Pintura per poder “esbargir la boira”

L'artista Pilar Perdices, que nasqué a Maó però que ha treballat sobretot a Barcelona, mostra la seva obra a la Misericòrdia

Arnau BusquetsPalma01/04/09 0:00

"La pintura és un mitjà per retratar-me a mi mateixa i les circumstàncies personals que m’han anat colpint. Em permet alliberar-me de pressions internes que no acostumen a trobar fàcilment formes vàlides de sortida". Així s’expressa Pilar Perdices, poc coneguda a les Illes malgrat haver nascut a Maó. L’artista exposa a la Misericòrdia Passen coses, un recull dels fruits dels darrers anys de treball. Perdices estudià Belles Arts a Barcelona i s’especialitzà en dibuix, pintura i gravat. Quedà al Principat, on la seva pintura anà evolucionant ràpidament: abandonà l’academicisme inicial per avançar cap a les formes abstactes i coloristes, de traç vigorós i enèrgic. Ha experimentat amb formes i colors del llenguatge plàstic que, segons creu, "ha esdevingut indefinit".

Per ella, cada quadre sorgeix d’una vivència personal concreta i, malgrat ser "lleguatge pictòric, jo podria escriure el que pint". Si ho poguéssim llegir, veuríem moltes paraules referents als somnis, les il·lusions i les esperances. Records de portes tancades i dificultats, però sobretot "un espai de llibertat". Entre els paisatges catalans, algun altre fa referència a les illes on nasqué. A Passen coses també s’hi poden veure instal·lacions fetes a partir de capses d’electrodomèstics pintades, algunes de desmuntades en forma de paravent i d’altres amb la forma original. A banda d’un vídeo en què es recull tot el procés d’elaboració d’un quadre, també hi ha cinc "llibres d’artista" (decorats per Perdices) que són una lliçó sobre les possibilitats narratives del collage.

"Nonell va dir allò de ‘Jo pinto i fora’. Per mi no n’hi ha prou de fer un quadre i prou, sinó que la creació m’ha de complaure i omplir", afirma. D’aquesta manera, per Perdices la pintura esdevé una autèntic camí terapèutic per fer sortir tot el que porta dins. És allò que fan tots els artistes, diu, citant la creença oriental segons la qual els creadors tenen un canal obert que comunica el seu interior amb l’obra. Idò, i els que no som artistes, com ho hem de fer? "Els que pintam, escrivim o feim música, en realitat també et solucionam a tu el problema. T’ajudam a obrir el canal, perquè puguis esbargir la boira".