Ramals pendents de protecció

L'associació de veïns de la Indioteria ha sol·licitat a Patrimoni la declaració de BIC de la sèquia de Mestre Pere

Francesca MaríPalma27/04/09 0:00

Fins l’any 1972, l’aigua de la font de Mestre Pere regà bona part dels horts de la Indioteria. Els ramals distribuïts per la barriada agrícola de Ciutat abastien d’aigua les cases i formaven un element imprescindible per a la població rural. Avui, aquelles sèquies han quedat esvaïdes i sols se’n preserven en alguns indrets. L’associació de veïns de la Indioteria ja s’ha posat en marxa per tal que els elements que encara en perduren no quedin en l’oblit. Després que el Consell de Mallorca declaràs Bé d’Interès Cultural (en categoria de lloc històric) l’esmentada font de Mestre Pere, els veïns de la Indioteria, encapçalats pel seu president, Josep Cardona, ja han enviat una instància al departament de Patrimoni perquè n’estudiï la protecció. "Molts veïns encara recordam aquests ramals amb aigua que abastien el poble. Avui, bona part han desaparegut sota l’asfalt o es troben en un greu estat de degradació", explicà Cardona.

L’entramat hidràulic de la Indioteria es començà a construir el 23 de setembre de 1615 i s’acabà vuit anys després, el 17 de març de 1623. El professor del departament de Geografia de la UIB Antoni Ginard Bujosa és qui ha ajudat l’associació de veïns a bastir les notes històriques de la seva reclamació proteccionista. En concret, Ginard Bujosa parla de la importantància d’aquesta sèquia que travessava la carretera de Sóller, Can Mosson, el camí dels Reis, el camí de na Cerdana i el camí Vell de Bunyola. Els veïns reclamen ara que les parts que encara se’n conserven siguin protegides perquè les noves carreteres no l’engoleixin, tal com ha passat fins ara. "El tram de l’entrada de la barriada és el que es troba en millor estat, però sols se’n conserva una petita part", indica el president de l’associació de veïns.

Un altre punt d’especial interès és a l’encreuament del pontet, vora els horts que encara hi ha a la barriada. Allà s’alça el cupet, que era l’indret on es repartia l’aigua d’un ramal cap a un altre. "Fa pocs anys hi col·locàrem l’escultura d’un indiot dalt del cupet, com a símbol de la nostra barriada", explica Josep Cardona mentre aixeca les tapes de fusta d’aquesta "repartidora" que encara avui funciona. La resta de sèquies són plenes de mala herba i algunes han quedat desfetes pel pas dels camions pel camí dels Reis. Explica la cultura popular que bona part dels maresos que s’empraren per a la rehabilitació d’aquest ramal de la Indioteria provenien de pedres de la murada de Ciutat, concretament de la porta de Jesús, que començà a enderrocar-se el 20 de juny de 1912, segons apunta un estudi del professor Ginard Bujosa. Són construccions que tenen un elevat interès històric, etnològic i paisatgístic, però que massa vegades han estat ignorades.

El mes de març passat, el Consell de Mallorca acordà protegir el sistema hidràulic de la font de Mestre Pere que, amb la font de la Vila i la de Nas Bastera, eren els més importants abastiments d’aigua per a Ciutat. Així mateix, Patrimoni determinà la protecció d’alguns canals d’aquesta font, a més de tres aqüeductes, vuit safareigs i un aljub. Ara, la Indioteria també en reclama la necessària protecció.