“La pintura és un camí de llibertat i risc sense límits”

Ñaco Fabré fou nomenat ahir membre numerari de l'Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià amb un discurs d'ingrés sobre la seva experiència estètica

A.B./F.M.Palma26/02/09 0:00

L’Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià donà ahir la benvinguda a un nou membre numerari: el pintor Ñaco Fabré. Un acte solemne en què no faltà el record d’un dels seus membres que els ha deixat encara no fa una setmana: el pare Antoni Martorell. El president de l’acadèmia, Miquel Alenyà, fou el primer que manifestà "el nostre més sentit condol i la gratitud per la seva tasca d’acadèmic durant vint-i-cinc anys". "A més de tenir en compte la tasca ingent de Martorell com a compositor que prestigià la cultura i les arts a les Illes Balears", afegí.

L’entrada ahir d’Ignasi Fabré de Balanzó ( Palma, 1965) a l’acadèmia congregà un nombrós públic que escoltà, atent, el seu discurs d’ingrés titulat Aproximaciones (desde la mirada hacia la experiencia estética). Fabré és un dels artistes mallorquins contemporanis més destacats gràcies a la seva pintura abstracta i minimalista. L’artista ha portat les seves creacions fins a Bèlgica, França, Alemanya, l’Argentina i Itàlia. També ha treballat el gravat i ha experimentat la relació de la pintura amb la fotografia i l’escultura. Ha exposat a la fira d’Arco en diverses ocasions i ha guanyat el premi Ciutat de Menorca (1997) i el Ciutat de Mallorca (2000).

La naturalesa ha estat des de sempre una "referència constant" en la seva obra. Ahir s’hi referí per recordar el barri del terreno on nasqué, "un terreny que avui està tristament desmillorat" i on fins i tot el bosc de Bellver ha patit "les malifetes arquitectòniques". I és que la natura suposa per l’artista una important font d’on beure, amb "les petites coses i les visions inesperades amb les quals et vas trobant". Amb el seu discurs d’Aproximaciones, el nou acadèmic volgué ressaltar la importància de mirar l’entorn amb profunditat i apreciar "els valors estètics de tot allò que ens envolta". Fabré considerà l’abstracció com quelcom més que un moviment d’avantguarda o l’elecció d’un llenguatge, i defensà la virtut de la creació davant la "reproducció o re-creació".

Segons digué, la pintura "suggereix més que no mostra i convida a trobar interrogants que mantinguin desperta la nostra percepció". De fet, apuntà que provocar la interrogació i conduir el pensament cap a un vessant estètic és una de les màximes de l’art. Així, afirmà que "la pintura és un camí de llibertat i risc sense límits; un procés obert en creixement continu". Juan Montes de Oca fou l’encarregat de respondre al discurs de qui destacà el "camí ferm de Ñaco" i el seu amor per "Mallorca". A més, De Oca donà la benvinguda al nou acadèmic amb un anunci: "L’Acadèmia ha de renéixer per ser una eina útil en pro de les arts i de la societat", avançà. Així doncs, el convidà a "arromangar-se en el quefer diari".

» Discurs íntegre de Ñaco Fabré