per conèixer les personalitats de cada personatge. No és un salt enrere, es tracta simplement d’una obra que va a l’inrevés". És a dir, una mena de voyeurisme que reflexiona sobre l’autoengany. "Una mentida sempre és una roda que no es pot aturar. Tots pensam que, mentre ningú no sap la veritat, ningú no és capaç de jutjar-te. Però aquí el públic sí que sap la veritat i jutja els tres personatges que veu a l’escenari", digué l’actriu.

Món pinterià també a Manacor

Traïció es podrà veure avui i demà a la sala Gran del Principal de Palma (a les 20.30 hores) i dissabte dia 2 al Teatre de Manacor. Una obra produïda pel Teatre lliure de Barcelona i el Centre d’Arts Escèniques de Girona i que té com a principal atractiu l’excel·lent dramatúrgia de Harold Pinter. "El món pinterià és molt peculiar. Empra el silenci i les pauses de manera molt especial. El text diu tan poc que tu, com a actor, hi has d’aportar tot el contingut", reconeix Ndongo, que no vol fer pensar amb aquestes paraules que Traïció sigui una proposta apta només per als entesos del teatre més elitista.

"A més a més, el binomi Pinter-Alfaro (el director) és allò que fa l’obra més interessant, perquè Alfaro permet que Pinter sigui accessible a tothom donant-li veracitat, sensibilitat i humor i, sobretot, sense jutjar a ningú", conclou Ndongo. En definitiva, Traïció és un viatge revelador de com som, com canviam i com actuam en funció de les circumstàncies. Una representació en què tothom es podrà sentir identificat, perquè en el fons tots hem traït o ens hem traït en alguna ocasió.